@prefix rdf:	<http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#> .
@prefix dbpedia:	<http://dbpedia.org/resource/> .
@prefix ns2:	<http://dbpedia.org/class/yago/> .
dbpedia:Milky_Way	rdf:type	ns2:BarredSpiralGalaxies ,
		ns2:SpiralGalaxies .
@prefix opencyc:	<http://sw.opencyc.org/2008/06/10/concept/> .
dbpedia:Milky_Way	rdf:type	opencyc:Mx4rvvsdppwpEbGdrcN5Y29ycA .
@prefix dbpprop:	<http://dbpedia.org/property/> .
dbpedia:Milky_Way	dbpprop:name	"Infobox Galaxy"@en .
@prefix owl:	<http://www.w3.org/2002/07/owl#> .
@prefix ns6:	<http://sw.opencyc.org/concept/> .
dbpedia:Milky_Way	owl:sameAs	ns6:Mx4rwP99uZwpEbGdrcN5Y29ycA ,
		opencyc:Mx4rwP99uZwpEbGdrcN5Y29ycA ,
		<http://rdf.freebase.com/ns/guid.9202a8c04000641f80000000007b0d0b> .
@prefix ns7:	<http://umbel.org/umbel/ne/wikipedia/> .
dbpedia:Milky_Way	owl:sameAs	ns7:Milky_Way .
@prefix foaf:	<http://xmlns.com/foaf/0.1/> .
@prefix ns9:	<http://en.wikipedia.org/wiki/> .
dbpedia:Milky_Way	foaf:page	ns9:Milky_Way ;
	dbpprop:reference	<http://www.digitalskyllc.com> ,
		<http://www.sciam.com/article.cfm?chanID=sa006&articleID=0000107A-6236-1FD5-A23683414B7F0000> ,
		<http://ryutao.main.jp/english/film_milkyway_l.html> ,
		<http://www.skynightly.com/reports/Deriving_The_Shape_Of_The_Galactic_Stellar_Disc.html> ,
		<http://mwmw.gsfc.nasa.gov/> .
@prefix ns10:	<http://www.sciencebits.com/> .
dbpedia:Milky_Way	dbpprop:reference	ns10:ice-ages ,
		<http://www.3dgalaxymap.com/> ,
		<http://www.atlasoftheuniverse.com/galaxy.html> ,
		<http://www.ras.ucalgary.ca/CGPS/where/plan/> ,
		<http://www.perseus.gr/Astro-Milky-Way-20050710.htm> ,
		<http://www.seds.org/messier/more/mw.html> ,
		<http://www.spitzer.caltech.edu/Media/happenings/20070530/index.shtml> ,
		<http://www.spitzer.caltech.edu/Media/releases/ssc2006-02/ssc2006-02a.shtml> ,
		<http://www.solstation.com/x-objects/gal-ring.htm> ,
		<http://galaxymap.org/drupal/node/127> ,
		<http://www.sky-map.org/?ra=12.0593794293245&de=-20.27239516216098&zoom=0&show_grid=1&show_constellation_lines=1&show_constellation_boundaries=1&show_const_names=0&show_galaxies=1&img_source=HALPHA> ,
		<http://www.sky-map.org/?ra=12.0593794293245&de=-20.27239516216098&zoom=0&show_grid=1&show_constellation_lines=1&show_constellation_boundaries=1&show_const_names=0&show_galaxies=1&img_source=IRAS> ,
		<http://galaxymap.org/drupal/node/45> ,
		<http://www.newscientist.com/news/news.jsp?id=ns99994959> ,
		<http://skyandtelescope.com/news/archive/article_1254_1.asp> .
@prefix rdfs:	<http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#> .
dbpedia:Milky_Way	rdfs:label	"V\u00EDa L\u00E1ctea"@es ,
		"Calea Lactee"@ro ,
		"Via Lattea"@it ,
		"\u94F6\u6CB3\u7CFB"@zh ,
		"Via L\u00E1ctea"@pt ,
		"Samanyolu"@tr ,
		"Vintergatan"@sv ,
		"Droga Mleczna"@pl ,
		"Galaxie Ml\u00E9\u010Dn\u00E1 dr\u00E1ha"@cs ,
		"Melkeveien"@no ,
		"\u0427\u0443\u043C\u0430\u0446\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0428\u043B\u044F\u0445"@uk ,
		"Milchstra\u00DFe"@de ,
		"Melkweg (sterrenstelsel)"@nl ,
		"Voie lact\u00E9e"@fr ,
		"Milky Way"@en ,
		"\u041C\u043B\u0435\u0447\u043D\u044B\u0439 \u041F\u0443\u0442\u044C"@ru ,
		"Linnunrata"@fi ,
		"\u9280\u6CB3\u7CFB"@ja ,
		"Via L\u00E0ctia"@ca ,
		"Tej\u00FAtrendszer"@hu .
@prefix dbpedia-owl:	<http://dbpedia.org/ontology/> .
