| rdfs:comment
| - Lucio Tilio Cimbro fue un político y militar romano del siglo I a. C. perteneciente a la y conocido por formar parte de la conspiración que acabó con la vida de Julio César. (es)
- Lucius Tillius Cimber, né vers 85 av. J.-C. et mort à la bataille de Philippes en 42 av. J.-C., est un homme politique romain du Ier siècle av. J.-C., sénateur, préteur et gouverneur de province. Il a été l'un des assassins de Jules César, en donnant le signal du meurtre au sein même du Sénat romain. (fr)
- Lucius Tillius Cimber (died 42 BC) was a Roman senator. He was one of the assassins of Julius Caesar, creating the diversion that enabled the conspirators to attack. (en)
- Lucio Tillio Cimbro (in latino: Lucius Tillius Cimber; Roma, 85 a.C. circa – Filippi, 42 a.C.) è stato un politico romano, tra i promotori della congiura che causò l'uccisione di Gaio Giulio Cesare nel 44 a.C. (it)
- Lucius Tillius Cimber, död troligen 42 f.Kr., var en romersk militär. Tillius Cimber var först anhängare till Julius Caesar, men blev sedan hans bittraste fiende. Den 15 mars 44 f.Kr. gav han de sammansvurna signalen att mörda diktatorn, som vägrat att benåda Cimbers bror, genom att rycka togan från hans skuldra. Därefter begav han sig till Bithynien, förde befälet över flottan och föll antagligen i slaget vid Filippi. (sv)
- Лу́ций Ти́ллий Ци́мбр (лат. Lucius Tillius Cimber; умер, предположительно, в октябре 42 года до н. э. при Филиппах, Македония, Римская республика) — римский политический деятель, участник заговора против Гая Юлия Цезаря. (ru)
- Luci Til·li Cimbre (en llatí Lucius Tillius Cimber) va ser un dels assassins de Juli Cèsar l'any 44 aC. Quan Juli Cèsar va obtenir el poder suprem, va ser un dels seus principals partidaris, i fins i tot Ciceró va fer ús de l'amistat de Til·li amb el dictador per a aconseguir favors per un amic. Va ser recompensat amb el càrrec de governador de Bitínia. Però per raons desconegudes, Sèneca diu que per haver vist desateses algunes peticions seves, es va unir a la conspiració. El dia de l'assassinat, els idus de març, Cimbre es va presentar davant de Cèsar amb l'excusa d'una petició per fer tornar el seu germà de l'exili. Quan Cèsar va acceptar la carta, Cimbre li va agafar la túnica i li va embolicar el coll per tirar-lo endavant. (ca)
- Lucius Tillius Cimber (in den Quellen auch Tullius Cimber) war ein römischer Senator im 1. Jahrhundert v. Chr. und einer der Verschwörer gegen Gaius Iulius Caesar. Es ist nicht klar, ob Tillius Cimber identisch ist mit dem Römer Lucius Tillius, Sohn des Lucius, der 62 v. Chr. in Delphi geehrt wurde. Er war ein Anhänger Caesars und vielleicht 45 v. Chr., während der Diktatur Caesars, Prätor, da er im folgenden Jahr als Prokonsul der Provinz Bithynia et Pontus amtierte. Für dieses Amt war er noch vor dem Attentat auf Caesar an den Iden des März (15. März 44 v. Chr.) nominiert worden, bei dem Tillius Cimber eine wichtige Rolle spielte: Er soll den Diktator um die Begnadigung seines (sonst kaum bekannten) verbannten Bruders gebeten haben; als er Caesar die Toga von der Schulter zerrte, war die (de)
- Lucius Tullius (of Tillius) Cimber (overleden: 42 v.Chr.) was een Romeins senator, een van de moordenaars van Julius Caesar, en degene die het startsignaal voor de aanval op hem heeft gegeven. Aanvankelijk was Cimber een vurig aanhanger van Caesar. Hij ontving in 44 v.Chr. van Caesar het gouverneurschap over de provincie Pontus et Bithynia, en was waarschijnlijk tevens praetor in datzelfde jaar. Cicero maakte ooit gebruik van de invloed die Cimber op Caesar had en kon zo een vriend helpen. Het is dan ook onduidelijk waarom Cimber mee deed aan de samenzwering, maar Seneca suggereert dat ambitie de reden was. (nl)
|
| has abstract
| - Luci Til·li Cimbre (en llatí Lucius Tillius Cimber) va ser un dels assassins de Juli Cèsar l'any 44 aC. Quan Juli Cèsar va obtenir el poder suprem, va ser un dels seus principals partidaris, i fins i tot Ciceró va fer ús de l'amistat de Til·li amb el dictador per a aconseguir favors per un amic. Va ser recompensat amb el càrrec de governador de Bitínia. Però per raons desconegudes, Sèneca diu que per haver vist desateses algunes peticions seves, es va unir a la conspiració. El dia de l'assassinat, els idus de març, Cimbre es va presentar davant de Cèsar amb l'excusa d'una petició per fer tornar el seu germà de l'exili. Quan Cèsar va acceptar la carta, Cimbre li va agafar la túnica i li va embolicar el coll per tirar-lo endavant. Després del crim, Cimbre va anar a Bitínia on va aixecar una flota amb la qual es creu que va poder derrotar a Dolabel·la. Va cooperar amb Brut i Cassi, i la seva flota va fer un bon servei als republicans. Era un home actiu però molt aficionat al vi i de vida desordenada. Sèneca menciona la seva frase Ego quemquam feram, qui vinum ferre non possum?. (ca)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
