| dbpprop:abstract
|
- Abu Muslim Abd al-Rahman ibn Muslim al-Khorasani was an Abbasid general of Persian origin, born in city of Balkh in Khorasan who led the first liberal movement against the Umayyad dynasty. Although there is debate on what his real name was, Behzadan was bestowed unto him by the Abbasids. He grew up in Kufa, in Iraq. Abu Muslim was a major supporter of the Abbasid cause, having met with their Imam Ibrahim ibn Muhammad in Mecca, and was later a personal friend of Abu al-'Abbas Al-Saffah, the future Caliph. He observed the revolt in Kufa in 736 tacitly. With the death of the Umayyad Caliph Hisham ibn Abd al-Malik in 743, the Islamic world was launched into civil war. Abu Muslim was sent to Khorasan by the Abbasids initially as a propagandist and then to revolt on their behalf. He took Merv in December 747 (or January 748), defeating the Umayyad governor there Nasr ibn Sayyar, as well as Shayban al-Khariji, a Kharijite aspirant to the caliphate. He became the de facto Abbasid governor of Khorasan, and gained fame as a general in the late 740s in defeating the peasant rebellion of Bihafarid, the leader of a syncretic Persian sect that were Mazdaism. Abu Muslim received support in suppressing the rebellion both from purist Muslims and Zoroastrians. In 750, Abu Muslim became leader of the Abbasid army and defeated the Umayyads at Battle of the Zab. Abu Muslim stormed Damascus, the capital of the Umayyad caliphate, later that year. His heroic role in the revolution and military skill, along with his conciliatory politics toward Shia, Sunnis, Zoroastrians, Jews, and Christians made him extremely popular among the people. Although it appears that Abu al-'Abbas trusted him in general, he was wary of his power, limiting his entourage to 500 men upon his arrival to Iraq on his way to Hajj in 754. Abu al-'Abbas's brother, al-Mansur (r. 754-775), advised al-Saffah on more than one occasion to have Abu Muslim killed, fearing his rising influence and popularity. It seems that this dislike was mutual, with Abu Muslim aspiring to more power and looking down in disdain on al-Mansur, feeling al-Mansur owed Abu Muslim for his position. When the new caliph's uncle, Abdullah ibn Ali rebelled, Abu Muslim was requested by al-Mansur to crush this rebellion, which he did, and Abdullah was given to his nephew as a prisoner. Abdullah was ultimately executed. Relations deteriorated quickly when al-Mansur sent an agent to inventory the spoils of war, and then appointed Abu Muslim governor of Syria and Egypt, outside his powerbase. After an increasingly acrimonious correspondence between Abu Muslim and al-Mansur, Abu Muslim feared he was going to be killed if he appeared in the presence of the Caliph. He later changed his mind and decided to appear in his presence due to a combination of perceived disobedience, al-Mansur's promise to keep him as governor of Khorasan, and the assurances of some of his close aides, some of whom were bribed by al-Mansur. He went to Iraq to meet with al-Mansur's in Madain in 755. al-Mansur proceeded to enumerate his grievances against Abu Muslim, who kept reminding the Caliph of his efforts to enthrone him. al-Mansur then signaled five of his guards behind a portico to kill him. Abu Muslim's mutilated body was thrown in the river Tigris, and his commanders were bribed to acquiesce to the murder. His murder was not well-received by the Persians, particularly not by the residents of Khorasan, and there was resentment among the population over the brutal methods used by al-Mansur. He became a legendary figure for many in Persia, and several Persian heretics started revolts claiming he had not died and would return; the latter included his own propagandist, Ishaq al-Turk, the Zoroastrian cleric, Sunpadh, in Nishapur, and al-Muqanna in Khorasan. Even Babak claimed descent from him.
- Abu Muslim Khorasani (persisch ابو مسلم خراسانى - Abū Muslim Khorāṣānī, arabisch أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني; * um 720 in Merw oder in der Umgebung von Isfahan; † 755 im Irak); war ein bekannter Anführer der abbasidischen Bewegung in Chorasan. Er gilt als persischer Nationalheld und Widerstandskämpfer.
