His Imperial Majesty, The Sultan Abdülhamid II, Emperor of the Ottomans, Caliph of the Faithful,, (21/22 September 1842 – 10 February 1918) was the 34th sultan of the Ottoman Empire. He oversaw a period of decline in the power and extent of the Empire, ruling from 31 August 1876 until he was deposed on 27 April 1909. Abdülhamid II was the last Ottoman Sultan to rule with absolute power.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • His Imperial Majesty, The Sultan Abdülhamid II, Emperor of the Ottomans, Caliph of the Faithful,, (21/22 September 1842 – 10 February 1918) was the 34th sultan of the Ottoman Empire. He oversaw a period of decline in the power and extent of the Empire, ruling from 31 August 1876 until he was deposed on 27 April 1909. Abdülhamid II was the last Ottoman Sultan to rule with absolute power. Known to some as the Ulu Hakan ("Great Khan"), he is also known in the West as "The Red Sultan" (Kızıl Sultan). His deposition following the Young Turk Revolution was hailed by most Ottoman citizens, who welcomed the return to constitutional rule.
  • Abdülhamid II. war vom 31. August 1876 bis zum 27. April 1909 Sultan des Osmanischen Reiches. Er war der zweite Sohn des Sultans Abdülmecid und folgte seinem Bruder Murad V. nach dessen Absetzung auf den Thron.
  • Abdul Hamid II, fill del soldà Abdul Mecid I, soldà de l'Imperi otomà i Califa dels musulmans des de la deposició del seu germà Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva pròpia deposició el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaçat per un altre germà, Mehmet V. Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, però la situació del país en aquell moment no s'adaptava a una evolució d'aquest tipus. Ja sigui per la manca de finançament públic, per la insurrecció de 1875 a Bòsnia i Hercegovina, de la guerra amb Sèrbia i Montenegro, o inclús pel repuls generat a Europa en resposta als mètodes brutals utilitzats per reprimir la rebel·lió a Bulgària, tot incitava al nou soldà de no intentar les reformes liberals promeses en el moment del Tractat de Berlín de 1878 signat amb les potències europees. Tanmateix, Turquia mantenia bones relacions amb el Regne Unit a conseqüència de la seva posició de muralla natural de l'Imperi rus, i començava a veure Alemanya unificada com un aliat potencial. Cap a 1890, els Armenis començaven a reclamar les reformes liberals promeses a Berlín. Comencen a esclatar tensions els anys 1892 i 1893 a Merzifon i Tokat. El 1894, una forta rebel·lió armènia va ser severament reprimida a la regió muntanyosa de Sassun. Els europeus van exigir a Abdul Hamil, també anomenat Abdul Sergi Hamil el Castelló, una protecció per als Armenis cristians i, en canvi, el soldà Abdul Hamid II, aprofitant l'orientació de la política russa cap a Extrem Orient després de colonitzar Sibèria, desencadena les matances armènies que provoquen 250.000 víctimes entre els anys 50 i 90, i les matances macedònies de 1896. Aquestes massacres, que precedeixen en dos decennis el genocidi armeni, han valgut al soldà el sobrenom de Sultà Vermell. Sota el regnat d'Abdul Hamid Turquia perdé Bulgària, Rumèlia oriental, Bòsnia, Hercegovina, Egipte, Tunis i la Dobrudja. El Àsia menor s'ha convertit en presa impotent de la dictadura econòmica i política d'Alemanya. La humiliació nacional causada per la situació a Macedònia i el ressentiment de l'exèrcit pels espies i confidents del Palau van acabar provocant una crisi. Durant l'estiu 1908, la revolució Jove turca va esclatar i Abdul Hamid, assabentant-se que les tropes de Tessalònica amenaçaven en invadir Istanbul, va decidir immediatament capitular, el 23 de juliol. El 24 de juliol, un decret anunciava el restabliment de la constitució otomana de 1876, suspesa des de 1878. Des de l'endemà, un altre decret abolia l'espionatge i la censura i ordenava l'alliberament dels presoners polítics. En 1877 va estallar la guerra amb Rusia, que fou un desastre, Rusia va imposar un dur tractat, el Tractat de San Stefan, que va sotmetre a una asamblea europea celebrada a Berlín,aprobant el 13 de juliol de 