| rdfs:comment
| - Geografie zemědělství je obor, který spadá do ekonomické geografie. Jedná se také mimo jiné i o nejstarší obor z řad ekonomické geografie a zasahuje z velké části do oborů jako je biologie nebo ekologie.Předmětem studia je převážně rozmístění, jednotlivé formy, jejich zaměření, struktura a intenzita zemědělství. Setkáváme se zde s několika přístupy, jako například s geoekologickým, ekonomickým či sociologicko-psychologickým. Tyto přístupy mají různé metodologické postupy, avšak všechny si kladou za cíl objasnit zákonitosti zemědělsko-geografického členění. (cs)
- الجغرافيا الزراعية أحد فروع الجغرافيا الاقتصاديّة، حيث كانت الزراعة أول نشاط اقتصادي عمل به الإنسان، كما كانت دافعاً رئيسياً لاستقراره ونشوء حضارته. ويُمكننا تعريف الجغرافيا الزراعية (بالإنجليزية: Agricultural Geography) بأنّها زراعة الحقل ورعايته، كما عرّفها الجغرافيّون بأنّها الفرع الجغرافي الذي يهتم بدراسة الظروف الجغرافيّة التي تؤثّر في توزيع النشاط الزراعي على الأرض، بالإضافة إلى تحليل التغيّرات المساحية فيها. كما تهتم الجغرافيا الزراعية بالمعلومات الجغرافية التي تتعلق بظروف البيئة، وربطها بالملامح البشرية من ناحية وبأساليب الإنتاج من ناحية أخرى، ويتم استغلال هذه المعلومات بمعالجة موضوعاتها التي تتمثل في توزيع، وتحليل، ووصف الأنشطة الاقتصاديّة التي تتعلق بإنتاج، وتبادل، واستهلاك الثروات الزراعيّة (ar)
- Agricultural geography is a sub-discipline of human geography concerned with the spatial relationships found between agriculture and humans. That is, the study of the phenomenons and effects that lead to the formation of the earth's top surface, in different regions. (en)
- Die Agrargeographie, auch Agrargeografie, ist ein Teilgebiet der Geographie. Sie erfasst, beschreibt und erklärt den agrarisch geprägten Teil der Erdoberfläche nach dessen Stoff, seiner Form, der Lage und Struktur sowie dem Wirkungsgefüge der vorkommenden Geofaktoren, die zu dieser Erscheinung führen. (de)
- Geografía rural es el estudio geográfico del paisaje rural: los asentamientos rurales, las actividades y modos de vida desarrollados en el medio rural. (es)
- 村落地理学（そんらくちりがく、英語: rural geography）は、農村など村落に関する人文地理学の一分野。農業主体の村落だけではなく、漁村なども含まれるので村落地理学という方が包括的であるが、純粋に漁業のみの村落は少ないので、この分野は農村地理学（のうそんちりがく）という呼称でも多く呼ばれている。また、集落地理学の主要な分野でもある。 一般的には、人口が少なく人口密度が低い地域に関する地理学という認識で一致している。扱う内容も村落の形態の分析から、産業構造の問題、さらには過疎化の問題など、文化学的な分野、社会学的な分野、経済学的な分野、人口学的な分野など様々な要素が詰まっている。特に村落における産業に着目した場合は、農業地理学（あるいは）ともみなされる。実際この分野の研究ではこの両分野にまたがった成果も多く、明確に区分する事自体あまり意味をなさない。また、産業構造や過疎化や高齢化の問題を扱う場合は、対照分野である都市地理学にもスポットが当てられる事も多い。 (ja)
- 農業地理学（のうぎょうちりがく、英語：agricultural geography）は、農業全般に関する地域的事象を扱う人文地理学の一分野である。経済地理学の一分野とみなされることも多い。農業地理学が明確化されたのは、1911年の地理学者のクルチモフスキーの「農業の空間的分布、構成と地域的条件を解明する分野」という定義によってである。この分野は長らく、農業活動の差異は自然環境の差異によって説明される、という環境決定論の色彩を帯びていたが、1930年代のアメリカ合衆国において見直す動きが始まり、第二次世界大戦後にはヨーロッパでも決定論から脱した。さらに農業技術の進歩と貿易の自由化によって、様々な農産品が世界中に普及するようになり農業地理学のテーマも多様になった。近年では、グローバル化の影響と発展途上国におけるの問題も相まって、フードシステムやアグリビジネスなど国際的な分析視角を取り入れることが不可欠になっている。分野の性質上、農業を営む集落である農村を扱う農村地理学との重複も多い。よって農業に対する知識だけでなく、農村社会や過疎化の問題などに対する関心も必要となる。 (ja)
- Geografia rolnictwa – dział geografii społeczno-ekonomicznej zajmujący się badaniem wzajemnych relacji między rolnictwem a środowiskiem geograficznym; bada również w szerszym znaczeniu przestrzenne rozmieszczenie produkcji roślinnej i zwierzęcej na świecie. Opisuje i analizuje uprawę roślin, hodowlę zwierząt w różnych przestrzeniach geograficznych. (pl)
- География сельского хозяйства — раздел экономической географии, занимающийся исследованием взаимосвязей между сельским хозяйством и окружающей географической средой; исследует также в более широком смысле пространственное распределение продукции растениеводства и животноводства в мире. Описывает и анализирует выращивание растений, разведение животных в различных географических пространствах. (ru)
- 农业地理学是研究人类农业生产地域的差异及其规律的学科，是经济地理学的一个分支学科，也是农业科学的一个研究领域。 农业与各个不同地域的自然条件、社会经济条件、人口密度和人们的生活习惯都强烈地影响各种农作物的种植结构和分布。农业地理就是研究农业生产的地域差异特征及产生原因，并探讨其变化发展的趋向；研究地域差导而形成的各种农业类型及农业区的形成、结构。通过研究，让人们能因地制宜，因时制宜地规划农业生产，实现农业生产过的合理布局及合理利用自然资源。 (zh)