- Abu Muslim fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan. Era probablement un esclau persa que estava al servei dels banu idjl a Kufa; va entrar en contacte amb els xiïtes i el 737 era un dels adeptes del ghali Al-Mughira ben Said; el 741/742 estava empresonat i fou alliberat pels mukaba abbàssides del Khurasan de pelegrinatge a la Meca; presentat a l'imam Ibrahim ben Muhammad, aquest el va instruir i el va enviar el 745/746 al Khurasan amb l'orde de dirigir una revolució. Al Khurasan es va trobar amb l'hostilitat dels caps locals, sobretot de Sulayman ben Kathir, que va poder superar, i va recollir els fruits de la propaganda abbàssida dels darrers anys. El 15 de juny del 747 va desplegar públicament les banderes negres dels abbàssides; molta gent se li va unir a Sefidandj; llavors va escriure al governador Nasr ibn Sayyar exigint la seva submissió; aquest va respondre enviant una força que Abu Muslim va derrotar el que va augmentar el seu prestigi. Va romandre 42 dies a Sefidandj i llavors se'n va anar a Makwan prop de Merv. Nasr, atrapat entre Abu Muslim i el cap dels iemenites Kermani (i després el seu fill Ali ibn Kermani) va demanar reforços al califa. Va provar de unir a les tribus àrabs, però Abu Muslim ho va impedir i Nasr va entrar altre cop en conflicte amb els iemenites i els dos bàndols van demanar l'ajut d'Abu Muslim que va escollir als iemenites. Mentre la seva revolució es consolidava amb la presa d'Herat, Balkh, Abiward i Nasa; quan va estar reunir als iemenites va atacar Merv la capital del governador Nasr i junt amb Ali al-Kermani la va conquerir el desembre del 747 o potser ja el gener del 748; vint-i-quatre dels oficials de Nasr foren executats però el governador va poder fugir a Sarakhs, i després a Tuz i a Nishapur. Abu Muslim va derrotar llavors a Shayban Ḵharedji, que s'havia aixecat reclamat el califat, però fou derrotat. També va sufocar una revolta a Balkh; amb ajut del seu mateix comandant Abu Daud, Ali al-Kermani i el seu germà Uthman al-Kermani, caps dels iemenites, foren eliminats. Nasr va reunir un exèrcit de 30.000 homes però fou derrotat pel general d'Abu Muslim, Kahtaba ibn Shabib al-Tai; el fill de Nasr, Tamim, va morir a la lluita i els omeies van tenir moltes baixes. Kahtaba va entrar a Nishapur i Nasr va fugir a Kumis. Dos mesos després Kahtaba era a Gurgan i s'enfrontava als reforços enviats pel governador d'Iraq; l'exèrcit omeia, tot i ser superior, fou derrotat i Kahtaba va entrar al Gurgan; a la ciutat de Gurgan es va fer una massacre al sospitar-se que es volia revoltar. Nasr, fugitiu, va morir a Sava el 748 i els àrabs i altres suports de la dinastia es van retirar cap a Hamadan. El fill de Kahtaba, Hasan va ocupar Rayy i Hamadan i va assetjar Nihawand. Kahtaba va derrotar a una nova força important dels omeies a Isfahan on va fer molt de botí (març del 749). Nihawand es va rendir al cap de tres mesos. Abu Muslim va ordenar a Kahtaba enviar una força sota Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid al-Khurasani al nord d'Iraq on va derrotar a Abd Allah ibn Marwan (juliol/agost del 749). Marwan II va reunir les forces de Síria, Mossul i Djazira i va avançar lentament i quatre mesos després es va trobar amb els rebels al Gran Zab. Mentre Kahtaba va entrar a Iraq per Kirmanshah i Hulwand i li va sortir al encontre Ibn Hubayra, governador d'Iraq en direcció a Djalula. L'exèrcit rebel va avançar per l'Eufrates i es va traslladar a Kufa, amb Kahtaba a la riba occidental i Ibn Hubayra a la oriental; a la batalla Kahtaba va triomfar però va perdre la vida i el va succeir el seu fill Hasan ibn Kahtaba. A Kufa es va revoltar el cap iemenita, Khalid ibn Abd Allah al-Kasri, i es va apoderar del palau de govern, derrotant a la guarnició omeia, i es va fer amb el control de la ciutat a la que va cridar a Hasan. Abu Salama Kallal, cap abbàssida local, va sortir del seu amagatall i va assolir el govern de la ciutat. Poc abans Marwan II va ordenar matar a l'imam Ibrahim; els seus germans, Abu l-Abbas Abd Allah i Abu Djafar Mansur, van fugir a Kufa on foren acollits durant 40 dies