| dbo:abstract
|
- Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu. El seu nom vol dir 'oncle patern'. En el kanat il-kànida, on la majoria de la població era musulmana, Abaqa privilegià els interessos dels budistes (ell mateix era budista com el seu pare) i també menà una política procristiana (la seva mare era nestoriana). En l'aspecte exterior, aquesta orientació es traduí per un intent d'apropament amb l'Occident, amb la tramesa d'ambaixades al papa de l'època, Gregori X, i als sobirans europeus (entre altres el rei català Jaume I) per tal dur a terme una acció comuna contra les potències musulmanes (en particular els mamelucs de Síria i d'Egipte), però aquestes iniciatives van resultar infructuoses. Durant el seu regnat, Abaqa va patir diverses derrotes en les seves temptatives successives de conquesta de Síria i d'Egipte. També van causar-li força dificultats les altres potències mongoles veïnes, és a dir, els kanats Kiptxak (l'Horda d'Or) i el Txagatai. Aquests li discutien un cert nombre de territoris i van anar fins a aliar-se amb els mamelucs contra els il-kànides. Va néixer a Mongòlia i va acompanyar al seu pare en l'expedició a l'oest. En esclatar la guerra amb Berke de l'Horda d'Or (1261-1262) fou enviat a l'est amb el kan dels , . A la mort d'Hulegu el febrer de 1265 Abāqā era governador del Gran Khorasan i del Mazanderan; es va dirigir a l'Azerbaidjan i fou proclamat kan liquidant un intent del seu germà petit Yosmut, i fou coronat el 19 de juny a i es va casar amb , filla de Miquel VIII Paleòleg, i que havia estat enviada a casar-se amb Hulegu per enfortir els lligams entre el kanat i l'Imperi Romà d'Orient. Va establir la seva capital a Tabriz encara que a l'estiu generalment era al Mazanderan. El mateix 1265 Yosmut va rebutjar un atac de l'Horda d'Or dirigit per Nogai, i Abaqa va travessar llavors el riu Kura (Kor) però es va haver de retirar en acostar-se Berke. Durant un temps els dos exèrcits es van observar i finalment la mort sobtada de Berke va posar fi al conflicte. El successor de Berke, Mengku Timur va fer la pau amb Abaqa. En cartes al Papa Climent IV el 1267 i 1268 demanava que els exèrcits croats i els romans d'Orient s'uniren als mongols contra els mamelucs, però aquestes propostes mai van arribar a bon final. El 1268 els mamelucs del soldà Bàybars I van ocupar Antioquia, que era vassalla dels il-kan, però això va quedar sense resposta. El 1269 els mamelucs van envair Armènia Menor i van fer presoner al príncep hereu Lleó, fill del rei Hatum I, vassall fidel dels il-kan, i tampoc aquesta vegada hi va haver resposta probablement perquè ja havia començat la lluita amb els Djagatai. El 1269 a tot tardar, el kan , va envair Khorasan i va derrotar un exèrcit il-kànida dirigit per Tubsin, germà d'Abaqa. Teguder (conegut com a Teguder de Turan), parent de Barak, que havia estat al servei d'Hulagu, va intentar desertar ara amb les seves tropes i va marxar cap al Caucas, però Abaqa el va empaitar i el va fer presoner. Llavors Abaqa va derrotar l'exèrcit de Barak a Herat (22 de juliol de 1270) i Barak va morir poc després. A Herat governava la dinastia dels Kurt o Kurtídes, que va donar suport a Barak, i el seu Malek (sobirà) fou enverinat per ordre d'Abaqa