- Definir el que és un espai rural, o el món rural, és tan difícil com definir el que és una ciutat, ja que hi ha funcions fins fa no gaire temps plenament urbanes, com els serveis bancaris. Per altra banda, les ciutats actuals tendeixen a envair l'espai abans clarament rural, amb la construcció de residències i la dedicació a l'. Es crea, així, una zona intermèdia de difícil delimitació. L'agricultura actual ha tractat de superar els condicionaments climàtics conreant les espècies .
* La revolució verda
* Les
* Els
* L'agricultura a Catalunya (ca)
- La géographie rurale, différente de la , est la science qui étudie l'organisation des paysages ruraux et de ses composantes :
* le développement local des zones rurales
* le plan local d'urbanisme, le plan d'occupation des sols...
* l'habitat en zone rurale et son organisation
* le village, le village-rue...
* les paysages et structures agraires
* le bocage, l'openfield...
* les différents types d'agricultures et de productions agricoles
* la rotation culturale, la culture en terrasses...
* les activités rurales
* la chasse, la pêche...
* les relations ville/campagne et ses phénomènes interrelationels
* la rurbanisation, l'exode rural... (fr)
- Rurale geografie (ook wel plattelandsgeografie of geografie van het landelijk gebied) is een onderdeel van de sociale geografie. Rurale geografie is de studie van de ruimtelijke aspecten van de sociale, economische en culturele organisatie in landelijke gebieden. Het toepassingsgebied van de rurale geografie is vrijwel beperkt tot de landelijke gebieden in de westerse wereld. Plattelandsproblemen in bijvoorbeeld ontwikkelingslanden worden bestudeerd door specialisten uit andere geografische deelwetenschappen. (nl)
- Geografia rural, é o nome que se dava antigamente ao estudo geográfico dos assentamentos rurais e das atividades e modos de vida desenvolvidos no meio rural. Embora atualmente a tecnologia tenha originado uma transformação tão importante, tanto nas cidades como no meio rural, como para considerar que já não se pode falar de conceitos que tem a ver com este ramo da geografia da mesma maneira que há quatro ou cinco décadas. Isto se deve que desde meados do século XX, em muitas zonas geográficas consideradas de baixa densidade de população, havia serviços que eram considerados, até aquele tempo, plenamente urbanas. Por outro lado, as cidades atuais tendem a invadir o espaço antes claramente rural, mediante a construção de residências, a dedicação a agricultura em tempo parcial, etc; criando-s (pt)
|
| has abstract
| - Definir el que és un espai rural, o el món rural, és tan difícil com definir el que és una ciutat, ja que hi ha funcions fins fa no gaire temps plenament urbanes, com els serveis bancaris. Per altra banda, les ciutats actuals tendeixen a envair l'espai abans clarament rural, amb la construcció de residències i la dedicació a l'. Es crea, així, una zona intermèdia de difícil delimitació. De totes maneres podem enumerar algunes característiques que defineixen els espais rurals: la baixa densitat de població; la presència d'activitats industrials nocives, que ocupen molt espai, o que perden molt pes en el procés d'elaboració; les activitats extractives: mineria, pedreres i silvicultura; i les instal·lacions d'oci de grans dimensions: estacions d'esquí, camps de golf i, sobretot, la presència ineludible d'activitats agropecuàries, que és el més característic del món rural. Seran aquestes activitats agropecuàries les quals defineixin i donin caràcter als distints , i als seus respectius paisatges. Pel seu caràcter, i la seva dedicació a l'agricultura, els espais rurals sofreixen una sèrie de condicionants ecològics; ja que no tots els climes, ni tots els sòls són aptes per a qualsevol tipus, ni tècnica, de conreu. A més, tenen uns condicionaments demogràfics; ja que tendeix a l'equilibri entre la població i els recursos. Aquesta ponderació afavoreix la modificació de les tècniques de conreus, en cas de superpoblació o subpoblació. En les situacions més greus es pot passar d'una agricultura intensiva a una agricultura extensiva: intensificar l'ús del sòl, trencar territori de bosc i, fins i tot, es reorganitzarà l'estructura social; o s'assumirà una nova tecnologia de conreu. En