per Abu Salama. Aquest havia planejat amb Ibrahim proclamar califa a un descendent d'Alí ibn Abi Tàlib, però això es va frustrar quan Abu-l-Abbas fou proclamat califa amb el nom d'as-Saffah i Abu Salama li va jurar lleialtat i fou nomenat visir. Marwan perseguit fins Egipte fou finalment mort el 6 d'agost del 750. Assolit el poder pels abbàssides el 750, Abu Muslim va restar com a governador al Khurasan. Vers el 751 va reprimir la revolta ismaïlita a Bukharà dirigida per Sharik ibn Shaykh al-Mahri i va enviar a Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim en expedició cap a l'orient el mateix any on va ocupar la ciutat de Kash. Quan Abu Salama fou sospitós, el califa va dubtar en eliminar-lo per por del suport que li pugés donar Abu Muslim, i va enviar al seu germà Abu Djafar Mansur a sondejar al governador de Khurasan; aquest no solament va donar l'aprovació sinó que va enviar al seu esclau Marar ibn Anas per complir l'execució. Durant l'estància de Mansur al Khurasan Abu Muslim va fer executar a Sulayman ibn Katir sense consultar i el príncep va tornar a Kufa amb un cert temor del poder del governador. Abu Muslim va enviar a Muhammad ibn al-Ashath a Fars per deposar als oficials nomenats per Abu Salama. Al-Saffah va donar el govern de Fars al seu oncle Isa ibn Ali, però quan va arribar, Muhammad ibn al-Ashath, que no tenia ordes d'Abu Muslim, va refusar reconèixer-lo i per poc no el va fer executar. El 753/754 va demanar permís al califa per fer el pelegrinatge a la Meca. El califa li va donar permís però li va recomanar entrar a Iraq amb nomes 50 homes; Abu Muslim va entrar amb 1000 homes i 8000 els va fer passar davant; Abu Muslim s'amoïnava per la seva seguretat mentre el califa s'amoïnava per la força d'Abu Muslim. Tot i així el governador va rebre tota mena d'honors i va rebre el permís per continuar el pelegrinatge. El califa no va escoltar al seu germà Mansur que li recomanava matar a Abu Muslim llavors mateix, però va nomenar a Mansur com Amir al-Hadjdj (dirigent de la peregrinació). La popularitat i generositat de Abu Muslim fou un gran contrast amb l'avarícia i la manca de suport de Mansur. Al-Saffah va morir a al-Anbar el 754 i Mansur el va succeir. Llavors estaven de retorn de la peregrinació i Abu Muslim va jurar lleialtat a Mansur al que va acompanyar a Kufa. L'oncle del nou califa, Abd Allah ben Ali, es va revoltar, i Abu Muslim fou enviat a reprimir la revolta quan les tropes rebels estaven a la vora del triomf, però Abu Muslim els va derrotar i sotmetre. Mansur va concedir al seu oncle rebel la vida però després el va fer matar. Això va molestar a Abu Muslim; després el califa va enviar a un agent per inventariar el botí fet per Abu Muslim a la victòria; després el va nomenar governador d'Egipte i Síria i Abu Muslim va desobeir i se'n va anar cap al Khurasan. Va seguir una correspondència en la que Mansur va amenaçar a Abu Muslim amb la mort. Després d'aquesta amenaça Abu Muslim va dubtar. El seu lloctinent havia alçat la veu (per instigació del mateix califa) i Abu Muslim li va ordenar obeir. Va enviar a un home de confiança, Abu Ishak, a parlar amb el califa, però el enviat fou subornat amb la promesa del govern de Khurasan i al tornar va aconsellar a Abu Muslim d'anar a la cort i demanar perdó que li seria concedit doncs era molt apreciat. Finalment Abu Muslim es va decidir a marxar a Kufa. Va sortir de Rayy en direcció a Iraq i a l'entrada a la ciutat fou saludat per enviats del califa. Quan Abu Muslim es va acostar al palau cinc sicaris que ja estaven preparats el van agafar i li van privar de la seva arma. El califa va sortir i li va començar a llegir un memorial de greuges i quan Abu Muslim va recordar els seus esforços per posar al tron a la dinastia el califa va ordenar la seva mort als sicaris el 13 de febrer del 755) als 37 anys d'edat. El seu cos mutilat fou llançat al Tigris. No està aclarida la causa final de les diferencies amb la dinastia; uns pensen que era simplement pel gran poder i prestigi que tenia; altres que era per diferencies religioses que en el fons serien també polítiques.