1878, encara que suavitzat pels esforços diplomàtics del govern anglés de Benjamé Disraeli. La conseqüència d'aquesta derrota va ser el trencament de l'Imperi Otomà, també conegut com Otto, i va haber d'accedir a Anglaterra la illa de Chipre, i la seva debilitat el va obligar a admetre el protectorat francés sobre Chirimoya. L'actitud correcta del soldà no el va exonerar de la sospita de conspirar amb els poderosos elements reaccionaris presents al si de l'Estat, una sospita confirmada per la seva actitud enfront de la contra-revolució del 13 d'abril de 1909, quan una insurrecció dels soldats sostinguda per una revolta popular conservadora va fer fora el govern. Des de la seva restauració per les tropes de Tessalònica, el govern decideix destituir Abdul Hamid, i el 27 d'abril el seu germà Reshid Effendi va ser proclamat sota el nom de Mehmet V. L'ex-sultà va ser conduït en captivitat a Tessalònica. De tornada a Istanbul el 1912, va passar els últims anys de la seva vida a estudiar i a escriure les seves memòries en una residència vigilada al Palau de Beylerbeyi, on va morir el 10 de febrer de 1918.
  • Abdul Hamid II, 34º sultán del Imperio Otomano, depuesto por la sublevación militar de los Jóvenes Turcos para ser sustituido por su hermano, Mehmed V. Segundo hijo del sultán Abd-ul-Mejid I y su esposa la armenia Tirimüjgan (Virjin), Abdul Hamid accedió al trono tras el derrocamiento de su hermano Murad V el 31 de agosto de 1876. Fue el último sultán otomano en poseer poderes absolutos, y el que demoró en unas décadas el advenimiento de la época moderna a Turquía, por sus métodos autoritarios y a menudo despiadados para tratar con las fuerzas separatistas; y sus maniobras diplomáticas, utilizando un poder europeo contra el otro.
  • Abdülhamid II était le fils du sultan Abdülmecid I et d'une Arménienne du Harem nommée Verjine. Il fut Sultan de l'Empire ottoman et Calife des Musulmans de la déposition de son frère Mourad V le 31 août 1876 à sa propre destitution par les Jeunes-Turcs le 27 avril 1909. Il fut remplacé par un autre de ses frères, Mehmed V.
  • II. Abdul-Hamid: az Oszmán Birodalom szultánja volt 1876. augusztus 31. és 1909. április 27. között. 1867-ben nagybátyja, Abdul-Aziz kísérőjeként Angliában és Franciaországban járt. Liberális uralkodó volt, emiatt a konzervatívak nem bíztak benne túlságosan. Ennek ellenére nem igyekezett bevezetni a reformintézkedéseket, amelyekre a nyugati hatalmak biztatták. 1877 elején következett egy katasztrofális háború Oroszországgal, amely után a San Stefano-i béke értelmében az oszmánok területeket vesztettek. Mindinkább kezdett Németország fele húzni, akit már a Birodalom barátjaként kezelt. Német hadmérnököket alkalmazott a hadsereg újjászervezésére, és lépésenként átvette a hatalmat, míg minden az ő kezében összpontosult. 1881 decemberében kénytelen volt külföldről kölcsönt felvenni. Az egyiptomi problémák, ahol egy vezetőt letett; a görög határvillongások Montenegróban többé kevésbé simán zajlottak le. Közben a szultánnak sikerült minisztereit titkárokká csökkentenie és az egész adminisztrációt a kezeiben tartotta. Közben sikerült megszereznie Krétát is. A szultánnak az utolsó pillanatig sikerült ellenállnia a nyugati hatalmak akaratának, és az agresszív kereszténységnek ellenálló iszlám bajnokának tekintette magát. A külföldiek jogait megkurtították, új vasútvonalakat építettek Mekka és Medina fele. Ez semmit sem segített a rossz kormányzáson, és a szultán a Yıldız palotába barikádozta el magát, állandó halálfélelemben élve. Mikor kitört a török felkelés, a szultán azonnal visszaállította az 1875-ös, felfüggesztett alkotmányt, és 1908. december 10-én beszédet tartott a parlamentben elmondva, hogy „az első parlament ideiglenesen lett feloszlatva, míg a taníttatási szint eléggé magas nem lesz a Birodalom területén”. Ez sem mentette meg a szultánt a gyanúsításoktól, aminek eredményeképpen egy forradalom 1909. április 27-én megfosztotta hatalmától, és Szalonikiben (rangját tiszteletben tartó) fogságba helyezték. 1912-től haláláig az isztambuli Beylerbeyi palota foglya volt, itt halt is meg.