l'actualitat del mitjà rural es demanden serveis, pel que vam trobar en el camp persones que no viuen de l'agricultura ni la ramaderia. El mitjà rural també ha de sotmetre's a certs condicionaments jurídics que afecten a l'estructura de la propietat i a les formes d'explotació. Finalment, el món rural sofreix els avatars econòmics i polítics, sobretot en els països on l'agricultura està subvencionada. L'agricultura actual ha tractat de superar els condicionaments climàtics conreant les espècies . El conreu d'una determinada espècie durant anys en un mateix lloc acaba per esgotar els minerals dels quals s'alimenta la planta. Per a evitar això es deixa descansar la terra, sense conrear, durant almenys un any. A aquesta tècnica se li flama guaret. No obstant això, hi ha diversos tipus de guaret: el curt, en les terres sobre les quals es torna a conrear en un o dos anys, abans que es recuperi el bosc; i la llargària en el qual es permet la recuperació total del bosc. Les han canviat molt. La tècnica tradicional és el regadiu per inundació en el qual es fan uns solcs entre les plantes, es desvia part del corrent del riu o pou i s'inunda tota la superfície. Aquest sistema és poc eficaç, ja que s'empra molta més aigua de la necessària. Modernament s'ha emprat el reg per aspersió, que si es fa en hores nocturnes necessita molta menys aigua. El reg per aspersió consisteix en un mecanisme que espargeix l'aigua per tota la superfície com si anessin gotes de pluja. La tècnica de reg més eficaç és el gota a gota. Consisteix a canalitzar l'aigua amb petits tubs fins al peu de cada planta i deixar caure una gota cada cert temps, fins a completar les necessitats de cada planta. Es controla per ordinador i se sol practicar en els conreus d'hivernacle. En moltes ocasions, és l' i l'estructura agrària, el que defineix els paisatges rurals. La propietat pot ser col·lectiva i d'aprofitament comú: amb béns propis, comuns, etc., però també pot haver-hi gran propietat i petita propietat. A la península, la gran propietat té el seu origen en la Reconquesta: durant l'edat mitjana. Aquesta gran propietat ha pogut evolucionar fins a la petita propietat, si el sistema d'herència afavoreix la partició, o si es va vendre a qui treballaven les explotacions. Per contra, la petita propietat pot evolucionar cap a la gran propietat, si el sistema hereditari afavoreix l'heretatge al fill gran per exemple, o si el preu del sòl és baix i hi ha un capitalista rural que compra les terres contigües. Però una cosa és la grandària de la propietat i una altra el de les . Una explotació és la unitat tècnico-econòmica de la qual s'obté els productes agraris. Aquestes explotacions, segons les tècniques d'aprofitament, poden ser un latifundi, si són grans o un minifundi, si són petites. No ha de coincidir necessàriament gran propietat amb latifundi, ni petita propietat amb minifundi: la gran propietat pot estar dividida fins al minifundi i la petita concentrada, per arrendament, fins al latifundi. No obstant ambdós extrems solen quedar obsolets i tendeixen a no ser funcionals. A més, tenen diferents conseqüències econòmiques i socials. Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries, bé tècniques ben polítiques. Al mateix temps, els han suposat un augment progressiu de la productivitat de la terra, amb el que la grandària de l'explotació s'ha relativitzat. Aquesta tendència ha arribat al seu màxim grau en la revolució verda, o l'aplicació de tots els avanços tècnics que pot oferir la ciència moderna, a l'agricultura. Finalment, en general podrem distingir dos grans conjunts de paisatges agraris, els camps tancats i els camps oberts, que es troben en distintes parts del món, per distints motius. En el món rural distingim dos tipus de poblament: el concentrat i el dispers. El poblament concentrat en l'agrupament dels habitatges del llogaret en un lloc en concret, deixant la resta perquè pugui ser conreat. El poblament dispers es caracteritza pel fet que no existeix un nucli d'habitatges sinó que estan espargides per tot el territori, normalment prop de les explotacions de cada família.
