| dbpprop:abstract
|
- Æ is a grapheme formed from the letters a and e. Originally a ligature representing a Latin diphthong, it has been promoted to the full status of a letter in the alphabets of many languages, including, among others, Danish and Norwegian. As a letter of the Old English alphabet, it was called æsc ("ash tree") after the Anglo-Saxon futhorc rune ᚫ which it transliterated; its traditional name in English is still ash.
- Der Buchstabe Æ, Kleinbuchstabe æ ist eine Ligatur aus A und E. Vom Lautwert her entspricht er in den meisten Sprachen, die ihn verwenden, dem deutschen Umlaut Ä. Typographisch gesehen wanderte aber in diesen lateinischen Alphabeten das E nicht über das A und wurde wie bei Ä zu zwei diakritischen Punkten stilisiert, sondern in Schreibrichtung neben das A. Folgende Sprachen verwenden das Æ: Mittellatein: Im mittelalterlichen Latein wurde AE zu Æ zusammen gefügt. Mittelhochdeutsch: Im Hochdeutsch des Mittelalters wurde das Æ zur Kennzeichnung eines langen Äs verwendet. Das kurze Ä hingegen wurde als Ä oder Aͤ geschrieben. Altenglisch: Das Altenglische hat die mittellateinische Form übernommen. Im modernen Englisch wird es nur noch selten in Wörtern wie encyclopædia (veraltend) verwendet. Dänisch: Vermutlich über das Altenglische wanderte diese Ligatur ins Dänische. Æ ist dort der 27. (drittletzte) Buchstabe im Alphabet, wenn man W hinzu rechnet. Æ! kann als Ausruf für Ekel stehen, vergleiche Deutsch bäh!. In den Dialekten von Fünen, Jütland und Südjütland steht æ oft auch für die Wörter jeg (ich), er (bin, bist, ist,... ) und den bestimmten Artikel, der ansonsten hinter das zu bestimmende Hauptwort gesetzt wird. Daher kann man dort diesen Satz bilden: æ æ å æ ø i æ å auf Reichsdänisch jeg er på øen i åen (ich bin auf der Insel an der Flussau). Färöisch: Im färöischen Alphabet ist Æ der 27. und vorletzte Buchstabe. Wenn das æ lang gesprochen wird, ist es der Diphthong [ɛa:], der aber in der färöischen Sprachwissenschaft (wie auch das á) zu den Monophthongen gezählt wird. Kurz wird es [a] ausgesprochen. Das æ hat in dieser Sprache somit die gleichen Eigenschaften wie der Buchstabe a, ist also gleichlautend. Beide werden durch das Phonem /æ/ repräsentiert. Isländisch: Im isländischen Alphabet ist Æ der 31. und vorletzte Buchstabe. Anders als in den anderen skandinavischen Sprachen signalisiert es den Diphthong [ai]. Norwegisch: Wie im Dänischen repräsentiert das Æ den gleichen Laut wie das Ä im Deutschen. In nord- und mittelnorwegischen Dialekten steht Æ (wie in einigen dänischen Dialekten) auch für das Wort jeg (ich).
