About: Black star (semiclassical gravity)     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Planet, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FBlack_star_%28semiclassical_gravity%29

A black star is a gravitational object composed of matter. It is a theoretical alternative to the black hole concept from general relativity. The theoretical construct was created through the use of semiclassical gravity theory. A similar structure should also exist for the Einstein–Maxwell–Dirac equations system, which is the (super) classical limit of quantum electrodynamics, and for the Einstein–Yang–Mills–Dirac system, which is the (super) classical limit of the standard model.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Estel negre (gravitació semiclàssica) (ca)
  • Černá hvězda (cs)
  • Black star (semiclassical gravity) (en)
  • Estrella negra (es)
  • Étoile noire (gravité semi-classique) (fr)
  • Stella nera (astronomia) (it)
  • Estrela negra (pt)
  • Чёрная звезда (полуклассическая гравитация) (ru)
rdfs:comment
  • Une étoile noire est un objet céleste théorique supermassif, analogue au trou noir pour son origine et ses effets, mais qui évite les inconvénients de ce dernier : il ne mène pas à la création de singularité et de déformation infinie de l'espace-temps, aux effets et conséquences mal compris, faute d'une théorie quantique de la gravitation. (fr)
  • Un estel negre o estrella negra és una estrella hipotètica, que suposa una alternativa teòrica al concepte de forat negre proposat per la relativitat general. La teoria es construí usant la teoria de la . Una estructura similar podria existir en un sistema d' el qual és el límit (super)clàssic de l'electrodinàmica quàntica i en un sistema d'Einstein-Yang-Mills-Dirac el que és el límit (super)clàssic del model estàndard. (ca)
  • Černá hvězda je gravitační objekt složený z hmoty. Je teoretickou alternativou ke konceptu černé díry podle obecné teorie relativity. Teoretický konstrukt byl vytvořen pomocí . Podobná struktura by měla existovat i v systému , kterou jsou (super) klasickou limitou kvantové elektrodynamiky, a , což je (super) klasická limita standardního modelu. (cs)
  • A black star is a gravitational object composed of matter. It is a theoretical alternative to the black hole concept from general relativity. The theoretical construct was created through the use of semiclassical gravity theory. A similar structure should also exist for the Einstein–Maxwell–Dirac equations system, which is the (super) classical limit of quantum electrodynamics, and for the Einstein–Yang–Mills–Dirac system, which is the (super) classical limit of the standard model. (en)
  • Una estrella negra es un objeto gravitacional compuesto de materia. Es una alternativa teórica al concepto de agujero negro de la relatividad general. La construcción teórica fue creada mediante el uso de la teoría semiclásica de la gravedad. Una estructura similar debería existir también para el sistema de ecuaciones Einstein-Maxwell-Dirac, que es el límite (super)clásico de la electrodinámica cuántica, y para el sistema Einstein-Yang-Mills-Dirac, que es el límite (super)clásico del modelo estándar. (es)
  • Una stella nera (da non confondere con la nana nera) è un ipotetico tipo di stella, simile per molti aspetti a un buco nero, la cui esistenza è stata ipotizzata da Carlos Barcelò, Stefano Liberati, Sebastiano Sonego e Matt Visser. Anche Stephen Hawking non ha escluso che i buchi neri siano in realtà stelle nere, in quanto «l'assenza di orizzonti degli eventi implica che non ci siano buchi neri, nel senso di condizioni da cui la luce non può sfuggire all'infinito». (it)
  • Uma estrela negra é um objeto gravitacional composto de matéria. É uma alternativa teórica ao conceito de buraco negro da relatividade geral. A construção teórica foi desenvolvida através do uso da teoria da gravitação semiclássica. Uma estrutura similar deveria existir também pelo sistema Einstein-Maxwell-Dirac o qual é o limite (super)clássico da eletrodinâmica quântica. (pt)
  • Чёрная звезда́ — гипотетический космический объект, теоретическая модель которого является альтернативой модели чёрной дыры в общей теории относительности (ОТО).Модель чёрной звезды разработана в полуклассической теории гравитации.Подобные объекты должны существовать и в системе, описываемой уравнениями Эйнштейна-Максвелла — Дирака, которая является предельным случаем (супер)классической квантовой электродинамики, и в системе, описываемой , которая является предельным случаем (супер)классической Стандартной модели. (ru)
differentFrom