  • Secondo figlio del sultano Abdul Mejid I e della sua sposa armena Tirimüjgan, Abdul Hamid salì al trono allorché fu destituito suo fratello Murad V, il 31 agosto del 1876. Fu l'ultimo sultano ottomano con poteri assoluti e colui che ritardò di alcuni decenni la modernizzazione della Turchia, con i suoi metodi autoritari e talvolta spietati nei rapporti con i separatisti, e con le sue manovre diplomatiche che tentarono di trarre vantaggio dai conflitti tra le potenze europee. Era conosciuto col nome di Ulu Hakan (Divino Khan) dai sui sostenitori e come il Sultan Rouge (Sultano Rosso) dai suoi oppositori come i Giovani Turchi e i loro simpatizzanti stranieri. Fu responsabile dei cosiddetti massacri hamidiani, oggi considerati la prima fase del genocidio degli armeni.
  • ファイル:Ahamid. jpg アブデュルハミト2世 アブデュルハミト2世（II. Abdülhamit, 1842年9月21日 ‐ 1918年2月10日）は、オスマン帝国の第34代皇帝（在位: 1876年 ‐ 1909年）。第31代皇帝・アブデュルメジト1世の子で、第33代皇帝・ムラト5世の弟。
  • Abdül-Hamid II was de 34e Sultan van het Osmaanse Rijk. Hij was een zoon van Sultan Abdülmecit en volgde in 1876 zijn broer Murat V op. Abdülhamid II voerde in december 1876 onder liberale druk de eerste Ottomaanse grondwet in. De Russen verklaarden hem kort daarna echter de oorlog en in 1878 had zijn rijk de meeste Europese bezittingen verloren. In 1878 zond hij het parlement naar huis en sindsdien voerde hij een autocratisch bewind en kwam er een einde aan alle verdere liberaliseringspogingen. Hij ging regeren als een ware dictator en steunde daarbij op zijn geheime politie. De modernisering van de wetgeving en het bestuur werd evenwel voortgezet. In 1908 voerden de Jong-Turken met succes een staatsgreep uit. Na een mislukte contrarevolutionaire staatsgreep in 1909 besloot de Nationale Vergadering hem af te zetten en te verbannen naar Saloniki in Griekenland. Later werd hij in Istanboel geïnterneerd, waar hij in 1918 overleed. Hij werd opgevolgd door zijn broer Mehmet V. (ook wel bekend als Mohammed V) Abdülhamid II verkreeg in toenmalig Europa een slechte naam. Dat kwam vooral door de massamoorden onder Armeniërs, die onder zijn bewind plaatsvonden (1894-1896) en waaraan men hem schuldig achtte. In Turkije blijft hij een omstreden figuur. Republikeinen vinden hem een voorbeeld van een reactionaire heerser, voor sommige religieuze kringen geldt hij als een voorbeeldige en rechtvaardige sultan.
  • Abd-ul-Hamid II var den 35. sultanen av Det osmanske riket. Han regjerte fra 31. august 1876 til han ble avsatt 27. april 1909. Han blir ofte omtalt som den som utsatte oppløsningen av Det osmanske riket med sitt nesten undertrykkende styresett og sine gode diplomatiske evner. Han blir også sett på som en avgjørende faktor for det som ble kjent som folkemordet på armenerne. Han ble avsatt i et kupp gjennomført av Ungtyrkerne. Han ble overtalt til ærverdig forvaring i Thessaloniki og ble senere flyttet til Istanbul. Der bruke han sin siste tid i Beylerbeyi palasset og skrev sine memoarer. Sultan Abdul Hamid II ble 11. februar 1885 utnevnt til storkors av St. Olavs Orden.