- Abu Muslim Abd al-Rahman ibn Muslim al-Khorasani, más conocido como Abū Muslim fue líder de un movimiento revolucionario en Jorasán, cuyos esfuerzos desarticularon a la dinastía de los Omeyas. Su nombre es árabe de “padre del musulmán, Abd al-Rahman, hijo del musulmán desde Jorasán. ” Nació dentro de la colectividad mawālī y de orígenes humildes, conoció a un representante del califato ‘Abbāsí mientras estaba en prisión. Después de su liberación arreglada, fue enviado a Jorasán para concitar una rebelión. Reclutó a partir de varios grupos descontentos, triunfando en derrocar al último califa Omeya, Marwān II, por lo que sería gratificado con la gubernatura de Jorasán. Su popularidad indujo al segundo califa ‘abbāsí, al-Manṣūr, verlo como una amenaza, ejecutándolo en consecuencia.
- Abu Muslim Abd al-Rahman ibn Muslim al-Khorasani, usein pelkästään Abu Muslim oli abbasidikenraali, joka johti edistysmielistä vallankumousliikettä Umaijadien dynastiaa vastaan. Abu Muslim syntyi nykyisen Afganistanin alueella olleessa Balkhin kaupungissa. Hän kasvoi Irakin Kufassa. Tavattuaan abbasidien imaamin Ibrahim ibn Muhammadin Mekassa hänestä tuli heidän tukijansa. Abu Muslimille tarjoutui tilaisuus tarkkailla konfliktin syntymistä, kun Kufassa nousi kapina 736.
- Abû Muslim Abd ar-Râhman ben Muslim al-Khurâsânî ou Abû Muslim Khurâsânî, né à Ispahan en 718 ou 719, mort en février 755, fut un général abbasside. Il était le fils d'un Zoroastrien iranien, khorassanien originaire de Mahan, petite bourgade située près de Merv. On le nomme parfois « fondateur de l'Empire Abbasside ».
- Abu Muslim nacque forse nella città di Balkh del lontano Khorasan (moderno Afghanistan), ma crebbe in Iraq, a Kufa. Fu il primo generale abbaside, forse di origine persiana, di etnia tagica, che avviò e condusse a termine la cosiddetta "rivoluzione abbaside" che portò al crollo della dinastia omayyade nel 750. Un’altra ipotesi lo vuole invece arabo della tribù dei Banu 'Ijl. Il suo sostegno alla causa abbaside fu dovuto prima all’incontro con l’Imam abbaside Ibrahim ibn Muhammad, avvenuto durante la sua prigionia per attività anti-omayyadi nel 741, e più tardi all’amicizia personale con Abu l-Abbas al-Saffah, futuro Califfo. Con la morte del Califfo omayyade Hisham ibn Abd al-Malik nel 743, il mondo islamico si avviò a una guerra dinastica che divenne subito una guerra civile. Abu Muslim fu inviato dagli Abbasidi, prima a scopo propagandistico e poi come organizzatore a loro nome della macchina propagandistica (da‘wa) in favore del legittimismo dell’Ahl a-Bayt . Nel dicembre del 747 (o gennaio 748) conquistò Merv, sconfiggendo il governatore omayyade Nasr ibn Sayyar e Shayban al-Khariji, un kharigita aspirante anch’egli al califfato. Abu Muslim divenne governatore di fatto del Khurasan e acquisì fama come generale nel tardo 740, sconfiggendo la ribellione dei contadini del Bihafarid e ricevendo il sostegno per questa impresa sia da musulmani sia da zoroastriani. Nel 750 Abu Muslim divenne comandante dell’esercito abbaside che, sotto la guida di Qahtaba, sconfisse gli Omayyadi nella battaglia dello Zab, occupando Damasco (capitale del Califfato) e sconfiggendo l'ultimo califfo Marwan II che cadde a Busir nel 750. Il ruolo eroico nella “rivoluzione” e la sua abilità militare lo resero straordinariamente molto popolare. Al-Mansur (754-775), fratello di Abu l-‘Abbas e ssuo successore come Califfo, temendone la crescente