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Černá hvězda je gravitační objekt složený z hmoty. Je teoretickou alternativou ke konceptu černé díry podle obecné teorie relativity. Teoretický konstrukt byl vytvořen pomocí . Podobná struktura by měla existovat i v systému , kterou jsou (super) klasickou limitou kvantové elektrodynamiky, a , což je (super) klasická limita standardního modelu. Černá díra nemusí mít horizont událostí a může i nemusí být přechodnou fází mezi a singularitou. Černá díra je vytvořena, když se hmota stlačuje rychlostí výrazně nižší, než je rychlost volného pádu hypotetické částice padající do středu své hvězdy. Černá hvězda s poloměrem mírně vyšším, než předpokládaný u horizontu událostí rovnocenné hmotné černé díry, se jeví velmi tmavě, protože téměř všechno vyrobené světlo odčerpá zpět do hvězdy, a všechno uniklé světlo bude značně deformováno rudým posuvem. Bude vypadat téměř stejně jako černá díra. (cs)
  • Un estel negre o estrella negra és una estrella hipotètica, que suposa una alternativa teòrica al concepte de forat negre proposat per la relativitat general. La teoria es construí usant la teoria de la . Una estructura similar podria existir en un sistema d' el qual és el límit (super)clàssic de l'electrodinàmica quàntica i en un sistema d'Einstein-Yang-Mills-Dirac el que és el límit (super)clàssic del model estàndard. Un estel negre no necessita un horitzó d'esdeveniments, i pot ser o no una fase transitòria entre un estel col·lapsant i una singularitat. Un estel negre es crea quan la matèria es comprimeix a una taxa significativament menor que a la velocitat lliure d'una partícula hipotètica que caigués al centre de la seva estrella, ja que els processos quàntics creen una polarització del buit, la qual crea una forma de , evitant lespaitemps (i les partícules retingudes dins) ocupar el mateix espai al mateix temps. Aquesta energia seria teòricament il·limitada, i si es forma prou ràpidament, aturaria que el col·lapse gravitatori creés una singularitat. Això suposaria una taxa de col·lapse cada cop menor, que conduiria a un temps de col·lapse infinit, o s'aproximaria asimptòticament a un radi menor que zero. Un estel negre amb un radi una mica més gran que l'horitzó d'esdeveniments predit per un forat negre de massa equivalent seria molt fosc, perquè quasi tota la llum produïda tornaria cap a l'estel, i qualsevol llum que escapés seria afectada per la gravetat de manera molt severa. General un desplaçament cap al roig. Es veuria pràcticament com un forat negre. Caracteritzaria radiació de Hawking, ja que les partícules virtuals creades en les proximitats es podrien dividir, i una partícula escaparia i l'altre quedaria atrapada. A més, crearia una radiació tèrmica de Planck que s'assemblaria molt a la radiació de Hawking que s'esperaria d'un forat negre equivalent. L'interior d'un estel negre estaria compost d'aquest estany estat d'espai temps, amb cada longitud de profunditat dirigint-se cap endins en profunditat semblaria igual a un estel negre de massa equivalent i radi amb la superposició eliminada. La temperatura s'incrementaria amb la profunditat en direcció al centre. (ca)
  • A black star is a gravitational object composed of matter. It is a theoretical alternative to the black hole concept from general relativity. The theoretical construct was created through the use of semiclassical gravity theory. A similar structure should also exist for the Einstein–Maxwell–Dirac equations system, which is the (super) classical limit of quantum electrodynamics, and for the Einstein–Yang–Mills–Dirac system, which is the (super) classical limit of the standard model. A black star does not require an event horizon, and may or may not be a transitional phase between a collapsing star and a singularity. A black star is created when matter compresses at a rate significantly less than the free fall velocity of a hypothetical particle falling to the center of its star, because quantum processes create vacuum polarization, which creates a form of degeneracy pressure, preventing spacetime (and the particles held within it) from occupying the same space at the same time. This vacuum energy is theoretically unlimited, and if built up quickly enough, will stop gravitational collapse from creating a singularity. This may entail an ever-decreasing rate of collapse, leading to an infinite collapse time, or asymptotically approaching a radius bigger than zero. A black star with a radius slightly greater than the predicted event horizon for an equivalent-mass black hole will appear very dark, because almost all light produced will