  • Abd-ul-Hamid II - sułtan turecki. Wstąpił na tron w wyniku przewrotu pałacowego kierowanego przez Midhada Paszę 31 sierpnia 1876, po detronizacji swego brata Murada V, jako obłąkanego. Początkowo, pod wpływem Młodoturków i w wyniku opłakanego położenia skarbu (bankructwo państwa w 1875), nadał państwu konstytucję; wybrano parlament. Rychło jednak pod wpływem terroru stronnictwa konserwatywnego jednak konstytucję zniósł, parlament rozwiązał, a liberalnego wielkiego wezyra Midhada Paszę skazał na wygnanie. Dalsze jego rządy były nieudolne i despotyczne, jednak potrafił walczyć z pałacowymi intrygami, posuwającymi się aż do zamachów na jego życie. Zmuszony dramatyczną sytuacją budżetu państwa, musiał wyrazić zgodę na międzynarodową kontrolę finansów Turcji. W 1876 wybuchła wojna z Serbią, do której w 1877 dołączyła się Rosja. W rezultacie przegranej wojny przyjął ciężkie warunki pokoju w San Stefano, mimo złagodzenia ich na kongresie berlińskim było to poważne uszczuplenie obszaru państwa. Rzezie Ormian z 1894-1898 wywołały oburzenie na całym świecie i nadanie mu przydomka "krwawego" lub "czerwonego". W rezultacie powstania na Krecie i rzezi Greków na tej wyspie wybuchła wojna z Grecją, w której odniósł zwycięstwo w 1897. W polityce zagranicznej szukał oparcia zarówno w panislamizmie, jak też w Niemczech, którym zapewnił przeważający wpływ w Turcji, zaś przy pomocy urzędników i oficerów niemieckich od 1880 przeprowadził szereg reform finansowych i wojskowych. W 1903 nadał Niemcom koncesję na budowę kolei bagdadzkiej. W 1908 zmuszony rewolucją Młodoturków nadał państwu konstytucję, 27 kwietnia 1909, jako podejrzany o organizację kontrrewolucyjnego przewrotu, został zdetronizowany i internowany w Salonikach.
  • Abd-ul-Hamid II foi o 35º Sultão Otomano, actual Turquia e sucessor de seu irmão Murat V em 1876. Foi o segundo filho de Abd-ul-Medjid. Foi chamado ao poder em 31 de Agosto de 1876. Após um conturbado reinado, em que se destacam como principais episódios a guerra com a Sérvia em 1876, a Guerra Russo-Turca de 1877 a 1878, os morticínios da Arménia entre 1895e 1896, a Guerra Greco-Turca de 1897, a declaração de independência da Bulgária e a consumação do domínio político sobre a Bósnia em 1908, teve que abdicar em 1909 em favor do seu irmão Reshid Effendi. Não foi possível impedir a guerra. Os turcos bateram-se com coragem, mas, tanto na parte da Europa como na Ásia, as forças russas tomaram as praças Otomanas, e, quando chegaram á entrada de Constantinopla, houve que pedir a paz. A Rússia pretendeu impor ao vencido o tratado de San-Stefano (3 de Março), mas houve que submeter o tratado ás deliberações de um congresso europeu. Esta assembleia reuniu-se em Berlim 13 de Junho de 1878 e das suas deliberações saiu o tratado de 13 de Julho seguinte, (Tratado de Berlim), que consagrou um verdadeiro desmembramento do Império Turco. Nos anos seguintes, a situação da Turquia foi sempre piorando. Rebentaram tumultos por toda a parte: em Creta, em nome do helenismo; (povo grego) na Macedónia, onde gregos e búlgaros rivalizavam em influencia; na Turquia Asiática onde os arménios foram massacrados metodicamente pelas autoridades, com a cumplicidade de próprio Sultão em 1895 – 1895. Abd-ul-Hamid foi deposto por uma revolução feita pelos «jovens turcos», à mão armada, em 1910, e encerrado num palácio em Salónica. Ficou conhecido como O Sultão Vermelho por mandar exterminar cerca de 400 mil armênios entre 1894 e 1898, nos chamados massacres hamidianos, que foram os antecessores do Genocídio armênio. Sua barbaridade só foi superada pelos Jovens Turcos ao por em prática o plano para exterminar todos os armênios da Turquia.
