rdfs:comment
| - Marcela Delpastre (2 de septiembre de 1925 - 6 de febrero de 1998) fue una poetisa y escritora francesa en occitano; en particular en dialecto lemosín. (es)
- Marcela Delpastre (Chamberet, Frantzia, 1925eko irailaren 2a - Chamberet, 1998ko otsailaren 6a ) Poeta eta idazle frantsesa izan zen okzitanieraz, lemosineraz bereziki. (eu)
- Marcela Delpastre (French pronunciation: [maʁsəla dɛlpatʁ]; Occitan: Marcèla Delpastre [maɾˈsɛlɔ delˈpatɾe]) was an Occitan- and French-language author from Limousin. She was born on September 2, 1925 and died on February 6, 1998. She is known in non-Occitan-speaking France as Marcelle Delpastre. (en)
- Marcelle Delpastre (en occitan Marcela Delpastre), née le 2 septembre 1925 à Germont sur la commune de Chamberet en Corrèze et morte le 6 février 1998 à Germont, est une poète limousine de langue occitane et française. (fr)
- Marcela Delpastre (Germont, comuna de Chambaret, Corresa, 1925-1998) és una escriptora en occità del Llemosí. Filla i neta de pagesos, va anar a escola a Surdoux i Saint-Léonard, a l'Alta Viena, i més tard a Briva es va graduar en filosofia i literatura. Es llicencià en arts decoratives a Llemotges. Tanmateix, el 1945 tornà a les terres familiars, on va alternar el conreu de la poesia amb el conreu de la terra. Publicà en moltes revistes literàries d'arreu d'Occitània, i des del 1960 fou testimoni de la lenta mort del seu poble i del mode de vida tradicional del camp occità. Va fer amistat amb el cantant i editor llemosí Jan dau Melhau, amb , de la revista i l'escriptor . (ca)
|
has abstract
| - Marcela Delpastre (Germont, comuna de Chambaret, Corresa, 1925-1998) és una escriptora en occità del Llemosí. Filla i neta de pagesos, va anar a escola a Surdoux i Saint-Léonard, a l'Alta Viena, i més tard a Briva es va graduar en filosofia i literatura. Es llicencià en arts decoratives a Llemotges. Tanmateix, el 1945 tornà a les terres familiars, on va alternar el conreu de la poesia amb el conreu de la terra. Publicà en moltes revistes literàries d'arreu d'Occitània, i des del 1960 fou testimoni de la lenta mort del seu poble i del mode de vida tradicional del camp occità. Va fer amistat amb el cantant i editor llemosí Jan dau Melhau, amb , de la revista i l'escriptor . El 1974 els Saumes pagans aparegueren a la col·lecció Messatges de l'Institut d'Estudis Occitans, i aleshores la seva fama es va estendre arreu d'Occitània, alhora que Jan dau Melhau i musicaven les seves peces. Va morir a la seva granja de la malaltia de Charcot.És considerada una de les grans escriptores occitanes del segle xx, juntament amb Joan Bodon, Bernat Manciet, Renat Nelli i Max Roqueta. (ca)
|