be drawn back to the star, and any escaping light will be severely gravitationally redshifted. It will appear almost exactly like a black hole. It will feature Hawking radiation, as virtual particle pairs created in its vicinity may still be split, with one particle escaping and the other being trapped. Additionally, it will create thermal Planckian radiation that will closely resemble the expected Hawking radiation of an equivalent black hole. The predicted interior of a black star will be composed of this strange state of spacetime, with each length in depth heading inward appearing the same as a black star of equivalent mass and radius with the overlayment stripped off. Temperatures increase with depth towards the center. (en)
  • Una estrella negra es un objeto gravitacional compuesto de materia. Es una alternativa teórica al concepto de agujero negro de la relatividad general. La construcción teórica fue creada mediante el uso de la teoría semiclásica de la gravedad. Una estructura similar debería existir también para el sistema de ecuaciones Einstein-Maxwell-Dirac, que es el límite (super)clásico de la electrodinámica cuántica, y para el sistema Einstein-Yang-Mills-Dirac, que es el límite (super)clásico del modelo estándar. Una estrella negra no necesita tener un horizonte de sucesos, y puede o no ser una fase de transición entre una estrella en colapso y una singularidad. Una estrella negra se crea cuando la materia se comprime a una velocidad significativamente menor que la velocidad de caída libre de una hipotética partícula que cae al centro de su estrella, porque los procesos cuánticos crean una polarización de vacío, que crea una forma de presión de degeneración, impidiendo que el espacio-tiempo (y las partículas que contiene) ocupen el mismo espacio al mismo tiempo. Esta energía de vacío es teóricamente ilimitada, y si se acumula lo suficientemente rápido, evitará que el colapso gravitacional cree una singularidad. Esto puede implicar una tasa de colapso cada vez menor, lo que lleva a un tiempo de colapso infinito, o acercarse asintóticamente a un radio mayor que cero. Una estrella negra con un radio ligeramente mayor que el horizonte de sucesos predicho para un agujero negro de masa equivalente aparecerá muy oscura, porque casi toda la luz producida será atraída de vuelta a la estrella, y cualquier luz que escape será severamente desplazada hacia el rojo por gravedad. Aparecerá casi exactamente como un agujero negro. Presentará radiación de Hawking, ya que los pares de partículas virtuales creados en sus inmediaciones pueden aún estar divididos, con una partícula escapando y la otra quedando atrapada. Además, creará radiación térmica planckiana que se parecerá mucho a la esperada radiación de Hawking de un agujero negro equivalente. El interior predicho de una estrella negra estará compuesto de este extraño estado de espacio-tiempo, con cada longitud en profundidad dirigiéndose hacia adentro, apareciendo lo mismo que una estrella negra de masa y radio equivalentes con el recubrimiento quitado. Las temperaturas aumentan con la profundidad hacia el centro. (es)
  • Une étoile noire est un objet céleste théorique supermassif, analogue au trou noir pour son origine et ses effets, mais qui évite les inconvénients de ce dernier : il ne mène pas à la création de singularité et de déformation infinie de l'espace-temps, aux effets et conséquences mal compris, faute d'une théorie quantique de la gravitation. (fr)
  • Una stella nera (da non confondere con la nana nera) è un ipotetico tipo di stella, simile per molti aspetti a un buco nero, la cui esistenza è stata ipotizzata da Carlos Barcelò, Stefano Liberati, Sebastiano Sonego e Matt Visser. Questi fisici hanno messo in dubbio l'esistenza dei buchi neri, che, per definizione, non sono visibili direttamente e possono essere rilevati solo tramite gli effetti che eserciterebbero sui corpi celesti vicini. La loro ipotesi scientifica prevede che alcuni effetti quantistici potrebbero non condurre al collasso gravitazionale con la formazione di un buco nero, ma generare un diverso corpo celeste privo di orizzonte degli eventi, chiamato "stella nera". Le stelle nere sarebbero tuttavia abbastanza dense da provocare molti degli effetti associati ai buchi neri. La loro ricerca è stata pubblicata su Scientific American e sulla sua edizione italiana Le Scienze. Anche Stephen Hawking non ha escluso che i buchi neri siano in realtà stelle nere, in quanto «l'assenza di orizzonti degli eventi implica che non ci siano buchi neri, nel senso di condizioni da cui la luce non può sfuggire all'infinito». (it)