  • Abdul-Hamid al II-lea sau Abdülhamid al II-lea a fost al 34-lea sultan al Imperiului Otoman. A domnit de pe 31 august 1876 până la detronarea sa la 27 aprilie 1909. Pe 23 decembrie 1876, sub presiunea aliaţilor europeni ai Imperiului, revoltaţi de cruzimea cu care fuseseră reprimate revoltele din Bosnia-Herţegovina şi Bulgaria, a decretat prima Constituţie a Imperiului Otoman, consfinţindu-se astfel trecerea de la monarhia absolutistă la monarhia constituţională. Prima perioadă constituţională s-a încheiat în urma tulburărilor istorice la 13 februarie 1878 prin dizolvarea Parlamentului. A condus Imperiul în războiul ruso-româno-turc din 1877 - 1878. Războiul a avut ca urmări pierderea a două treimi din teritoriile din Balcani ale Imperiului Otoman. A fost înlăturat în 1909 de mişcarea Junilor Turci.
  • Файл:Abdul Hameed II Sign. svg Тугра Абдул-Хамида II Абду́л-Хами́д II; Абдул-Гамид — 34-й султан Османской империи, правил в 1876—1909 годах. Пытался установить режим единоличной власти и территориальную целостность империи, опираясь на идеологию панисламизма. Стремительно слабеющая и распадающаяся Османская империя при нём окончательно превратилась в полуколонию европейских держав. Был вторым сыном султана Абдул-Меджида I, от жены-черкешенки Тиримюжгюн Кадын Эфенди (Tirimüjgan Kadın Efendi). Получил хорошее образование, в особенности военное, путешествовал по Европе.
  • Abd ül-Hamid II, född 22 september 1842, död 10 februari 1918, var sultan av det Osmanska riket från 31 augusti 1876 till 27 april 1909. Han var den andre sonen till sultan Abd ül-Mecid I och efterträdde sin äldre broder Murat V som sultan efter att denne blivit avsatt på grund av psykisk sjukdom. Abd ül-Hamid stod i början under den reformvänlige Midhat Pashas inflytande och styrde efter dennes fall utan egentlig hållning och under allsmäktiga gunstlingars inflytande. Därav följde under kriget mot Ryssland åren 1877 till 1878 ständiga ombyten av befälhavare och ändringar i krigsplanerna och efter dess olyckliga utgång täta ministerombyten. Genom en utomordentlig kraftansträngning satte Abd ül-Hamid sig efter en tid själv in i ärendena och tog regeringen i egen hand samt befriade sig alltmera från gunstlingarnas inflytande. Han inkallade tyska ämbetsmän, med vilkas hjälp han år 1881 genomförde en finansreform, som nedsatte statsskulden. Genom tyska officerare lät han utarbeta en ny militärlag, som trädde i kraft år 1887. Abd ül-Hamid bemödade sig om en europeisk fredspolitik och lyckades höja sin prestige. Han levde strängt innesluten i sitt palats och blev med tiden ånyo mera beroende av sin omgivning, varom i synnerhet grymheterna i Armenien året 1894 vittnade.