- Ash és la lletra "Æ", "æ", de l'Alfabet llatí. És format com la lligadura de les lletres a i e. En alguns llocs tals com els Estats Units, tals deleteris poden ser considerats arcaics i reemplaçats per encyclopedia, nebulae, i atheneum, respectivament. Al Regne Unit, els esmentats deleteris són més comuns, portant a l'Oxford English Dictionary a usar la lligadura en les seves entrades principals, amb altres deleteris llistats sol com a alternatius. També, al Regne Unit, ae és usat en lloc de æ, de manera que encyclopaedia és correcte. Donada la llarga història de tals deleteris, de vegades són usats per invocar arcaisme o en cites literals de fonts històriques, per a paraules tals com la ja encyclopædia anteriorment nomenada o dæmon. També pertany a diversos alfabets moderns. És comú veure-la traduïda, no obstant això incorrecta, com "ae", majorment per usuaris de computadores que són incapaces de traduir-la pròpiament a causa de limitacions tecnològiques o bé no estant assabentats de com fer-ho; un exemple recent és la traducció de la sèrie/pel·lícula de televisió de títol Æon Flux, que sovint apareix en els mitjans i en altres costats (com Wikipedia) com "Aeon Flux". En anglès antic, la lligadura a-e era usada per denotar un so intermedi entre els d'a i e (IPA). La lletra va ser heretada del llatí, però el seu nom ash (en anglès antic æsc, significa "freixe") ve de la corresponent runa en el futhorc anglosaxó, relacionada amb la runa de les Futhark majors, áss. L'idioma osset incloïa la lletra æ quan era escrit usant l'escriptura llatina. Des de llavors, l'osset ha usat un alfabet ciríl·lic amb una lletra que es veu idèntica (Æ i æ). A llengües escandinaves, tals com el noruec, danès i islandès, s'utilitza freqüentment per representar sons vocals que hi ha en els esmentats idiomes. La lletra Æ pot al seu torn escriure's AE indistintament en aquests idiomes.
- Æ (æ) je písmeno (grafém) latinské abecedy, vzniklé spojení písmen a a e. Původně jde ligaturu představující latinskou dvojhlásku. Je součástí abecedy některých jazyků. Používalo se též ve staré angličtině. Znak æ se používá v mezinárodní fonetické abecedě (IPA) pro téměř otevřenou přední nezaokrouhlenou samohlásku.
- Ash es la letra "Æ", "æ", del Alfabeto latino. Es formado como la ligadura de las letras a y e. En español moderno, esta letra no se utiliza, pero en inglés moderno, el uso varía en diferentes lugares. Es usado principalmente en palabras derivadas del latín o el griego, tales como encyclopædia, nebulæ y athenæum. En algunos lugares tales como los Estados Unidos, tales deletreos pueden ser considerados arcaicos y reemplazados por encyclopedia, nebulae, y atheneum, respectivamente. En el Reino Unido, dichos deletros son más comunes, llevando al Oxford English Dictionary a usar la ligadura en sus entradas principales, con otros deletros listados solo como alternativos. También, en el Reino Unido, ae es usado en lugar de æ, así que encyclopaedia es correcto. Dada la larga historia de tales deletreos, a veces son usados para invocar arcaísmo o en citas literales de fuentes históricas, para palabras tales como la ya anteriormente nombrada encyclopædia o dæmon. También pertenece a varios alfabetos modernos. Es común verla traducida, no obstante incorrecta, como "ae", mayoritariamente por usuarios de computadoras que son incapaces de traducirla propiamente debido a limitaciones tecnológicas o bien no estando enterados de cómo hacerlo; un ejemplo reciente es la traducción de la serie/película de televisión de título Æon Flux, que a menudo aparece en los medios y en otros lados (como Wikipedia) como "Aeon Flux". En inglés antiguo, la ligadura a–e era usada para denotar un sonido intermedio entre los de a y e . La letra fue heredada del latín, pero su nombre ash (en inglés antiguo æsc, significa "fresno") viene de la correspondiente runa en el futhorc anglosajón ᚫ, relacionada con la runa de las Futhark mayores, áss. El idioma osético incluía la letra æ cuando era escrito usando el escritura latina. Desde entonces, el osético ha usado un alfabeto cirílico con una letra que se ve idéntica. En lenguas escandinavas, tales como el noruego, danés e islandés, se utiliza frecuentemente para representar sonidos vocales que existen en dichos idiomas. La letra Æ puede a su vez escribirse AE indistintamente en estos idiomas.