  • Uma estrela negra é um objeto gravitacional composto de matéria. É uma alternativa teórica ao conceito de buraco negro da relatividade geral. A construção teórica foi desenvolvida através do uso da teoria da gravitação semiclássica. Uma estrutura similar deveria existir também pelo sistema Einstein-Maxwell-Dirac o qual é o limite (super)clássico da eletrodinâmica quântica. Uma estrela negra não necessita ter um horizonte de eventos, e pode ou não ser uma fase transicional entre uma estrela em colapso e uma singularidade. Uma estrela negra é criada quando matéria se comprime a uma taxa significativamente menor que a velocidade de queda livre de uma partícula hipotética caindo para o centro desta estrela, devido ao fato que processos quânticos criam polarização do vácuo, o qual cria uma forma de pressão de degeneração, prevenindo o espaço-tempo (e as partículas retidas nele) de ocupar o mesmo espaço ao mesmo tempo. Esta energia é teoricamente ilimitada, e forma-se rapidamente o suficiente, irá deter o colapso gravitacional de criar uma singularidade. Isto pode implicar numa taxa cada vez menor de colapso, conduzindo a um tempo infinito para o colapso, ou assintoticamente aproximando-se a um raio que não seja zero. A estrela negra com um raio um pouco maior que o horizonte de eventos previstos para um buraco negro de massa equivalente aparecerá muito escura visivelmente, porque quase toda a luz produzida retorna para a estrela. Qualquer luz que escapar será severamente afetada pela gravidade, gerando desvio para o vermelho (também conhecido pelo termo inglês redshift) nessa luminosidade. Ela irá aparecer quase exatamente como um buraco negro. Caraterizará radiação Hawking, como partículas virtuais criadas na sua vizinhança ainda podendo ser divididas, com uma partícula escapando e a outra sendo presa. Além disso, ele irá criar radiação térmica Planckiana que se assemelham a esperada radiação Hawking equivalente de um buraco negro. O interior previsto de uma estrela negra será composto por esse estranho estado de espaço-tempo, com cada comprimento em profundidade dirigindo-se para dentro, aparecendo da mesma forma que uma estrela negra de massa e raio equivalentes com a cobertura removida. As temperaturas aumentam com a profundidade em direção ao centro. (pt)
  • Чёрная звезда́ — гипотетический космический объект, теоретическая модель которого является альтернативой модели чёрной дыры в общей теории относительности (ОТО).Модель чёрной звезды разработана в полуклассической теории гравитации.Подобные объекты должны существовать и в системе, описываемой уравнениями Эйнштейна-Максвелла — Дирака, которая является предельным случаем (супер)классической квантовой электродинамики, и в системе, описываемой , которая является предельным случаем (супер)классической Стандартной модели. В чёрной звезде отсутствует горизонт событий, и она может представлять собой переходную стадию между коллапсирующей звездой и сингулярностью, но может и не являться таковой. Чёрная звезда образуется, когда материя звезды сжимается со скоростью, существенно меньшей скорости свободного падения гипотетической частицы к центру своей звезды, при этом квантовые процессы создают поляризацию вакуума, которая, в свою очередь, порождает вырожденный газ, препятствуя пространству-времени (и частицам внутри него) занимать одно и то же место в одно и то же время. Выделяющаяся при этом энергия теоретически не ограничена, и если процесс пойдёт достаточно быстро, он может остановить возникновение сингулярности из коллапсирующей звезды: постоянное сокращение скорости коллапса ведёт к росту его продолжительности до бесконечности, или асимптотическому приближению к радиусу меньше нуля. Чёрная звезда с радиусом, несколько большим, чем предсказано горизонтом событий для чёрной дыры такой же массы, будет очень тёмной, потому что почти всё её излучение будет «втянуто» звездой обратно, и весьма сильным будет гравитационное красное смещение.Чёрная звезда проявится почти так же, как чёрная дыра[прояснить].Она будет испускать излучение Хокинга, в качестве виртуальных частиц, образующихся в её окрестностях, поскольку некоторые частицы могут покинуть её окрестности, а другие остаются «в ловушке». Кроме того, это создаст тепловое , которое будет напоминать излучение Хокинга от чёрной дыры того же размера. Внутренность чёрной звезды будет представлять собой странное состояние пространства-времени. Температура чёрной звезды возрастает от поверхности к центру. (ru)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 50 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software