About: Apodicticity     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatPhilosophicalConcepts, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FApodicticity

"Apodictic", also spelled "apodeictic" (Ancient Greek: ἀποδεικτικός, "capable of demonstration"), is an adjectival expression from Aristotelean logic that refers to propositions that are demonstrably, necessarily or self-evidently true. Apodicticity or apodixis is the corresponding abstract noun, referring to logical certainty.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Apodíctic (ca)
  • Apodiktický (cs)
  • Apodiktische Aussage (de)
  • Apodicticity (en)
  • Apodiktiko (eu)
  • Apodíctico (es)
  • Apodiktik (in)
  • Apodictique (fr)
  • Apodittico (it)
rdfs:comment
  • Apodiktický z řeckého αποδεικτικος = průkazný, k αποδεικνυμι = dokazuji. naprosto jistý, nepochybný, nezvratný, nepřipouštějící námitek apodiktický soud: soud, kterým se něco uznává za nutně jsoucí (cs)
  • Logikan, apodiktiko adjektiboak beharrezkotasunez egiazkoak diren proposizioei egiten die erreferentzia. Adobodez, bi gehi bi lau da proposizio apodiktiko bat da. Atzo euria egin zuen proposizioa berriz ez da apodiktikoa, asertorikoa baizik, bazitekeelako atzo euririk egin ez izana. (eu)
  • Est apodictique, du grec ancien ἀποδεικτικός (qui démontre, qui prouve), une proposition, un jugement, au caractère d'universalité et de nécessité absolue, c'est-à-dire est nécessairement vraie pour tout esprit (partout et de tous temps). (fr)
  • Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament vertadera en qualsevol circumstància, en oposició a filosofia de les indeterminacions. Jacques Derrida utilitza el terme logocentrisme. (ca)
  • "Apodictic", also spelled "apodeictic" (Ancient Greek: ἀποδεικτικός, "capable of demonstration"), is an adjectival expression from Aristotelean logic that refers to propositions that are demonstrably, necessarily or self-evidently true. Apodicticity or apodixis is the corresponding abstract noun, referring to logical certainty. (en)
  • Eine apodiktische Aussage (altgriechisch ἀποδείκτικος apodeíktikos, deutsch ‚demonstrierbar‘, ‚beweiskräftig‘ – zusammengesetzt aus ἀπὸ apò, deutsch ‚ab‘, ‚weg‘, ‚zurück‘ und δεικτικός deiktikós, Part. zu δείκνυμι deíknymi, deutsch ‚zeigen‘) ist in der Logik seit Aristoteles eine Aussage, deren Wahrheitswert unstrittig ist. Er unterscheidet, so in seiner Analytica posteriora, die apodiktische von der assertorischen Aussage, deren Wahrheitswert umstritten ist. Dieselbe Unterscheidung trifft Immanuel Kant in der Kritik der reinen Vernunft. In der Alltagssprache bedeutet apodiktisch (de)
  • En la lógica aristotélica, una expresión apodíctica (en griego antiguo, ἀποδεικτικός, 'demostrable') es una proposición demostrable, que es necesaria o evidentemente cierta o válida. Las proposiciones apodícticas difieren de las asertivas, que meramente aseveran que algo es o no, y de las proposiciones problemáticas, que expresan únicamente la posibilidad de que algo sea verdad. Por ejemplo «Dos por dos es igual a cuatro» es apodíctica. «Barcelona es más grande que Cuzco» es asertórica. «Una empresa puede ser más rica que un país» es problemática, de acuerdo a lo anteriormente descrito. (es)
  • Apodiktik adalah istilah yang dipakai oleh Aristoteles untuk memperlihatkan sesuatu secara pasti dibedakan dari pandangan yang hanya kemungkinan-kemunginan saja. Pengetahuan yang diajukan bersifat pasti dan bersifat niscaya. Istilah ini berasal dari Bahasa Yunani apo = "dari" dan deiknynai berarti "memperlihatkan". (in)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Apodiktický z řeckého αποδεικτικος = průkazný, k αποδεικνυμι = dokazuji. naprosto jistý, nepochybný, nezvratný, nepřipouštějící námitek apodiktický soud: soud, kterým se něco uznává za nutně jsoucí (cs)
  • Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposició apodíctica sempre és necessàriament vertadera en qualsevol circumstància, en oposició a filosofia de les indeterminacions. Jacques Derrida utilitza el terme logocentrisme. Segons la lògica aristotèlica, apodíctic és l'oposat a dialèctic, tal com una prova científica s'oposa a un raonament probabilista. Segons Kant, un judici apodíctic s'oposa a un judici assertòric', la veritat del qual no està demostrada, i a un judici problemàtic la veritat del qual només és versemblant o probable. Si s'afirma "un punt és inextens", això serà veritat en qualsevol circumstància i context. Però si diem «Catalunya pertany a l'estat espanyol» això pot ser veritat avui i no ser-ho demà. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no és apodíctic sinó assertòric. (ca)
  • Eine apodiktische Aussage (altgriechisch ἀποδείκτικος apodeíktikos, deutsch ‚demonstrierbar‘, ‚beweiskräftig‘ – zusammengesetzt aus ἀπὸ apò, deutsch ‚ab‘, ‚weg‘, ‚zurück‘ und δεικτικός deiktikós, Part. zu δείκνυμι deíknymi, deutsch ‚zeigen‘) ist in der Logik seit Aristoteles eine Aussage, deren Wahrheitswert unstrittig ist. Er unterscheidet, so in seiner Analytica posteriora, die apodiktische von der assertorischen Aussage, deren Wahrheitswert umstritten ist. Dieselbe Unterscheidung trifft Immanuel Kant in der Kritik der reinen Vernunft. Es wird zwischen mathematischen, logischen und philosophischen apodiktischen Aussagen unterschieden. Untersuchungen über Aussagen dieser Art fallen in den Bereich der Modallogik. Die Lehre von den apodiktischen Aussagen wird Apodiktik genannt, auch Lehre vom Beweis (Philosophie). In der Alltagssprache bedeutet apodiktisch * unumstößlich geltend, bestimmt, von schlagender Beweiskraft * allgemein allerdings eher abwertend: nicht widerlegbar, keinen Widerspruch duldend, keine andere Meinung gelten lassend (de)