- Æ on latinalainen kirjain, joka sisältyy islannin, tanskan, norjan ja osseetin aakkosiin. Sitä käytettiin myös muinaisenglannissa, sekä keskiaikaisessa ja varhaismodernissa latinassa, sekä ranskassa. Merkki on ligatuuri kirjaimista a ja e. Islannissa æ on diftongi [ai]. Fäärissä pitkä æ lausutaan [ɛa] ja lyhyt æ [a]. Tanskassa æ on [ɛ] ja norjassa [æ]. Kansainvälisessä foneettisessa aakkostossa merkki æ ilmaisee samaa äännettä, jota suomessa merkitään ä-kirjaimella. HTML-entiteettiviittauksissa Æ on Æ ja æ æ.
- « Æ », minuscule « æ », est une voyelle et un graphème utilisé dans l'alphabet islandais, l'alphabet danois, l'alphabet féroïen, l'alphabet norvégien et l'alphabet latin. « Æ » était également utilisé en vieil anglais et dans le latin médiéval. L'anglais moderne utilise encore æ pour écrire certains noms, tels que Encyclopædia, mais depuis l'arrivée des machines à écrire et ordinateurs, son usage tend à disparaître. Cette lettre était à l'origine une ligature des deux lettres A et E. En islandais, la lettre Æ forme une diphtongue prononcée [ai]. Il en est de même en féroïen pour la lettre appelée Æ long prononcée [ɛa], et la version courte Æ simplement prononcée [a]. En danois et norvégien, Æ représente une simple voyelle, prononcée respectivement [ɛ] et [æ]. Le même phonème est représenté dans l'alphabet suédois et allemand par la lettre Ä. En vieil anglais, la ligature æ était utilisée pour exprimer un son entre A et E (c’est-à-dire), très proche du « A » français (ou dans l'anglais cat). Dans ce contexte, le nom de la lettre, Æsc (Ash en anglais moderne, qui signifie frêne) tiré de la rune correspondante ᚫ est issu du Futhorc anglo-saxon, lui même dérivé de la rune Ansuz du Futhark (Fuþark). En latin classique, la combinaison décrit la diphtongue [ae̯]. Elle était utilisée à la fois dans les mots latins (écrits avec « AI » avant le II siècle av. J. -C. ) et dans les mots empruntés au grec, dans lesquels on trouvait la diphtongue « AI » (« ΑΙ »). En latin classique comme en latin moderne, on devrait écrire les deux lettres séparément, mais la ligature a été utilisée depuis le Moyen Âge jusqu'aux derniers écrits latins car la diphtongue s'était monophtonguée en une voyelle longue, [εː], dès les premiers textes littéraires latins. L'ancienne diphtongue Æ a souvent été notée au moyen d'un e caudata dès les textes en onciale : ę. Ce diacritique a disparu par la suite et la voyelle a été notée par un simple e. Le symbole IPA [æ] est également utilisé en alphabet phonétique international pour décrire le son de la voyelle en ancien anglais, prononcée comme dans le mot anglais cat (entre è et a). En français, ce graphème se prononce [e] (é) et se retrouve, entre autres exemples, dans des mots et locutions empruntés au latin, comme cæcum, nævus, præsidium (forme utilisée concurremment à présidium), tænia (forme utilisée concurremment à ténia), ' et curriculum vitæ; dérivés : appendice iléo-cæcal et tæniase. On retrouve aussi ce graphème dans des noms propres transcrits du grec, comme Ægosthènes, Ægos Potamos ou Œniadæ ainsi que dans le prénom Lætitia, où ce graphème est immortalisé par la chanson de Serge Gainsbourg Elaeudanla Téïtéïa (l, a, e dans l'a, t, i, t, i, a).
- Æ è un grafema composto dalle lettere a ed e. Originariamente intesa come una legatura che rappresentava il dittongo latino, è stata promossa a lettera vera e propria in vari alfabeti. In Antico inglese era chiamata æsc, dalla traslitterazione della runa del Futorc Anglo-sassone (un antico alfabeto runico, predecessore dell'Antico inglese). Per scrivere il grafema æ in ambiente Linux è necessario premere sulle tastiere italiane contemporaneamente i tasti Alt Gr e A, mentre per ottenere il grafema Æ bisogna premere anche il tasto Maiuscolo.
