| rdfs:comment
| - La viadera és un gènere poètic basat en la . Es forma amb un refrany al principi i dues sèries d'estrofes breus i paral·lelístiques, a cada sèrie enllaçades per la repetició d'algun vers. Al llarg del poema les estrofes de cada sèrie paral·lelística es van alternant d'una en una. Aquest esquema tan rígid i culte, documentat en tres catalanes i occitanes del segle xiv, apareix en els textos conservats (setze catalans fins al segle XVII) molt alterat: o bé manca el refrany, o l'alternança d'estrofes, etc. Tot això és degut, probablement, a la incidència de la poesia popular o a la dels copistes. (ca)
- The viadera (Catalan: [biəˈðeɾə, viaˈðeɾa], Occitan: viadeira [bjaˈðejɾɔ, viaˈdejɾɔ]; also spelled viadeyra or viandela) was a lyric genre of Catalan and Occitan literature invented by the troubadours. It was a dance song devised to lighten the burden of a long voyage or to enliven the trip. It was a popular as opposed to "high" form and only infrequently used by cultivated poets. According to the Catalan Cançoneret de Ripoll, it was la pus jusana spècies qui és en los cantàs (the most humble genre of song there is) and elsewhere it is called la més baixa espècie de cançons (the most base genre of song). (en)
- La viadeyra, viadera, o viandela era un genere lirico della letteratura occitana e , inventato dai trovatori, una canzone per la danza escogitata per alleggerire il fardello di un lungo viaggio o per ravvivarlo, una forma popolare opposta ad una elevata, di rado utilizzata dai poeti colti. Secondo il Cançoneret de Ripoll catalano, era la pus jusana spècies qui és en los cantàs (il genere di canzone più umile che esiste) e altrove viene chiamato la més baixa espècie de cançons (il genere di canzone più basso). (it)
|
| has abstract
| - La viadera és un gènere poètic basat en la . Es forma amb un refrany al principi i dues sèries d'estrofes breus i paral·lelístiques, a cada sèrie enllaçades per la repetició d'algun vers. Al llarg del poema les estrofes de cada sèrie paral·lelística es van alternant d'una en una. Aquest esquema tan rígid i culte, documentat en tres catalanes i occitanes del segle xiv, apareix en els textos conservats (setze catalans fins al segle XVII) molt alterat: o bé manca el refrany, o l'alternança d'estrofes, etc. Tot això és degut, probablement, a la incidència de la poesia popular o a la dels copistes. Les cançons paral·lelístiques, considerades ara com el gènere que inclou la Viadera han deixat, als Països Catalans, bastants textos conservats fins ara. Són quasi sempre de tipus cortesà, amorós, i algunes vegades de to burlesc i popular. Del segle XIII tenim la famosa Viadeira, en provençal de Cerverí de Girona: No.l prenatz lo fals marit Jana delgada! No.l prenatz lo fals jurat, que pec es mal enseynat Jana delgada. No.l prenatz lo mal marit que pec es ez adormit, Jana delgada. Que pec es mal enseynat, no sia per vos amat, Jana delgada. Que pec es ez adormit no jaga ab vos el lit Jana delgada. No sia per vos amat, mes val cel c'avetz privat Jana delgada No jaga ab vos el lit mes vos y valra l'amich Jana delgada. No el prengueu el fals marit, Jana delicada. No el prengueu el perjur, que és un neci ignorant, Jana delicada. No el prengueu el mal marit, que és neci i adormit, Jana delicada. Que és neci i adormit, que no jegui amb vós al llit, Jana delicada. No sigui per vós amat, més val aquell que teniu secret, Jana delicada. Que no jegui amb vós al llit, més us hi valdrà l'amic, Jana delicada. (ca)
- La viadeyra, viadera, o viandela era un genere lirico della letteratura occitana e , inventato dai trovatori, una canzone per la danza escogitata per alleggerire il fardello di un lungo viaggio o per ravvivarlo, una forma popolare opposta ad una elevata, di rado utilizzata dai poeti colti. Secondo il Cançoneret de Ripoll catalano, era la pus jusana spècies qui és en los cantàs (il genere di canzone più umile che esiste) e altrove viene chiamato la més baixa espècie de cançons (il genere di canzone più basso). Una delle più famose viadeyras è stata composta da Cerverí de Girona. Il verso iniziale è No.l prenatz lo fals marit ("Non prendere quel marito falso") ed è conservata nel Cançoner Gil. Il tema della canzone è quello di un avvertimento a una ragazza, Jana delgada (Joanna sottile) o Na Delgada, un senhal (vezzeggiativo) che significa "signora sottile". Il verso jana delgada (da leggere come Jana delgada o ja, Na Delgada) viene ripetuto dopo ogni due versi come un respos. La canzone ha molto in comune con le cantigas de amigo galiziano-portoghesi . (it)
- The viadera (Catalan: [biəˈðeɾə, viaˈðeɾa], Occitan: viadeira [bjaˈðejɾɔ, viaˈdejɾɔ]; also spelled viadeyra or viandela) was a lyric genre of Catalan and Occitan literature invented by the troubadours. It was a dance song devised to lighten the burden of a long voyage or to enliven the trip. It was a popular as opposed to "high" form and only infrequently used by cultivated poets. According to the Catalan Cançoneret de Ripoll, it was la pus jusana spècies qui és en los cantàs (the most humble genre of song there is) and elsewhere it is called la més baixa espècie de cançons (the most base genre of song). One of the more famous viadeyras was composed by Cerverí de Girona. It begins No.l prenatz lo fals marit ("Don't take that false husband") and is preserved in the Cançoner Gil. The theme of the song is that of a warning to a girl, either Jana delgada (delicate Joanna) or Na Delgada, a senhal (pet name) meaning "delicate lady". The line jana delgada (read either as Jana delgada or ja, Na Delgada) is repeated after every two lines as a respos. The song has much in common with Galician-Portuguese cantigas de amigo. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)