| rdfs:comment
| - Anusim (Hebrew: אֲנוּסִים, pronounced [anuˈsim]; singular male, anús, Hebrew: אָנוּס pronounced [aˈnus]; singular female, anusáh, אֲנוּסָה pronounced [anuˈsa], meaning "coerced") is a legal category of Jews in halakha (Jewish law) who were forced to abandon Judaism against their will, typically while forcibly converted to another religion. The term "anusim" is most properly translated as the "coerced [ones]" or the "forced [ones]". (en)
- アヌシーム（ヘブライ語: אנוסים）とは、不本意ながらユダヤ教から他宗教への改宗を強いられた者たちをさす言葉である。アヌシームの意味は「強いられた者たち」である。 キリスト教の歴史では、西暦570年のクレルモン＝フェランのユダヤ教徒に対する洗礼の強要や、10世紀のラインラントでの強制改宗の嵐などによってアヌシームが生まれた。またスペインやポルトガルでのコンベルソやマラーノもまた、アヌシームにあたる。異教の信仰を強いられたとき、ユダヤ教徒は隠れてユダヤ教を守り続け、子供たちにも密かにユダヤ教を教えるのが通例だった。 異教への改宗を強制することはイスラム教世界でもおこなわれたが、イスラム教の場合も、キリスト教世界のユダヤ教徒と同様に、隠れてユダヤ教を守り続けることが多かった。 (ja)
- Ануси́м (ивр. אֲנוּסִים, произносится [anuˈsim]; единственное число мужской род, ану́с, ивр. אָנוּס произносится [aˈnus]; единственное число женский род, ануса́, ивр. אָנוּסָה произносится [anuˈsa]) — евреи, которые были вынуждены принять другую религию, однако в той или иной мере соблюдавшие предписания иудаизма. Термин анусим стал широко использоваться после насильственного обращения в христианство ашкеназов в XI веке в Германии. Анусим с иврита буквально переводится как «принуждённые». (ru)
- Anussim és el nom que reben els jueus que han hagut d'abandonar la seva religió de manera forçada, per distingir-los dels infidels o conversos per voluntat pròpia. Els anussim retenen els drets dels jueus ortodoxos dins la legislació rabínica i el seu llinatge matern es manté per al còmput tradicional. Molts d'ells mantenien en secret la seva fe real, practicant-la en l'àmbit domèstic, per la qual cosa van haver d'enfrontar-se a persecucions, com per exemple els conversos de l'edat moderna en l'àmbit hispànic, dins del paraigua del terme cristià nou. Aquests anussim practicants del criptojudaisme van rebre diferents denominacions segons l'època. El terme ve de l' hebreu עבירה באונס que significa "transgressió forçada" i va començar a usar-se àmpliament a l'Alemanya medieval, on les onades (ca)
- Der Ausdruck Anusim (hebr. אנוסים, Plural von anús gezwungen) ist eine rabbinische juristische Bezeichnung für Juden, die zum Verlassen des Judentums gegen ihren Willen gezwungen wurden und die, so weit ihnen nur möglich, das Judentum unter den repressiven Umständen weiter praktizieren. Er leitet sich ab vom talmudischen Begriff abera be’ones (Traktat Avoda sara 54a). Wegen der massenhaften Zwangsbekehrungen der Juden in Spanien und Portugal im 14. und 15. Jahrhundert wurde der Ausdruck anusim zur Zeit der Inquisition von den spanischen Rabbinern häufig verwendet. Beispiel: (de)
- Los Anusim (en hebreo: אנוסים, el plural para "anús", significa "los forzados") son los judíos obligados a abandonar la Ley judía en contra de su voluntad. Es el término legal rabínico aplicado a un judío que ha sido forzado a abandonar el judaísmo en contra de su voluntad, y quien hace todo lo que está en su poder para continuar practicando el judaísmo bajo la condición de coerción. El término se deriva de aquel en el Talmud, “aberrá be’ones” [TB Abodá Zará 54a]: (es)
- Anoussim (hébr. אנוסים, sing. Anouss, "contraint") est le terme employé dans la littérature rabbinique pour désigner les Juifs convertis sous la contrainte à l'islam et au christianisme, ces derniers étant plus connus en français sous le nom de « marranes ». Toutefois, le terme s'en distingue, ne possédant aucune connotation injurieuse (alors que marrano signifie « porc » en espagnol) et désignant les crypto-juifs (convertis qui continuèrent à maintenir une pratique secrète, et souvent déformée, du judaïsme), alors que le terme « marrane » regroupe sans distinction convertis sincères et chrétiens de façade. (fr)
- Anusim ou anussim (em hebraico, אנוסים, sing. anus, 'forçado') é o termo empregado na literatura rabínica para designar os judeus convertidos à força, ao Islã ou ao Cristianismo. Os anusim foram especialmente numerosos na Europa cristã (na Espanha, desde 1391, e particularmente em 1492, quando se intensificaram as conversões forçadas; em Portugal, em 1496), no Marrocos (sob os Almorávidas e os almóadas cujo território se estendia desde a Espanha, ao norte, até o Senegal e o Mali, ao sul). No reinado dos almóadas, o célebre rabino andaluz Moisés Maimônides para não ser obrigado a se converter ao Islã, fugiu com toda sua família para o Marrocos. Sobre a conversão forçada, Maimônides escreveu uma Epístola sobre o extermínio, em judeu-árabe, respondendo aos judeus iemenitas perseguidos. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)