- {{A-ZÆ, æはAとEの合字である。 元来、ラテン語の二重母音 ae （「アイ」「アェ」のような音）を合字として綴ったのが起源である。 現代のヨーロッパ諸言語でラテン語から語を借入する場合、この2字を単母音あつかいとし、e, é, ä などで置き換える（ÆRA 「時代」 → era のごとく）のが通常だが、あえて原語の綴りを見せたい場合など、特定のケースにおいてはそのまま表現することがあり、その際この合字を使うことがある。 スウェーデン語（ä を使う）を除く北ゲルマン各言語（デンマーク語、ノルウェー語、アイスランド語、フェロー語など）では特定の単母音や二重母音を表し、日常的に頻用される。 古英語でも同様であった。現代英語におけるこの合字の正式名称は ash であるが、これはアングロサクソン・ルーン文字以来の伝統的な呼び名である。 国際音声記号(IPA)では「非円唇前舌狭め広母音」を表す。 |
- "Æ", of "æ", is een klinker en een grafeem gebruikt in het Deens, Faeröers, Fries, IJslands, Noors en Ossetisch. Het teken werd ook gebruikt in het Oudengels, in middeleeuws en vroegmodern Latijn en in het Frans. Het (Brits-)Engels bevat nog steeds enkele woorden die met een æ gespeld kunnen worden, zoals encyclopædia of dæmon, maar dit is grotendeels in onbruik geraakt. De oorsprong van de letter is een ligatuur van AE. In het IJslands, staat de Æ voor de tweeklank. Hetzelfde geldt voor de zogenaamde lange Æ in het Faeröers, terwijl de korte Æ een eenvoudige [a] is. In het Deens en het Noors staat Æ voor een eenvoudige klinker, namelijk IPA [ɛ] respectievelijk [æ]. Hetzelfde foneem wordt in het Zweeds weergegeven door de "Ä", en in het Duits door de "A-Umlaut" (geschreven als "Ä"). In het Oudengels werd de æ gebruikt voor een klank tussen de Engelse "A" en "E",, vergelijkbaar met de korte "A" in cat in veel dialecten van modern Engels. In deze context is de naam van de letter Æsc (Ash in hedendaags Engels, wat es betekent), naar de naam van de corresponderende rune in het Angelsaksische Futhark. In het Ossetisch wordt de letter gebruikt sinds het eerste Ossetisch-Cyrillische alfabet. De letter is ook gebruikt in het Latijnse alfabet, tijdens de korte periode van 1923-1938 dat dit schrift werd gebruikt. In klassiek Latijn staat de combinatie voor de tweeklank die vergelijkbaar was met een lange "aai" in het Nederlands. Deze combinatie werd gebruikt zowel voor inheemse woorden die vóór de 2e eeuw v. Chr. met "ai" werden gespeld als voor Griekse leenwoorden met de tweeklank "ai" ("αι"). Zowel in de oudheid als tegenwoordig is het gebruikelijk de letters los van elkaar te schrijven, maar de ligatuur werd in middeleeuwse en vroegmoderne geschriften wel gebruikt, deels omdat de "Æ" in laat-Latijn was teruggebracht tot een eenvoudige lange klinker. In sommige middeleeuwse geschriften werd de ligatuur wel vereenvoudigd tot een "e-caudata", de letter e met een naar links hangend "staartje": ȩ. Deze vorm werd later vereenvoudigd tot een eenvoudige "e", welke ontwikkeling mogelijk verband houdt met de verandering van de uitspraak.