popolarità, lo fece uccidere. Quando lo zio del nuovo califfo, Abd Allah ibn Ali si ribellò, ad Abu Muslim fu assegnato il compito di contrastarlo ed egli, ancora una volta, si dimostrò il miglior sostegno della dinastia, sconfiggendo Abd Allah e consegnandolo a suo nipote che lo fece giustiziare. Abu Muslim, signore di fatto del Khorasan, fu convocato nel 755 a corte ed egli, pur sospettando un complotto ai suoi danni, ubbidì. Nell’incontro con al-Mansur il califfo gli rinfacciò tutto ciò che Abu Muslim aveva fatto, accusandolo di tradimento. Abu Muslim, catturato da cinque guardie del Califfo, fu subito ucciso e il suo corpo, mutilato, fu gettato nel fiume Tigri. Abu Muslim dopo la sua morte divenne una figura leggendaria in Khorasan e nelle aree vicine per molti in Persia, e in suo nome sorse la confraternita della Abu Muslimiyya che lo idealizzò facendogli assumere tratti sovrumani di difensore degli oppressi.
- アブー・ムスリム（:أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني, :ابو مسلم خراسانى, ：Abu Muslim Abd al-Rahman ibn Muslim al-Khurasani、700年頃 - 755年）はアッバース革命の指導者。ホラーサーンのベフザダン（猛虎）と称せられた。アッバース朝建国の最大の功臣であったが、のちに粛清される。
- Abu Muslim Al-Churasani – przywódca powstania 747–750 w Chorasanie przeciwko panującej dynastii Umajjadów. W ciągu dwóch lat zajął Irak i Persję, był niezwykle popularny wśród mieszkańców Chorasanu, którzy uznawali go niemal za proroka. Po objęciu tronu przez Abbasydów został zamordowany na rozkaz kalifa Al-Mansura.
- Абу Муслим — вождь хорасанского восстания, которое свергло с престола Арабского халифата Омейядов и привело к власти Аббасидов. Сведения о происхождении Абу Муслима разнятся. Наиболее вероятно, что, будучи рабом-персом, он принадлежал к социальной группе «неарабов», которая подвергалась особой дискриминации со стороны Омейядов. Когда он в 741 году находился в заточении, с ним встретился имам, тайно работавший на Аббасидов. Благодаря его содействию Абу Муслим был освобождён и направлен для подготовки антиомейядского восстания в Хорасан. В Хорасане, где Аббасиды на протяжении 20 лет возбуждали население против Омейядов, отношение к Абу Муслиму как представителю социальных низов было поначалу неоднозначным. За несколько лет (745—746 годы) ему удалось сплотить вокруг себя арабов с неарабами, привлечь к протестному движению беглых рабов, иранских крестьян и всех недовольных омейядским правлением. 15 июня 747 года Абу Муслим открыто выступил против халифа Марвана II. Показав недюжинный талант военачальника, Абу Муслим зимой овладел Мервом, в течение 748 года взял Нишапур и Тус, а в начале 750 года наголову разбил Омейядов на реке Большой Заб. Аббасидский халиф ас-Саффах позволил ему стать наместником Хорасана, используя помощь Абу Муслима для подавления новых восстаний. У пришедшего на смену ас-Саффаху в 754 году халифа Мансура популярность Абу Муслима в народе вызывала подозрения и зависть. После подавления Абу Муслимом мятежа одного из родственников халифа он был вызван ко двору халифа в Ктесифон и предательски умерщвлён. Тело военачальника сбросили в Тигр. Весть о его гибели вызвала волнения в Хорасане. Абу Муслим стал народным героем, на происхождении от него настаивал Бабек.
- 阿布·穆斯里姆（ابو مسلم خراسانى ArB|أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني，a 700年－ 755年），奴隸出身，後來成為波斯阿拔斯王朝的重要官員，745年，率領約500名宗教志士的他，被該王朝領導伊瑪目派遣至呼羅珊(Khorasan)（今伊朗北部）地區發起宗教性的推翻倭馬亞王朝之革命運動，也順利於750年獲致成功。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