el 1278. Kubilai Khan de la Xina, el gran kan, li va enviar el seu reconeixement el 1270 i llavors Abaqa va fer una segona cerimònia de coronació, també a Tuzlu Gol. El 1271 Abaqa va enviar un exèrcit a Síria contra els mamelucs egipcis, va ocupar la fortalesa ismaïlita de , i es va dirigir a la fortalesa de Bira, a l'Eufrates, però fou derrotat a Rahba (1272). Aprofitant la mort de Barak va enviar un exèrcit a Djagatai que va saquejar Bukharà el 670 de l'hègira (1272/1273). El 1275 Baybars va tornar a atacar Armènia Menor i dos anys després convidat pel seljúcida Moin al-Din Sulayman va envair el Soldanat de Rum (Anatòlia) i va derrotar els mongols a Elbistan o Albostan (23 d'abril de 1277) i quan Abaqa va arribar amb reforços els mamelucs ja s'havien retirat. Només va poder saquejar els territoris seljúcides. En aquestos darrers anys les províncies il-kànides orientals patien els atacs dels o karaunes, que el 1278 van arribar fins a Fars. Abaqa va haver de fer contra ells una expedició al Khorasan el 1279, i encara que els va derrotar van tornar el 1281/1282 a Kirman i a Fars i encara es van acostar durant uns anys més a aquestes regions. El seu germà Mengku Timur s'havia casat per ordre d'Abaqa amb la princesa Abes de la dinastia Salghúrida, que governava a Fars (quan va morir el 685 de l'hègira o 1286 o 1287, el Fars va passar a govern directe dels il-kans). El 1281 va enviar contra els mamelucs un potent exèrcit dirigit per Mengku Timur i els armenis s'hi van afegir, però aquest fou derrotat greument a Homs el 30 d'octubre de 1281. Durant tot el seu regnat el seu Sah-ed-divan fou Xams-ad-Din Juwayní però al final del regnat Maj al-Mulk va aconseguir guanyar posicions i a la mort del kan, va fer empresonar al germà del Sah-ed-divan, l'historiador Alà-ad-Din Juwayní, governador de Bagdad, acusat de malversació. Poc abans de morir va confirmar com a Catolicós nestorià Mar Yabalaha III, amb qui tenia bones relacions. Tot i així se sospita que Abaqa no tenia simpaties cristianes sinó budistes. Abaqa va morir pocs mesos després a Hamadan d'una borratxera. Fou enterrat com el seu pare a una illa de la mar Càspia. Va deixar dos fills, Argun i Gaikhatu, que foren ambdós kans il-kànides, però el va succeir el seu germà Teguder que com que era musulmà va adoptar el nom d'Ahmad. (ca)
- Abaka (také Abaka Chána, Abaga nebo Abaqa, * únor 1234 v Mongolsku – 1. dubna 1282 v Hamadánu) byl druhý ílchán mongolského ílchanátu. Byl nejstarším synem prvního ílchána Hülegü a vládcem se stal po jeho smrti v roce 1265. Vládl až do roku 1282, jeho následníkem byl jeho mladší bratr . Abakův otec Hülegü před svou smrtí domluvil s byzantským císařem Michaelem VIII. Palaiologem sňatek s nějakou z dcer byzantské císařské rodiny. Michael mu poslal svoji dceru , která ovšem dorazila až v době, kdy už byl Hülegü mrtvý, a tak byla vdána za nového ílchána Abaku. (cs)
- أباقا خان أو أباغا خان أو أباقا (بالمنغولية Абага) ثاني ملوك إلخانات فارس المنغول. وهو ابن هولاكو ويسنجين خاتون,، دخل فارس مع ابيه هولاكو سنة 1256, انتخبته اسرته إلخانا منغوليا في الفترة 1265–1282, وأيد انتخابه قوبلاي خان.وخلفه في الحكم أخوه أحمد تكودار. كان معظم حكمه منشغلا بالحروب الأهلية التي عصفت بإمبراطورية المغول، مثل التي جرت بين الإلخانات وخانات القبيلة الذهبية. ولأباقا عدة محاولات عسكرية غير ناجحة لغزو الشام بما فيها معركة حمص الثانية. (ar)
