Abū Saʿīd b. Muḥammad b. Mīrānshāh b. Timūr (Herat, 1424 - 1469), was a Timurid Empire ruler in what is today parts of Kazakhstan, Uzbekistan, Iran and Afghanistan and member of the Timurid dynasty. Abū Saʿīd was the great-grandson of Timur, the grandson of Miran Shah, and the nephew of Ulugh Beg. He was the grandfather of Babur, the founder of the Mughal Empire in India.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/activeYearsEndDate
  • 1451-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/activeYearsStartDate
  • 1451-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthDate
  • 1424-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthPlace
dbpedia-owl:Person/deathDate
  • 1469-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/title
  • Monarch
dbpedia-owl:activeYearsEndDate
  • 1451-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartDate
  • 1451-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthDate
  • 1424-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1469-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:title
  • Monarch
dbpprop:abstract
  • Abū Saʿīd b. Muḥammad b. Mīrānshāh b. Timūr (Herat, 1424 - 1469), was a Timurid Empire ruler in what is today parts of Kazakhstan, Uzbekistan, Iran and Afghanistan and member of the Timurid dynasty. Abū Saʿīd was the great-grandson of Timur, the grandson of Miran Shah, and the nephew of Ulugh Beg. He was the grandfather of Babur, the founder of the Mughal Empire in India. As a young man his ancestry made him a principal in the century long struggle for the remnants of Timur's empire waged between Timur's descendants, the Black Sheep Turkomans, and the White Sheep Turkomans (1405-1510). He raised an army but failed to gain a foothold in Samarkand or Bukhara (1448-1449); established his base at Yasi and conquered much of Turkestan in 1450. In June of 1451, he captured Samarkand with the aid of the Uzbek Turks under Abūʾl-Khayr Shaybani Khān, thus securing rulership of the eastern part of Timur's Empire, Transoxiana. He fought an inconclusive war with Babur Ibn-Baysunkur of Khorasan in 1454; and took advantage of his cousin Jahan Shah's capture of Herat late in 1457 to capture it for himself in 1458, thus acquiring the rest of Timur's heartland and becoming the most powerful of the Timurid princes in central Asia. He defeated an alliance of three other Timurid princes at the Battle of Sarakhs in March 1459, and conquered eastern Iran and most of Afghanistan by 1461, agreeing with Jahan Shah to divide Iran between them; when the White Sheep Turkoman chieftain Uzun Hasan attacked and killed Jahan Shah, Abu Sa'id spurned Uzun Hasan's peace offer and answered Jahan Shah's son's request for aid. Captured (on 11 February 1469) by Uzun Hasan with a small force in the mountains of Azerbaijan during a campaign against the Ak Koyunlu (White Sheep) Turkomans, he was handed over to Yadigar Muhammad on 17 February 1469 [NS] and executed. A capable and conscientious ruler, he tried to recapture the glory and prosperity of Miran Shah. He did much to restore economic prosperity in his kingdom, by promoting well-planned irrigation, and a reasonable tax system for peasants. He was also a Sufi disciple, and worked closely with the Naqshbandi order, under shaykh Khwaja Ubaydallah Ahrar. He was also linked to Mawlānā Muḥammad Qāḍī, a shaykh in the Khwājagān, linked to the Naqshbandiyya.
  • Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur o Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (en àrab أبو سعيد بن محمد بن ميران شاه بن تيمور, Abū Saʿīd b. Muḥammad ibn Mīrān-Xāh b. Tīmūr) fou un soldà timúrida. El 1449, aprofitant la situació desesperada d'Ulugh Beg, a la cort del qual vivia, va intentar establir-se a Transoxiana. Va assetjar Samarcanda i fou rebutjat; després, el maig de 1450, va intentar una revolta a Bukharà que també va fracassar, però poc després es va apoderar de Yasi on es va poder mantenir tot i que fou atacat per les forces d'Abd Allah ben Ibrahim Sultan ben Shahrukh. El juny del 1451 el va expulsar de Samarcanda amb ajut del khan uzbek Abu l-Khayr. En aquest temps ja va començar a afavorir als turcs arghun que li havien donat suport des del començament i van obtenir els millors càrrecs. A la primavera de 1454 va reunir les seves forces per una ofensiva. Va creuar el riu Oxus i va entrar a Balkh. El Khorasan estava aleshores dominat per Abu l-Kasim Babur, que va passar al contraatac, va envair la Transoxiana i va assetjar Samarcanda. La defensa de la ciutat va estar en mans del famós xeic nakhsbandita Ubayd Allah Ahrar. Finalment es va ajustar la pau per la qual l'Oxus quedava com a frontera. Les relacions en endavant foren bones. El 1454 es va sollevar a Otrar el timúrida Uways ben Muhammad ben Baykara amb el suport d'Abu l-Khayr, khan dels uzbeks i va infringir a Abu Said una seriosa derrota. Per la frontera nord el perill venia dels mongols d'Esen Bugha que ja l'havia atac dues vegades. El 1456 Abu Said va donar el seu suport a Yunus, germà d'Esen Bugha, que va poder establir el seu poder al Moghulistan occidental; però Yunus no va poder consolidar aquest domini i tot i la ajuda d'Abu Said, en fou finalment expulsat. El mars de 1457 va morir Babur i el va succeir Ibrahim ibn Ala al-Dawla ben Baysonghor. Abu Said va voler aprofitar per conquerir Herat, i va posar setge a la ciutat que va durar uns dos mesos el estiu del 1457; el setge va haver de ser aixecat sense obtenir cap resultat positiu encara que al mateix temps es va dominar Kabul. Però poc després Ibrahim fou derrotat pel kara koyunlu Djahanshah o Djahan Shah, i va haver de buscar l'aliança d'Abu Said. Es va ajustar un acord que no va servir per evitar la caiguda d'Herat en mans dels kara koyunlu el juny de 1458. L'exèrcit de Abu Said estava a l'aguait al riu Murghab, i va aprofitar certes dificultats de Djahanshah per aconseguir el lliurament pacifica de la ciutat el novembre del 1458, amb el que Abu Said aconseguia dominar el Khorasan. En aquest moment el domini d'Abu Said s'estenia per Transoxiana, part de Turquestan oriental, Kabulistan i Zabulistan, i Khorasan encara que els uzbeks feien incursions al sud del Sir Darya. El feu de Fergana fou concedit al seu fill Umar Shayk, altres fills i dignataris turcs o tadjiks també havien rebutm o van rebre feus, com per exemple el Sistan (concedit a un potentat local) El mars de 1459 els tres prínceps timúrides Ala al-Dawla, el seu fill Ibrahim ibn Ala al-Dawlah, i Sultan Sandjar foren derrotats a Sarakhs i Abu Said va utilitzar la resta de l'any per consolidar el seu domini a Khorasan. El 1460 va ocupar Mazanderan. Encara no va deixar Khorasan, l'emir Khalil va anar l'estiu del 1460 des de Sistan per assetjar Herat sense èxit; al hivern va esclatar una revolta a la Transoxiana que va aprofitar Sultan Huseyn per recuperar Mazanderan i assetjar Herat (setembre de 1461), però fou rebutjat i Abu Said va recuperar Mazanderan abans de final d'any i el va concedir en feu al seu fill Sultan Mahmud. El 1461 Muhammad Djuki ben Abd al-Latif ben Ulugh Beg va devastar la Transoxiana i es va refugiar tot seguit a Shahrukhiyya. Abu Said va anar contra aquesta ciutat el 1462, i la va assetjar durant deu mesos (del novembre del 1462 al setembre de 1463) sense èxit. A més a més cada any havia de fer front a les incursions dels uzbeks a Transoxiana. El 1465 Sultan Husayn, refugiat a Khwarizm, va devastar Khorasan, entre Abiward i Mashad per un costat i Tun per l'altra. El 