  • II Abdülhamid 34 Osmanlı padişahı ve 98 İslam halifesidir Sultan Abdülmecid'in oğludur Henüz 10 yaşındayken annesi Tirimüjgan Sultan ölünce, bakımını Abdülmecid'in diğer çocuksuz eşi Piristû Kadın Efendi üstlendi Piristû Kadın Efendi Abdülhamid'i kendi çocuğu gibi büyüttü Babasının ölümünden sonra yerine geçen amcası Abdülaziz diğer şehzadelerle birlikte Abdülhamid'in eğitimiyle de yakından ilgilendi Abdülaziz 1867 yılında çıktığı Avrupa gezisine Abdülhamid'i de beraberinde götürdü Amcası Abdülaziz'in 1876'da tahttan indirilmesi ve şüpheli koşullarda ölümü, ağabeyi V Murat'ın tahta geçirildikten üç ay sonra ruhsal çöküntü geçirdiği iddiasıyla görevden alınarak Çırağan Sarayı'na hapsedilmesi olaylarına tanık oldu 31 Ağustos 1876'da padişah ilan edildi ve 7 Eylül günü Eyüp'te kılıç kuşandı Ağabeyinin yerine tahta geçirildikten sonra, her iki saltanat değişiminin mimarı olan Mithat Paşa'yı sadrazam yaptı 33 yıl padişahlık yaptıktan sonra 27 Nisan 1909’da tahttan indirildi, 3 yıl Selanik'te Alatini köşkünde ev hapsinde tutulduktan sonra 1912'de İstanbul'a Beylerbeyi Sarayına getirildi 10 Şubat 1918’de de İstanbul’da vefat etti Büyükbabası için Divanyolu'nda yaptırılmış Sultan II Mahmut Türbesi'inde yatmaktadır
  • Абдул-Гамід II — султан Османської імперії, прозваний за деспотизм і переслідування національних меншин (вірмен та ін. ) «кривавим султаном». За свідченням сучасників Абдул-Гамід ІІ був обмеженою та боягузливою людиною в той же час як дипломата та політика його відрізняла хитрість, підступність та певна спритність. В грудні 1876 року під впливом так званих "Нових Османів" та пов'язаного з ними Мідхата-паші запровадив конституцію, але незабаром фактично скасував її і встановив деспотичний режим відомий як "зулюм" (насильство, сваволя). В 1909 усунутий від влади молодотурками. Зовнішня політика Абдул-Гаміда ІІ відображала прогресуючу економічну та військово-політичну слабкість Османської імперії яка призвела до встановлення міжнародного фінансового контролю над імперією (Муххаремський декрет) та її остаточного перетворення на напівколонію. За Абдул-Гаміда ІІ зріс вплив Германії, яка в 1903 році отримала в нього концесію на будівництво Багдадської залізниці. Під час младотурецької революції 1908 року Абдул-Гамід ІІ був вимушений відновити конституцію 1876 року. 27 квітня 1909 року младотурки позбавили його трону за участь в організації контреволюційного заколоту.
  • 阿卜杜勒·哈米德二世 II. AbdülHamid（1842年9月21日—1918年2月10日）奥斯曼帝国的苏丹和哈里发（1876年—1909年在位）。 阿卜杜勒·哈米德二世是苏丹阿卜杜勒-迈吉德一世的幼子。在兄长穆拉德五世苏丹被宣布患有精神病而遭废黜后（这很可能是宫廷阴谋），在新奥斯曼党人支持下，阿卜杜勒·哈米德二世被拥上王位（1876年8月31日）。 即位同年12月23日，在宰相米德哈特帕夏主持下，颁布帝国第一部宪法（又称《米德哈特宪法》）。 在阿卜杜勒·哈米德二世统治时期，奥斯曼帝国继续受到欧洲列强，尤其是俄国的宰割。俄国人为了报复奥斯曼帝国在巴尔干地区对其斯拉夫臣民的暴政，在阿卜杜勒·哈米德二世即位后的第二年向奥斯曼帝国宣战。像以前一样，腐朽的奥斯曼军队遭到一系列惨重失败。到1878年签署圣斯特凡诺条约时，苏丹实际上已经失去了他的绝大部分欧洲领土。对俄作战失败后，他解散议会，将宰相米德哈特放逐国外。恢复专制制度，建立恐怖统治，推行泛伊斯兰主义，迫害少数民族。 1895年至1896年，在西亚的奥斯曼军队对亚美尼亚人进行了可怕的屠杀，几乎把这个古老的民族赶尽杀绝。尽管面临着国际上的强烈抗议，阿卜杜勒·哈米德二世没有采取任何措施来制止这些暴行。 阿卜杜勒·哈米德二世在国内实行的政策是如此不得人心，以至人们称他为血腥的苏丹。其统治年代是帝国历史上最黑暗的时代，史称“暴政时期”。他的暴君式的统治导致土耳其人民普遍的不满情绪，这种情绪支持一个叫青年土耳其党的革命团体的成长。1908年7月青年土耳其党人领导的武装革命爆发，他被迫宣布恢复1876年宪法，再次召开议会。1909年4月27日，青年土耳其党人废黜了阿卜杜勒·哈米德二世。阿卜杜勒·哈米德二世先被軟禁在薩洛尼卡，後轉移至伊斯坦布爾，1918年2月10日去世。