- Æ eller æ er den 27. (av 29) bokstaven i det norsk-danske alfabetet. Det er også den 7. (av 9) vokalen i det norske alfabetet. Foruten å bli brukt i norsk, blir den også brukt på islandsk, dansk og færøysk. På islandsk er Æ en diftong. På færøysk er den såkalte lange Æ-en også en diftong (IPA), men den korte Æ-en er en enkel [a]. På dansk blir vokalen representert ved [ɛ] i IPA, og på norsk [æ]. Æ har også blitt brukt i engelsk som en ligatur for AE, men blir ikke ofte brukt lenger. Du kan imidlertid ofte se ord skrevet med Æ på engelsk, som Mediæval, æsthetic, encyclopædia, osv. Selv om den ikke er noe særlig brukt, er den ikke forkastet, men fullt lovlig å bruke På gammel-engelsk var bokstaven en lyd midt imellom «A» og «E» (lik norsk Æ). I klassisk latin står bokstaven for en diftong (IPA), som uttales omtrent som engelsk eye. Den ble brukt både i latinske ord og i lånord fra gresk. Når det gjelder datamaskiner, er kodene for Æ og æ (når man bruker et av kodesettene Latin-1 eller Unicode) respektivt 0198 og 0230. Så om du skriver på et tastatur uten Æ kan du likevel skrive bokstaven ved å holde tasten ALT nede og trykke 0198/0230 på det numeriske tastaturet, dersom du benytter Windows som operativsystem. Æ finnes også på USA-internasjonal-tastaturet og produseres ved å holde Alt Gr-tasten mens man trykker Z. I HTML kan du skrive Æ og æ for å få Æ og æ. I Sverige produseres mange avisartikkeler om utenrikssaker av nyhetsbyråen TT. De skriver alltid Ä da Æ finnes i et dansk eller norsk navn, da noen aviser ikke har teknisk støtte for Æ. For eksempel Jären i stedet for Jæren.
- Æ æ - litera alfabetu łacińskiego powstała jako ligatura liter a i e. Używana często w łacińskich tekstach na oddanie częstej w łacinie grupy ae. Często używana w językach staroangielskim, islandzkim, duńskim, norweskim i farerskim.
- Æ, æ é uma letra vogal que deriva de uma ligadura de a com e, mas que hoje é considerada uma letra por si só no islandês, dinamarquês, feroês e norueguês. Alguns textos medievais ou mais recentes também usam a ligatura a+e em latim para denotar o ditongo [ae̯], embora os próprios romanos usassem, em seu lugar, o dígrafo AE, e nunca a forma ligada. Nas línguas em que é usado atualmente, o æ tem os seguintes sons: Em islandês, possui o som [ai] Em faroês, possui o som [ɛa] quando longo e [a] quando curto. Em norueguês, possui o som de [æ] Em dinamarquês, possui vários sons dependendo do contexto fonêmico. Entre os sons que pode possuir, estão [ɛ], [æ] (antes de r) e [ɑ] (depois de r)
- Æ, æ — лигатура, состоящая из букв латинского алфавита a и e. Происходит из латыни, где может изображаться тремя орфографически равноправными (разница только технико-эстетическая) способами: раздельно (ae), слитно (æ) и сокращенно. В латыни обычно соответствует греческому дифтонгу αι. В датском, норвежском, исландском и осетинском языках знак Æ, æ является не лигатурой, а самостоятельной буквой. Код лигатуры Æ, æ в HTML — Æ для прописной и æ для строчной формы.
- Æ eller æ är en bokstav i de danska, norska, isländska och färöiska alfabeten. Bokstaven och det ljud den representerar motsvarar svenskans, tyskans och finskans ”ä” utom i isländskan där det motsvarar ”aj”. Bokstaven är en ligatur av A och E. Den används också i latin. I fornengelskan kallas bokstaven ash. Ossetiska använde tidigare bokstaven, när språket skrevs med latinska bokstäver, sedan man gick över till det kyrilliska alfabetet, importerade man även bokstaven. Därmed är ossetiska det enda skriftspråk som använder en liknande kyrillisk bokstav (Ӕ ӕ). Under medeltiden användes Æ snarare än Ä på svenska. När Bibeln tryckes på svenska 1526 användes dock Ä, taget från tyska varifrån Bibeln översattes, och det blev etablerat. Mediespråkgruppen rekommenderar att Æ och Ø skrivs så i utländska namn i svensk text. Dock bryter Tidningarnas Telegrambyrå (TT) medvetet mot detta och ändrar till Ä och Ö i sina artiklar och rapporter, eftersom en del tidningar inte har tekniskt stöd för Æ och Ø. Eftersom TT levererar många artiklar om utrikes händelser blir detta standard i de flesta tidningar. På Wikipedia rekommenderas strikt Æ och inte Ä eller AE. Alltså Næstved och Pia Kjærsgaard, inte Nästved, Naestved, Pia Kjärsgaard eller Pia Kjaersgaard. Se även .