* La revolució verda
* Les
* Els
* L'agricultura a Catalunya (ca)
- Geografie zemědělství je obor, který spadá do ekonomické geografie. Jedná se také mimo jiné i o nejstarší obor z řad ekonomické geografie a zasahuje z velké části do oborů jako je biologie nebo ekologie.Předmětem studia je převážně rozmístění, jednotlivé formy, jejich zaměření, struktura a intenzita zemědělství. Setkáváme se zde s několika přístupy, jako například s geoekologickým, ekonomickým či sociologicko-psychologickým. Tyto přístupy mají různé metodologické postupy, avšak všechny si kladou za cíl objasnit zákonitosti zemědělsko-geografického členění. (cs)
- الجغرافيا الزراعية أحد فروع الجغرافيا الاقتصاديّة، حيث كانت الزراعة أول نشاط اقتصادي عمل به الإنسان، كما كانت دافعاً رئيسياً لاستقراره ونشوء حضارته. ويُمكننا تعريف الجغرافيا الزراعية (بالإنجليزية: Agricultural Geography) بأنّها زراعة الحقل ورعايته، كما عرّفها الجغرافيّون بأنّها الفرع الجغرافي الذي يهتم بدراسة الظروف الجغرافيّة التي تؤثّر في توزيع النشاط الزراعي على الأرض، بالإضافة إلى تحليل التغيّرات المساحية فيها. كما تهتم الجغرافيا الزراعية بالمعلومات الجغرافية التي تتعلق بظروف البيئة، وربطها بالملامح البشرية من ناحية وبأساليب الإنتاج من ناحية أخرى، ويتم استغلال هذه المعلومات بمعالجة موضوعاتها التي تتمثل في توزيع، وتحليل، ووصف الأنشطة الاقتصاديّة التي تتعلق بإنتاج، وتبادل، واستهلاك الثروات الزراعيّة (ar)
- Agricultural geography is a sub-discipline of human geography concerned with the spatial relationships found between agriculture and humans. That is, the study of the phenomenons and effects that lead to the formation of the earth's top surface, in different regions. (en)
- Die Agrargeographie, auch Agrargeografie, ist ein Teilgebiet der Geographie. Sie erfasst, beschreibt und erklärt den agrarisch geprägten Teil der Erdoberfläche nach dessen Stoff, seiner Form, der Lage und Struktur sowie dem Wirkungsgefüge der vorkommenden Geofaktoren, die zu dieser Erscheinung führen. (de)
- Geografía rural es el estudio geográfico del paisaje rural: los asentamientos rurales, las actividades y modos de vida desarrollados en el medio rural. (es)
- La géographie rurale, différente de la , est la science qui étudie l'organisation des paysages ruraux et de ses composantes :
* le développement local des zones rurales
* le plan local d'urbanisme, le plan d'occupation des sols...
* l'habitat en zone rurale et son organisation
* le village, le village-rue...
* les paysages et structures agraires
* le bocage, l'openfield...
* les différents types d'agricultures et de productions agricoles
* la rotation culturale, la culture en terrasses...
* les activités rurales
* la chasse, la pêche...
* les relations ville/campagne et ses phénomènes interrelationels
* la rurbanisation, l'exode rural... Avec l'avènement des grands problèmes environnementaux, la géographie rurale a intégré dans ses problématiques la sauvegarde du patrimoine (bâti et culturel) ainsi que des notions d'écologie. (fr)
- 村落地理学（そんらくちりがく、英語: rural geography）は、農村など村落に関する人文地理学の一分野。農業主体の村落だけではなく、漁村なども含まれるので村落地理学という方が包括的であるが、純粋に漁業のみの村落は少ないので、この分野は農村地理学（のうそんちりがく）という呼称でも多く呼ばれている。また、集落地理学の主要な分野でもある。 一般的には、人口が少なく人口密度が低い地域に関する地理学という認識で一致している。扱う内容も村落の形態の分析から、産業構造の問題、さらには過疎化の問題など、文化学的な分野、社会学的な分野、経済学的な分野、人口学的な分野など様々な要素が詰まっている。特に村落における産業に着目した場合は、農業地理学（あるいは）ともみなされる。実際この分野の研究ではこの両分野にまたがった成果も多く、明確に区分する事自体あまり意味をなさない。また、産業構造や過疎化や高齢化の問題を扱う場合は、対照分野である都市地理学にもスポットが当てられる事も多い。 (ja)
- Rurale geografie (ook wel plattelandsgeografie of geografie van het landelijk gebied) is een onderdeel van de sociale geografie. Rurale geografie is de studie van de ruimtelijke aspecten van de sociale, economische en culturele organisatie in landelijke gebieden. Het toepassingsgebied van de rurale geografie is vrijwel beperkt tot de landelijke gebieden in de westerse wereld. Plattelandsproblemen in bijvoorbeeld ontwikkelingslanden worden bestudeerd door specialisten uit andere geografische deelwetenschappen. Door de ingrijpende veranderingen in de landelijke gebieden was de oudere naam agrarische geografie of geografie van de landbouw te beperkt om recht te doen aan de ruimtelijke ontwikkelingen. (nl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