dbpprop:after
dbpprop:before
dbpprop:commonsProperty
  • Abdul Hamid II
  • Sultan Abdülhamit II
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:imagePortrait
  • Ahamid.jpg
dbpprop:imageTugra
  • Tughra of Abdülhamid II.JPG
dbpprop:military
  • Decline of the Ottoman Empire
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:sHouProperty
dbpprop:sing
  • on
dbpprop:sultanName
  • Abdülhamid II
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1876-1909
rdf:type
rdfs:comment
  • His Imperial Majesty, The Sultan Abdülhamid II, Emperor of the Ottomans, Caliph of the Faithful,, (21/22 September 1842 – 10 February 1918) was the 34th sultan of the Ottoman Empire. He oversaw a period of decline in the power and extent of the Empire, ruling from 31 August 1876 until he was deposed on 27 April 1909. Abdülhamid II was the last Ottoman Sultan to rule with absolute power.
  • Abdülhamid II. war vom 31. August 1876 bis zum 27. April 1909 Sultan des Osmanischen Reiches. Er war der zweite Sohn des Sultans Abdülmecid und folgte seinem Bruder Murad V. nach dessen Absetzung auf den Thron.
  • Abdul Hamid II, fill del soldà Abdul Mecid I, soldà de l'Imperi otomà i Califa dels musulmans des de la deposició del seu germà Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva pròpia deposició el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaçat per un altre germà, Mehmet V. Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, però la situació del país en aquell moment no s'adaptava a una evolució d'aquest tipus.
  • Abdul Hamid II, 34º sultán del Imperio Otomano, depuesto por la sublevación militar de los Jóvenes Turcos para ser sustituido por su hermano, Mehmed V. Segundo hijo del sultán Abd-ul-Mejid I y su esposa la armenia Tirimüjgan (Virjin), Abdul Hamid accedió al trono tras el derrocamiento de su hermano Murad V el 31 de agosto de 1876.
  • Abdülhamid II était le fils du sultan Abdülmecid I et d'une Arménienne du Harem nommée Verjine. Il fut Sultan de l'Empire ottoman et Calife des Musulmans de la déposition de son frère Mourad V le 31 août 1876 à sa propre destitution par les Jeunes-Turcs le 27 avril 1909. Il fut remplacé par un autre de ses frères, Mehmed V.
  • II. Abdul-Hamid: az Oszmán Birodalom szultánja volt 1876. augusztus 31. és 1909. április 27. között. 1867-ben nagybátyja, Abdul-Aziz kísérőjeként Angliában és Franciaországban járt. Liberális uralkodó volt, emiatt a konzervatívak nem bíztak benne túlságosan. Ennek ellenére nem igyekezett bevezetni a reformintézkedéseket, amelyekre a nyugati hatalmak biztatták.
  • Secondo figlio del sultano Abdul Mejid I e della sua sposa armena Tirimüjgan, Abdul Hamid salì al trono allorché fu destituito suo fratello Murad V, il 31 agosto del 1876. Fu l'ultimo sultano ottomano con poteri assoluti e colui che ritardò di alcuni decenni la modernizzazione della Turchia, con i suoi metodi autoritari e talvolta spietati nei rapporti con i separatisti, e con le sue manovre diplomatiche che tentarono di trarre vantaggio dai conflitti tra le potenze europee.