- Abaqa Khan (27 February 1234 – 4 April 1282, Mongolian: Абаха/Абага хан (Khalkha Cyrillic), ᠠᠪᠠᠬᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ (Traditional script), "paternal uncle", also transliterated Abaġa), was the second Mongol ruler (Ilkhan) of the Ilkhanate. The son of Hulagu Khan and Lady Yesünčin and the grandson of Tolui, he reigned from 1265 to 1282 and was succeeded by his brother Ahmed Tekuder. Much of Abaqa's reign was consumed with civil wars in the Mongol Empire, such as those between the Ilkhanate and the northern khanate of the Golden Horde. Abaqa also engaged in unsuccessful attempts at invading Syria, which included the Second Battle of Homs. (en)
- Abaqa Chan (mongolisch ᠠᠪᠠᠬᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ Abaga Chan, deutsch ‚väterlicher Onkel‘; * Februar 1234 in der Mongolei; † 1. April 1282 in Hamadan) war der zweite mongolische Ilchan von Persien (1265–1282). (de)
- Kan Abaqa (1234-1282) fue el segundo kan mongol de Persia, hijo de Hulagu y bisnieto de Gengis Kan, que reinó de 1265 a 1282. A petición de su padre, continuó combatiendo a la Horda de Oro hasta 1267, año en que murió su líder, Berke. De naturaleza pacífica, se dedicó a reparar los daños causados por las guerras de su padre. Se enfrentó, sin embargo, en 1270 con un ejército de , kan de Chagatai que había invadido la región de Corasmia. Fue derrotado por los mamelucos cerca de en 1272 y en Siria en 1281. Contrajo matrimonio con María Paleóloga, hija ilegítima de Miguel VIII Paleólogo y mantuvo buenas relaciones con algunos príncipes europeos. (es)
- Abaqa Khan (1234–1282), juga disebut Abaga (Абага) atau Abagha Khan, adalah penguasa (Il-khan) Mongol kedua di Ilkhanat Persia. Dia adalah putra dari Hulagu Khan dan Yesuncin Khatun. Dia berkuasa pada tahun 1265–1282 dan mewarisi tahta dari saudara kandungnya, . Masa kekuasaannya penuh dengan perang saudara di Kekaisaran Mongol, seperti antara Ilkhanat dengan Golden Horde di utara. Abaqa juga terlibat dalam invasi ke Suriah yang tidak berhasil. (in)
- Abaqa ou Abaka (mongol : ᠠᠪᠠᠬᠠᠬᠠᠭᠠᠨ, VPMC : Abaqa qaγan ; mongol cyrillique : Абаха хан, ISO-9 : Abakha khan ; avga : « oncle paternel »), né en 1234, mort en 1282, arrière-petit-fils de Gengis Khan, est le deuxième khan mongol (ilkhan) de Perse de 1265 à sa mort. (fr)
- Abāqā (1234 – 1282) è stato un sovrano mongolo, fu il secondo Īlkhān di Persia. Al potere dal 1265, Abaqa (in mongolo Абага, ossia Abaga) era di religione buddista, come suo padre Hūlāgū. Favorì l'elemento cristiano (sua madre era infatti nestoriana) e fu quindi in buoni rapporti con i papi Clemente IV e Gregorio X dando vita ad una alleanza per una progettata azione comune contro i Mamelucchi d'Egitto. I suoi piani però fallirono, perché fu sconfitto più volte da Baybars nei suoi diversi tentativi di conquista della Siria dapprima e dell'Egitto poi. Abaqa fu ostacolato in questo progetto dalle difficoltà che gli crearono le altre potenze mongole con lui confinanti: il Khanato dei Kipchak, ossia l'Orda d'Oro, e il Khanato chagataide, che gli disputarono un certo numero di territori, alleandosi persino coi Mamelucchi contro gli Ilkhanidi. Sposò , figlia dell'Imperatore bizantino Michele VIII Paleologo e di una sua amante. (it)