- Æ, æ（古英语：æsc，現代英語：ash，发音为 [æʃ]）是丹麦语、挪威语、冰岛语、法罗语的一个字母。这个字母在以前的英语和法语中也有使用。 在丹麦语中，这个字母排在字母表的第 27 位，表示 /ɛ/ 或 /ɛː/ 音。 在挪威语中，这个字母排在字母表的第 27 位，表示 /æ/ 音。 在冰岛语中，这个字母排在字母表的第 31 位。 在法罗语中，这个字母排在字母表的第 25 位，表示 /a/ 或 /ɛaː/ 音。 在英语和法语，æ 多用在一些从拉丁语中借来的外来词，如法语的 ', ', ' 和英语的 ', ', ', ' 等。在现代英语中，多由ae或e所取代，如 ' 或 '，但仍有專有名詞的孤例保留，如《大英百科全書》（Encyclopædia Britannica）。 在國際音標中，[æ] 音表示次開前不圓唇元音。
|
| rdfs:comment
|
- Æ is a grapheme formed from the letters a and e. Originally a ligature representing a Latin diphthong, it has been promoted to the full status of a letter in the alphabets of many languages, including, among others, Danish and Norwegian. As a letter of the Old English alphabet, it was called æsc ("ash tree") after the Anglo-Saxon futhorc rune ᚫ which it transliterated; its traditional name in English is still ash.
- Der Buchstabe Æ, Kleinbuchstabe æ ist eine Ligatur aus A und E. Vom Lautwert her entspricht er in den meisten Sprachen, die ihn verwenden, dem deutschen Umlaut Ä. Typographisch gesehen wanderte aber in diesen lateinischen Alphabeten das E nicht über das A und wurde wie bei Ä zu zwei diakritischen Punkten stilisiert, sondern in Schreibrichtung neben das A. Folgende Sprachen verwenden das Æ: Mittellatein: Im mittelalterlichen Latein wurde AE zu Æ zusammen gefügt.
- Ash és la lletra "Æ", "æ", de l'Alfabet llatí. És format com la lligadura de les lletres a i e. En alguns llocs tals com els Estats Units, tals deleteris poden ser considerats arcaics i reemplaçats per encyclopedia, nebulae, i atheneum, respectivament. Al Regne Unit, els esmentats deleteris són més comuns, portant a l'Oxford English Dictionary a usar la lligadura en les seves entrades principals, amb altres deleteris llistats sol com a alternatius.
- Æ (æ) je písmeno (grafém) latinské abecedy, vzniklé spojení písmen a a e. Původně jde ligaturu představující latinskou dvojhlásku. Je součástí abecedy některých jazyků. Používalo se též ve staré angličtině. Znak æ se používá v mezinárodní fonetické abecedě (IPA) pro téměř otevřenou přední nezaokrouhlenou samohlásku.
- Ash es la letra "Æ", "æ", del Alfabeto latino. Es formado como la ligadura de las letras a y e. En español moderno, esta letra no se utiliza, pero en inglés moderno, el uso varía en diferentes lugares. Es usado principalmente en palabras derivadas del latín o el griego, tales como encyclopædia, nebulæ y athenæum. En algunos lugares tales como los Estados Unidos, tales deletreos pueden ser considerados arcaicos y reemplazados por encyclopedia, nebulae, y atheneum, respectivamente.