  • "Apodictic", also spelled "apodeictic" (Ancient Greek: ἀποδεικτικός, "capable of demonstration"), is an adjectival expression from Aristotelean logic that refers to propositions that are demonstrably, necessarily or self-evidently true. Apodicticity or apodixis is the corresponding abstract noun, referring to logical certainty. Apodictic propositions contrast with assertoric propositions, which merely assert that something is (or is not) true, and with problematic propositions, which assert only the possibility of something's being true. Apodictic judgments are clearly provable or logically certain. For instance, "Two plus two equals four" is apodictic, because it is true by definition. "Things fall" is also apodictic, because it is easily demonstrated and obvious to the listener. "Chicago is larger than Omaha" is assertoric. "A corporation could be wealthier than a country" is problematic. In Aristotelian logic, "apodictic" is opposed to "dialectic", as scientific proof is opposed to philosophical reasoning. Kant contrasted "apodictic" with "problematic" and "assertoric" in the Critique of Pure Reason, on page A70/B95. (en)
  • En la lógica aristotélica, una expresión apodíctica (en griego antiguo, ἀποδεικτικός, 'demostrable') es una proposición demostrable, que es necesaria o evidentemente cierta o válida. Las proposiciones apodícticas difieren de las asertivas, que meramente aseveran que algo es o no, y de las proposiciones problemáticas, que expresan únicamente la posibilidad de que algo sea verdad. Por ejemplo «Dos por dos es igual a cuatro» es apodíctica. «Barcelona es más grande que Cuzco» es asertórica. «Una empresa puede ser más rica que un país» es problemática, de acuerdo a lo anteriormente descrito. En la lógica aristotélica, «apodíctico» se opone a dialéctico, de la misma forma que una prueba científica difiere de algo probable o razonable. Immanuel Kant diferencia apodíctico de problemático y de asertivo en su Crítica de la razón pura, diciendo: La modalidad de los juicios es una función muy especial de los mismos que se caracteriza por no contribuir en nada al contenido del juicio (pues fuera de la cantidad, cualidad y relación, nada queda ya que constituya el contenido del juicio), y referirse tan sólo al valor de la cópula, en relación con el pensar en general. Problemáticos son aquellos juicios en los cuales el afirmar o negar se admite sólo como posible (voluntario). Asertóricos, cuando es considerado como real (verdadero). Apodícticos son aquellos en los cuales se advierte como necesario. Crítica de la razón pura. A 74, B 99-100 La expresión se aplica también a un estilo de argumentación en el que la persona presenta un razonamiento como verdad categórica, sea o no necesario hacerlo. (es)
  • Logikan, apodiktiko adjektiboak beharrezkotasunez egiazkoak diren proposizioei egiten die erreferentzia. Adobodez, bi gehi bi lau da proposizio apodiktiko bat da. Atzo euria egin zuen proposizioa berriz ez da apodiktikoa, asertorikoa baizik, bazitekeelako atzo euririk egin ez izana. (eu)
  • Est apodictique, du grec ancien ἀποδεικτικός (qui démontre, qui prouve), une proposition, un jugement, au caractère d'universalité et de nécessité absolue, c'est-à-dire est nécessairement vraie pour tout esprit (partout et de tous temps). (fr)
  • Apodiktik adalah istilah yang dipakai oleh Aristoteles untuk memperlihatkan sesuatu secara pasti dibedakan dari pandangan yang hanya kemungkinan-kemunginan saja. Pengetahuan yang diajukan bersifat pasti dan bersifat niscaya. Istilah ini berasal dari Bahasa Yunani apo = "dari" dan deiknynai berarti "memperlihatkan". Posisi yang dikemukakan Aritoteles dalam logikanya dibedakan dari istilah dialektika eristik atau dapat diperdebatkan. Baginya, apodiktik adalah sesuatu yang tidak dapat diperdebatkan karena sudah pasti dan jelas. Dalam hal keputusan, maka keputusan itu bersifat mutlak benar. Apodiktik menunjukkan bukti hakiki yang ditarik secara deduktif dari premis-premis yang mutlak benar. Dalam dunia hermeneutika Alkitab atau penafsiran Kitab Suci, penggunaan apodiktik terdapat hukum-hukum yang merupakan perintah dalam tradisi Israel dalam Perjanjian Lama. Misalnya perintah untuk menuruti hukum-hukum yang tidak dapat dibantah oleh umat pada waktu itu. Contohnya terdapat dalam Kitab Imamat 18 ayat 8 yang melarang seorang anak menggauli isteri ayahnya, mana mungkin seorang anak meniduri ibunya. Masyarakat waktu itu jelas menerima dengan mutlak hukum itu. Atau dalam Kitab Ulangan 17 ayat 6 yang menyaratkan sebuah hukuman hanya boleh diputuskan bila terdapat saksi yang harus lebih dari satu, yaitu dua atau tiga, dengan begitu kebenaran bisa dipertanggungjawahkan sesuai bukti-bukti. (in)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (61 GB total memory, 49 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software