- アバカ（Abaqa/阿八哈、اباقا خان Ābāqā khān、1234年2月27日 - 1282年4月1日）は、イルハン朝の第2代ハン（1265年 - 1282年）。父は初代ハーンのフレグ・ハン、母はフレグの第5位の妃でスルドゥス部族出身のイェスンジン・ハトゥン。 (ja)
- Abaka Chan (1234 - 1282) was de tweede Mongoolse chan van Perzië uit de dynastie van de Ilchans (1265-1282). Hij was een zoon van Hoelagoe. Hij sloeg in 1270 de Mongolen van Transoxanië terug, maar werd door de Mammelukken in 1277 bij Albistan en in 1281 in Syrië verslagen. Hij werd vermoord door zijn broer Teguder die hem daarna opvolgde. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- 아바카 칸(Abaqa Khan, 1234년 ~ 1282년)은 일 한국의 제 2대 칸(재위 : 1265년 - 1282년)이다. 훌라구 칸과 예순킨 하툰의 아들이다. 계모는 도쿠즈 하툰이다. 그는 형제 테쿠데르 칸에 의해 계승되었는데 아바카의 치세는 몽골 제국 내의 내전으로 메워졌다. 아바카는 시리아의 홈스에 침입을 2차 시도하였으나 성공적이지 못하였다. 사실 일 한국 왕조는 1260년 이후 훌라구, 아바카 등은 킵차크 한국과 아제르바이잔 지역에서 차가타이 한국과는 호라산 지역의 국경지역 분쟁에 신경을 썼기에 바이바르스가 지배하던 시리아 국경지역 침공에는 후속 대책만이 되풀이되었다. 쿠빌라이와 아리쿠브케의 제위계승분쟁 후에도 몽골제국 자체, 왕가간의 분쟁이 장기화가 계속되어 제국 전체에 의한 군사행동이 불가능하게 된 것도, 몽골 측에 있어 시리아에 있던 잃어버린 영토 탈환의 기회가 사라지게 된 근본적인 원인이었다. 더 넓게 본다면 서방에게 있어 몽골제국의 끊임없는 확대가 정지된 것이 아인잘루트 전투가 있던 1260년때인 것이 확인되고 있어 그 의미가 매우 상징적인 전투라 할 수 있다. 훌라구는 1265년 죽었고 아들 아바카 칸이 그의 뒤를 이었다. 바락과 카이두의 강화는 체결되었지만 바락은 이 강화에 만족하지 못했다. 그는 부하라를 재정복하려 했으며 사마르칸트를 약탈하려고도 했다. 카이두는 바락의 이러한 불만을 이용하여 바락에게 아바카가 다스리고 있는 일 한국을 공격할 것을 종용했다. 바락은 이 제의에 쉽게 응하여 일 한국을 공격할 준비에 나섰다. 이에 카이두는 자신의 아들인 차파르가 이끄는 군대를 지원했으며 킵차크 한국 역시 군대를 지원했다. 킵차크 칸국과 카이두의 지원을 받은 바락은 아바카 휘하의 장수인 테구데르에게 반란을 일으키게 한 뒤 군대를 일으켜 호라산에서 일 칸국의 군대를 격파했다. 하지만 킵차크 칸국과 카이두는 바락의 성공을 탐탁지 않게 여기고 있었다. 이 때문에 킵차크 한국 군대는 바락 휘하의 장군인 자라일타이(Jalayirtai)와의 언쟁을 구실삼아 군대를 퇴각시켰다. 바락은 자라일타이를 보내 킵차크 한국 군대에 용서를 구하고 복귀할 것을 설득했지만 허사였다. 킵차크 한국의 군대가 떠나자 카이두가 보낸 차파르 역시 자신의 군대를 버리고 본국으로 도망가버렸다. 차파르가 도망오자 카이두는 아예 바락과의 관계를 끊고 아바카와 우호관계를 맺었다. 설상가상으로 1270년, 바락의 군대는 아바카와의 전투에서 대패를 당했고 바락은 부상을 입었다. (ko)
- Abaka-chan albo mong. Abaga (ur. 1234 w Mongolii, zm. 1 kwietnia 1282) – władca z dynastii Ilchanidów, panujący w latach 1265-1282. (pl)
- Abaca (1234 - 1282) foi o segundo ilcã do Ilcanato. Bisneto de Gêngis Cã, filho de Hulagu Cã, sucedeu ao pai em 1265, após seu falecimento, e consolidou os domínios do Ilcanato. (pt)
- Абака, Абага (февраль-март 1234, Монголия — 1 апреля 1282, Хамадан, Иран) — второй ильхан государства Хулагуидов (1265—1282). Пришёл в Персию в 1256 году со своим отцом Хулагу, лидером монгольского завоевания Передней Азии. После смерти последнего был избран государем членами царствующего рода. Утверждение его великим ханом Хубилаем последовало только через пять лет. В 1265 году Абага получил руку дочери императора Михаила VIII Палеолога Марии Деспины, предназначавшейся первоначально в жёны Хулагу. (ru)
- Абага, Абака (березень 1234, Монголія — 1 квітня 1282, Хамадан) — Ільхан Ірану (1265—1282), син Хулагу, лідера монгольського завоювання Середньої Азії. (uk)