  • ファイル:Ahamid. jpg アブデュルハミト2世 アブデュルハミト2世（II. Abdülhamit, 1842年9月21日 ‐ 1918年2月10日）は、オスマン帝国の第34代皇帝（在位: 1876年 ‐ 1909年）。第31代皇帝・アブデュルメジト1世の子で、第33代皇帝・ムラト5世の弟。
  • Abdül-Hamid II was de 34e Sultan van het Osmaanse Rijk. Hij was een zoon van Sultan Abdülmecit en volgde in 1876 zijn broer Murat V op. Abdülhamid II voerde in december 1876 onder liberale druk de eerste Ottomaanse grondwet in. De Russen verklaarden hem kort daarna echter de oorlog en in 1878 had zijn rijk de meeste Europese bezittingen verloren.
  • Abd-ul-Hamid II var den 35. sultanen av Det osmanske riket. Han regjerte fra 31. august 1876 til han ble avsatt 27. april 1909. Han blir ofte omtalt som den som utsatte oppløsningen av Det osmanske riket med sitt nesten undertrykkende styresett og sine gode diplomatiske evner. Han blir også sett på som en avgjørende faktor for det som ble kjent som folkemordet på armenerne. Han ble avsatt i et kupp gjennomført av Ungtyrkerne.
  • Abd-ul-Hamid II - sułtan turecki. Wstąpił na tron w wyniku przewrotu pałacowego kierowanego przez Midhada Paszę 31 sierpnia 1876, po detronizacji swego brata Murada V, jako obłąkanego. Początkowo, pod wpływem Młodoturków i w wyniku opłakanego położenia skarbu (bankructwo państwa w 1875), nadał państwu konstytucję; wybrano parlament.
  • Abd-ul-Hamid II foi o 35º Sultão Otomano, actual Turquia e sucessor de seu irmão Murat V em 1876. Foi o segundo filho de Abd-ul-Medjid. Foi chamado ao poder em 31 de Agosto de 1876.
  • Abdul-Hamid al II-lea sau Abdülhamid al II-lea a fost al 34-lea sultan al Imperiului Otoman. A domnit de pe 31 august 1876 până la detronarea sa la 27 aprilie 1909. Pe 23 decembrie 1876, sub presiunea aliaţilor europeni ai Imperiului, revoltaţi de cruzimea cu care fuseseră reprimate revoltele din Bosnia-Herţegovina şi Bulgaria, a decretat prima Constituţie a Imperiului Otoman, consfinţindu-se astfel trecerea de la monarhia absolutistă la monarhia constituţională.
  • Файл:Abdul Hameed II Sign. svg Тугра Абдул-Хамида II Абду́л-Хами́д II; Абдул-Гамид — 34-й султан Османской империи, правил в 1876—1909 годах. Пытался установить режим единоличной власти и территориальную целостность империи, опираясь на идеологию панисламизма.
  • Abd ül-Hamid II, född 22 september 1842, död 10 februari 1918, var sultan av det Osmanska riket från 31 augusti 1876 till 27 april 1909. Han var den andre sonen till sultan Abd ül-Mecid I och efterträdde sin äldre broder Murat V som sultan efter att denne blivit avsatt på grund av psykisk sjukdom. Abd ül-Hamid stod i början under den reformvänlige Midhat Pashas inflytande och styrde efter dennes fall utan egentlig hållning och under allsmäktiga gunstlingars inflytande.
  • Абдул-Гамід II — султан Османської імперії, прозваний за деспотизм і переслідування національних меншин (вірмен та ін. ) «кривавим султаном».
  • 阿卜杜勒·哈米德二世 II.
rdfs:label
  • Abdul Hamid II
  • Abdülhamid II.
  • Abdul Hamid II
  • Abdul Hamid II
  • Abdülhamid II
  • II. Abdul-Hamid
  • Abdul-Hamid II
  • アブデュルハミト2世
  • Abdülhamit II
  • Abd-ul-Hamid II
  • Abd-ul-Hamid II
  • Abd-ul-Hamid II
  • Abdul-Hamid al II-lea
  • Абдул-Хамид II
  • Abd ül-Hamid II
  • II. Abdülhamit
  • Абдул-Гамід II
  • 阿卜杜勒-哈米德二世
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:target of
is owl:sameAs of