1464 Yunus fou expulsat del Moghulistan occidental i es va refugiar amb Abu Said. Aquest li va deixar un contingent militar per tornar a provar sort. El 1465 va decidir que no recaptaria en cap cas més d'un terç del impost (kharadj, que es pagava en tres vegades) abans de la collita. El 1466 després d'un hivern i primavera freds, va renunciar al impost sobre arbre fruiters. Va fer construir també l'embassament de Gulistan prop de Mashad, per la irrigació de les terres anomenades khassa. En aquest temps va instal·lar a Khorasan 15000 famílies nòmades que havien fugit dels territoris kara koyunlu. El 1468 es va organitzar una expedició cap a l'oest que va necessitar el vist-i-plau del cap religiós de Transoxiana el xeic Khodja Ubayd Allah Ahrar, verdader senyor de Samarcanda. L'objectiu era ajudar a l'emir kara koyunlu Hasan Ali ibn Djahanshah contra el seu rival ak koyunlu que eren aliats tradicionals dels timúrides. L'expedició fou organitzada amb molta pompa i detalls, inclús ja es van designar els governadors de les ciutats a conquerir, però militarment no estava ben preparada i el poble estava cansats de lluites; Abu Said va iniciar el camí sense esperar els carros que havien de portar els subministraments; la reraguarda fou atacada per desertors; alguns cossos que havien d'actuar encara no estaven organitzats. Abu Said, en veure que s'acostava el hivern es va endinsar a Azerbaidjan i va quedar bloquejat a Mughan per Uzun Hasan i fet presoner. Pocs dies després fou executat per orde del timúrida Yadgar o Yadigar Muhammad, un vassall d'Uzun Hasan per venjar la mort de la seva avia per orde de Abu Said. Entre els seus visirs el més destacat fou Kutb al-Din Tawus Simmani.
  • Abu Saïd Mirza, neveu de Khalil Sultan, arrière-petit-fils de Tamerlan et grand émir timouride de 1452 à 1469. Il fut dominé par les religieux et, sous son règne, la vie culturelle s'étiola à Samarcande et se concentra à Hérat, où elle devait s'épanouir grâce à son successeur Husayn Bayqara. Le Timouride estime qu’il peut mettre à profit la lutte entre les deux clans Turcomans rivaux pour récupérer l’Iran Occidental et il déclare donc la guerre aux Aq Qoyunlu vainqueurs en 1467 des Qara Qoyunlu. Il traverse l’Irak Adjemî entre en Azerbaïdjan et marche sur le Karabagh à la poursuite d’Uzun Hasan. Les turcomans s’étant dérobés il décide d’hiverner au Karabagh mais sa retraite vers l’Araxe est désatreuse. Bloqué par Uzun Hasan il cherche à fuir mais il est capturé le 11 février 1469 et exécuté six jours après.
dbpprop:birthPlace
dbpprop:dynasty
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:name
  • Abū Saʿīd b. Muḥammad b. Mīrānshāh b. Timūr
dbpprop:reign
  • Samarkand: 1451 - 1469
    Herat: 1459 - 1469
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
rdf:type
rdfs:comment
  • Abū Saʿīd b. Muḥammad b. Mīrānshāh b. Timūr (Herat, 1424 - 1469), was a Timurid Empire ruler in what is today parts of Kazakhstan, Uzbekistan, Iran and Afghanistan and member of the Timurid dynasty. Abū Saʿīd was the great-grandson of Timur, the grandson of Miran Shah, and the nephew of Ulugh Beg. He was the grandfather of Babur, the founder of the Mughal Empire in India.
  • Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur o Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (en àrab أبو سعيد بن محمد بن ميران شاه بن تيمور, Abū Saʿīd b. Muḥammad ibn Mīrān-Xāh b. Tīmūr) fou un soldà timúrida. El 1449, aprofitant la situació desesperada d'Ulugh Beg, a la cort del qual vivia, va intentar establir-se a Transoxiana.
  • Abu Saïd Mirza, neveu de Khalil Sultan, arrière-petit-fils de Tamerlan et grand émir timouride de 1452 à 1469. Il fut dominé par les religieux et, sous son règne, la vie culturelle s'étiola à Samarcande et se concentra à Hérat, où elle devait s'épanouir grâce à son successeur Husayn Bayqara.
rdfs:label
  • Abu Sa'id (Timurid dynasty)
  • Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur
  • Abu Saïd (Timourides)
owl:sameAs
skos:subject
foaf:name
  • Abū Saʿīd b. Muḥammad b. Mīrānshāh b. Timūr
foaf:page
is dbpprop:before of