- 阿八哈（蒙古语：ᠠᠪᠠᠬᠠ ᠬᠠᠨ，转写：Abaqa qan，西里尔字母：Абаха хан，1234年2月27日－1282年4月1日），蒙古人，旭烈兀之長子，伊兒汗國的第二任君主。1265年6月19日 - 1282年4月1日在位。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Abaka (také Abaka Chána, Abaga nebo Abaqa, * únor 1234 v Mongolsku – 1. dubna 1282 v Hamadánu) byl druhý ílchán mongolského ílchanátu. Byl nejstarším synem prvního ílchána Hülegü a vládcem se stal po jeho smrti v roce 1265. Vládl až do roku 1282, jeho následníkem byl jeho mladší bratr . Abakův otec Hülegü před svou smrtí domluvil s byzantským císařem Michaelem VIII. Palaiologem sňatek s nějakou z dcer byzantské císařské rodiny. Michael mu poslal svoji dceru , která ovšem dorazila až v době, kdy už byl Hülegü mrtvý, a tak byla vdána za nového ílchána Abaku. (cs)
- أباقا خان أو أباغا خان أو أباقا (بالمنغولية Абага) ثاني ملوك إلخانات فارس المنغول. وهو ابن هولاكو ويسنجين خاتون,، دخل فارس مع ابيه هولاكو سنة 1256, انتخبته اسرته إلخانا منغوليا في الفترة 1265–1282, وأيد انتخابه قوبلاي خان.وخلفه في الحكم أخوه أحمد تكودار. كان معظم حكمه منشغلا بالحروب الأهلية التي عصفت بإمبراطورية المغول، مثل التي جرت بين الإلخانات وخانات القبيلة الذهبية. ولأباقا عدة محاولات عسكرية غير ناجحة لغزو الشام بما فيها معركة حمص الثانية. (ar)
- Abaqa Khan (27 February 1234 – 4 April 1282, Mongolian: Абаха/Абага хан (Khalkha Cyrillic), ᠠᠪᠠᠬᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ (Traditional script), "paternal uncle", also transliterated Abaġa), was the second Mongol ruler (Ilkhan) of the Ilkhanate. The son of Hulagu Khan and Lady Yesünčin and the grandson of Tolui, he reigned from 1265 to 1282 and was succeeded by his brother Ahmed Tekuder. Much of Abaqa's reign was consumed with civil wars in the Mongol Empire, such as those between the Ilkhanate and the northern khanate of the Golden Horde. Abaqa also engaged in unsuccessful attempts at invading Syria, which included the Second Battle of Homs. (en)
- Abaqa Chan (mongolisch ᠠᠪᠠᠬᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ Abaga Chan, deutsch ‚väterlicher Onkel‘; * Februar 1234 in der Mongolei; † 1. April 1282 in Hamadan) war der zweite mongolische Ilchan von Persien (1265–1282). (de)
- Abaqa Khan (1234–1282), juga disebut Abaga (Абага) atau Abagha Khan, adalah penguasa (Il-khan) Mongol kedua di Ilkhanat Persia. Dia adalah putra dari Hulagu Khan dan Yesuncin Khatun. Dia berkuasa pada tahun 1265–1282 dan mewarisi tahta dari saudara kandungnya, . Masa kekuasaannya penuh dengan perang saudara di Kekaisaran Mongol, seperti antara Ilkhanat dengan Golden Horde di utara. Abaqa juga terlibat dalam invasi ke Suriah yang tidak berhasil. (in)
- Abaqa ou Abaka (mongol : ᠠᠪᠠᠬᠠᠬᠠᠭᠠᠨ, VPMC : Abaqa qaγan ; mongol cyrillique : Абаха хан, ISO-9 : Abakha khan ; avga : « oncle paternel »), né en 1234, mort en 1282, arrière-petit-fils de Gengis Khan, est le deuxième khan mongol (ilkhan) de Perse de 1265 à sa mort. (fr)
- アバカ（Abaqa/阿八哈、اباقا خان Ābāqā khān、1234年2月27日 - 1282年4月1日）は、イルハン朝の第2代ハン（1265年 - 1282年）。父は初代ハーンのフレグ・ハン、母はフレグの第5位の妃でスルドゥス部族出身のイェスンジン・ハトゥン。 (ja)
- Abaka Chan (1234 - 1282) was de tweede Mongoolse chan van Perzië uit de dynastie van de Ilchans (1265-1282). Hij was een zoon van Hoelagoe. Hij sloeg in 1270 de Mongolen van Transoxanië terug, maar werd door de Mammelukken in 1277 bij Albistan en in 1281 in Syrië verslagen. Hij werd vermoord door zijn broer Teguder die hem daarna opvolgde. Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- Abaka-chan albo mong. Abaga (ur. 1234 w Mongolii, zm. 1 kwietnia 1282) – władca z dynastii Ilchanidów, panujący w latach 1265-1282. (pl)