- Æ on latinalainen kirjain, joka sisältyy islannin, tanskan, norjan ja osseetin aakkosiin. Sitä käytettiin myös muinaisenglannissa, sekä keskiaikaisessa ja varhaismodernissa latinassa, sekä ranskassa. Merkki on ligatuuri kirjaimista a ja e. Islannissa æ on diftongi [ai]. Fäärissä pitkä æ lausutaan [ɛa] ja lyhyt æ [a]. Tanskassa æ on [ɛ] ja norjassa [æ]. Kansainvälisessä foneettisessa aakkostossa merkki æ ilmaisee samaa äännettä, jota suomessa merkitään ä-kirjaimella.
- « Æ », minuscule « æ », est une voyelle et un graphème utilisé dans l'alphabet islandais, l'alphabet danois, l'alphabet féroïen, l'alphabet norvégien et l'alphabet latin. « Æ » était également utilisé en vieil anglais et dans le latin médiéval. L'anglais moderne utilise encore æ pour écrire certains noms, tels que Encyclopædia, mais depuis l'arrivée des machines à écrire et ordinateurs, son usage tend à disparaître.
- Æ è un grafema composto dalle lettere a ed e. Originariamente intesa come una legatura che rappresentava il dittongo latino, è stata promossa a lettera vera e propria in vari alfabeti. In Antico inglese era chiamata æsc, dalla traslitterazione della runa del Futorc Anglo-sassone (un antico alfabeto runico, predecessore dell'Antico inglese).
- "Æ", of "æ", is een klinker en een grafeem gebruikt in het Deens, Faeröers, Fries, IJslands, Noors en Ossetisch. Het teken werd ook gebruikt in het Oudengels, in middeleeuws en vroegmodern Latijn en in het Frans. Het (Brits-)Engels bevat nog steeds enkele woorden die met een æ gespeld kunnen worden, zoals encyclopædia of dæmon, maar dit is grotendeels in onbruik geraakt. De oorsprong van de letter is een ligatuur van AE. In het IJslands, staat de Æ voor de tweeklank.
- Æ eller æ er den 27. (av 29) bokstaven i det norsk-danske alfabetet. Det er også den 7. (av 9) vokalen i det norske alfabetet. Foruten å bli brukt i norsk, blir den også brukt på islandsk, dansk og færøysk. På islandsk er Æ en diftong. På færøysk er den såkalte lange Æ-en også en diftong (IPA), men den korte Æ-en er en enkel [a]. På dansk blir vokalen representert ved [ɛ] i IPA, og på norsk [æ].
- Æ æ - litera alfabetu łacińskiego powstała jako ligatura liter a i e. Używana często w łacińskich tekstach na oddanie częstej w łacinie grupy ae. Często używana w językach staroangielskim, islandzkim, duńskim, norweskim i farerskim.
- Æ, æ é uma letra vogal que deriva de uma ligadura de a com e, mas que hoje é considerada uma letra por si só no islandês, dinamarquês, feroês e norueguês. Alguns textos medievais ou mais recentes também usam a ligatura a+e em latim para denotar o ditongo [ae̯], embora os próprios romanos usassem, em seu lugar, o dígrafo AE, e nunca a forma ligada.
- Æ, æ — лигатура, состоящая из букв латинского алфавита a и e. Происходит из латыни, где может изображаться тремя орфографически равноправными (разница только технико-эстетическая) способами: раздельно (ae), слитно (æ) и сокращенно.
- Æ eller æ är en bokstav i de danska, norska, isländska och färöiska alfabeten. Bokstaven och det ljud den representerar motsvarar svenskans, tyskans och finskans ”ä” utom i isländskan där det motsvarar ”aj”. Bokstaven är en ligatur av A och E. Den används också i latin. I fornengelskan kallas bokstaven ash. Ossetiska använde tidigare bokstaven, när språket skrevs med latinska bokstäver, sedan man gick över till det kyrilliska alfabetet, importerade man även bokstaven.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