- Abaca (1234 - 1282) foi o segundo ilcã do Ilcanato. Bisneto de Gêngis Cã, filho de Hulagu Cã, sucedeu ao pai em 1265, após seu falecimento, e consolidou os domínios do Ilcanato. (pt)
- Абака, Абага (февраль-март 1234, Монголия — 1 апреля 1282, Хамадан, Иран) — второй ильхан государства Хулагуидов (1265—1282). Пришёл в Персию в 1256 году со своим отцом Хулагу, лидером монгольского завоевания Передней Азии. После смерти последнего был избран государем членами царствующего рода. Утверждение его великим ханом Хубилаем последовало только через пять лет. В 1265 году Абага получил руку дочери императора Михаила VIII Палеолога Марии Деспины, предназначавшейся первоначально в жёны Хулагу. (ru)
- Абага, Абака (березень 1234, Монголія — 1 квітня 1282, Хамадан) — Ільхан Ірану (1265—1282), син Хулагу, лідера монгольського завоювання Середньої Азії. (uk)
- 阿八哈（蒙古语：ᠠᠪᠠᠬᠠ ᠬᠠᠨ，转写：Abaqa qan，西里尔字母：Абаха хан，1234年2月27日－1282年4月1日），蒙古人，旭烈兀之長子，伊兒汗國的第二任君主。1265年6月19日 - 1282年4月1日在位。 (zh)
- Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu. El seu nom vol dir 'oncle patern'. En el kanat il-kànida, on la majoria de la població era musulmana, Abaqa privilegià els interessos dels budistes (ell mateix era budista com el seu pare) i també menà una política procristiana (la seva mare era nestoriana). En l'aspecte exterior, aquesta orientació es traduí per un intent d'apropament amb l'Occident, amb la tramesa d'ambaixades al papa de l'època, Gregori X, i als sobirans europeus (entre altres el rei català Jaume I) per tal dur a terme una acció comuna contra les potències musulmanes (en particular els mamelucs de Síria i d'Egipte), però aquestes iniciatives van resultar infructuoses. (ca)
- Kan Abaqa (1234-1282) fue el segundo kan mongol de Persia, hijo de Hulagu y bisnieto de Gengis Kan, que reinó de 1265 a 1282. A petición de su padre, continuó combatiendo a la Horda de Oro hasta 1267, año en que murió su líder, Berke. De naturaleza pacífica, se dedicó a reparar los daños causados por las guerras de su padre. Se enfrentó, sin embargo, en 1270 con un ejército de , kan de Chagatai que había invadido la región de Corasmia. (es)
- 아바카 칸(Abaqa Khan, 1234년 ~ 1282년)은 일 한국의 제 2대 칸(재위 : 1265년 - 1282년)이다. 훌라구 칸과 예순킨 하툰의 아들이다. 계모는 도쿠즈 하툰이다. 그는 형제 테쿠데르 칸에 의해 계승되었는데 아바카의 치세는 몽골 제국 내의 내전으로 메워졌다. 아바카는 시리아의 홈스에 침입을 2차 시도하였으나 성공적이지 못하였다. 사실 일 한국 왕조는 1260년 이후 훌라구, 아바카 등은 킵차크 한국과 아제르바이잔 지역에서 차가타이 한국과는 호라산 지역의 국경지역 분쟁에 신경을 썼기에 바이바르스가 지배하던 시리아 국경지역 침공에는 후속 대책만이 되풀이되었다. 쿠빌라이와 아리쿠브케의 제위계승분쟁 후에도 몽골제국 자체, 왕가간의 분쟁이 장기화가 계속되어 제국 전체에 의한 군사행동이 불가능하게 된 것도, 몽골 측에 있어 시리아에 있던 잃어버린 영토 탈환의 기회가 사라지게 된 근본적인 원인이었다. 더 넓게 본다면 서방에게 있어 몽골제국의 끊임없는 확대가 정지된 것이 아인잘루트 전투가 있던 1260년때인 것이 확인되고 있어 그 의미가 매우 상징적인 전투라 할 수 있다. 훌라구는 1265년 죽었고 아들 아바카 칸이 그의 뒤를 이었다. (ko)
- Abāqā (1234 – 1282) è stato un sovrano mongolo, fu il secondo Īlkhān di Persia. Al potere dal 1265, Abaqa (in mongolo Абага, ossia Abaga) era di religione buddista, come suo padre Hūlāgū. Favorì l'elemento cristiano (sua madre era infatti nestoriana) e fu quindi in buoni rapporti con i papi Clemente IV e Gregorio X dando vita ad una alleanza per una progettata azione comune contro i Mamelucchi d'Egitto. I suoi piani però fallirono, perché fu sconfitto più volte da Baybars nei suoi diversi tentativi di conquista della Siria dapprima e dell'Egitto poi. (it)
|