dbpedia:Milky_Way	dbpedia-owl:thumbnail	<http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Milky_Way_IR_Spitzer.jpg/200px-Milky_Way_IR_Spitzer.jpg> ;
	dbpprop:abstract	"Linnunrata on maailmankaikkeudessa leijuva sauvaspiraaligalaksi, yksi monista, jonka tekee erityiseksi se, ett\u00E4 se on oman aurinkokuntamme kotipaikka. Linnunrata on kiekon muotoinen t\u00E4htirykelm\u00E4, jossa on satoja miljardeja Auringon kaltaisia t\u00E4hti\u00E4. Linnunrata kuuluu paikalliseen ryhm\u00E4\u00E4n, jossa on kolme suurta ja yli 30 pient\u00E4 k\u00E4\u00E4pi\u00F6galaksia. N\u00E4ist\u00E4 2,5 miljoonan valovuoden et\u00E4isyydell\u00E4 sijaitseva Andromedan galaksi on l\u00E4pimitaltaan suurin ja Linnunrata l\u00E4hes yht\u00E4 suuri. Linnunradalla on seuralaisenaan useita k\u00E4\u00E4pi\u00F6galakseja, joista tunnetuimmat, Suuri Magellanin pilvi ja Pieni Magellanin pilvi, n\u00E4kyv\u00E4t etel\u00E4isen pallonpuoliskon y\u00F6taivaalla paljain silmin. Aurinkokuntamme sijaitsee 26 000 \u00B1 1400 valovuoden et\u00E4isyydell\u00E4 galaksin keskustasta Orionin haaraksi kutsutussa kierteishaaran osassa. Johtuen sijainnistamme vain 20 valovuotta galaksin keskitason yl\u00E4puolella n\u00E4emme y\u00F6taivaalla koko taivaankannen halki kulkevan himme\u00E4n juovan, linnunradan, jonka mukaan koko galaksikin on nimetty. Piment\u00E4vien p\u00F6lypilvien takia n\u00E4emme siit\u00E4 vain osan, mutta muilla kuin n\u00E4kyv\u00E4ll\u00E4 valon aallonpituuksilla on mahdollista havaita p\u00F6lypilvien takaa tulevaa s\u00E4teily\u00E4. T\u00E4htienv\u00E4lisen kaasun radios\u00E4teilyn avulla on saatu selville Linnunradan kierteisrakenne. Andromedan galaksi ja Linnunrata l\u00E4hestyv\u00E4t toisiaan 140 kilometrin sekuntinopeudella ja ne saattavat kohdata noin kolmen miljardin vuoden kuluttua muodostaen mahdollisesti suuren elliptisen galaksin. Galaksien t\u00F6rm\u00E4yksess\u00E4 yksitt\u00E4iset t\u00E4hdet eiv\u00E4t varsinaisesti t\u00F6rm\u00E4\u00E4 kesken\u00E4\u00E4n, sill\u00E4 niiden v\u00E4liset suhteelliset et\u00E4isyydet ovat hyvin suuria."@fi ,
		"A Tej\u00FAtrendszer a Lok\u00E1lis Galaxiscsoport egyik k\u00FCll\u0151s spir\u00E1lgalaxisa, melyben a Naprendszer \u00E9s ezen bel\u00FCl F\u00F6ld\u00FCnk tal\u00E1lhat\u00F3. 200-400 milli\u00E1rd csillag tal\u00E1lhat\u00F3 benne, \u00E1tm\u00E9r\u0151je 30 kiloparszek (97 800 f\u00E9ny\u00E9v, azaz 9,5\u00D7\u00B710 kilom\u00E9ter), legnagyobb vastags\u00E1ga 5 kpc (16 300 f\u00E9ny\u00E9v). A F\u00F6ldr\u0151l k\u00E9t spir\u00E1lkarj\u00E1t, az Orion- \u00E9s Nyilas-kart l\u00E1tjuk. Vizsg\u00E1lat\u00E1t megnehez\u00EDti, hogy bel\u00FClr\u0151l l\u00E1tjuk. A Tej\u00FAtrendszernek a F\u00F6ldr\u0151l l\u00E1that\u00F3 r\u00E9sze a Tej\u00FAt. Ez l\u00E9nyeg\u00E9ben egy halv\u00E1ny, felh\u0151szer\u0171 s\u00E1v, amely az eg\u00E9sz \u00E9jszakai \u00E9gbolton \u00E1th\u00FAz\u00F3dik, \u00E9s ott figyelhet\u0151 j\u00F3l meg, ahol tiszta a leveg\u0151, kicsi a p\u00E1ratartalom \u00E9s a f\u00E9nyszennyez\u00E9s. Az\u00E9rt t\u0171nik sz\u00E1munkra s\u00E1vnak, mert galaxisunk korong alak\u00FA, \u00E9s mi az egyik kar belsej\u00E9ben vagyunk, ez\u00E9rt a korongra mer\u0151legesen kev\u00E9s csillagot l\u00E1tunk, a korong s\u00EDkj\u00E1nak ir\u00E1ny\u00E1ban sokat."@hu ,
		"La Voie lact\u00E9e (appel\u00E9e aussi \u00AB notre galaxie \u00BB, ou parfois simplement \u00AB la Galaxie \u00BB, avec une majuscule) est le nom de la galaxie dans laquelle se situent le Syst\u00E8me solaire (dont la Terre, notamment) et toutes les \u00E9toiles visibles \u00E0 l\u2019\u0153il nu. Elle est partiellement visible dans de bonnes conditions d\u2019observations, notamment sous les tropiques, sous la forme d\u2019une bande plus claire dans le ciel nocturne. Comme nous sommes en son sein, et plus pr\u00E9cis\u00E9ment \u00E0 sa p\u00E9riph\u00E9rie, il est difficile de conna\u00EEtre sa forme exacte, mais l\u2019on sait que sa forme est assez semblable \u00E0 celle de la Galaxie d\u2019Androm\u00E8de. Il s\u2019agit donc d\u2019une galaxie spirale, mais il est difficile d\u2019\u00E9tablir s\u2019il s\u2019agit d\u2019une galaxie spirale ordinaire ou d\u2019une galaxie spirale barr\u00E9e, son noyau pr\u00E9sentant une barre de faible extension d\u00E9couverte en 1991. Le type de spirale (a, b ou c selon le degr\u00E9 d\u2019ouverture des bras) est lui aussi difficile \u00E0 d\u00E9terminer du fait que nous n\u2019avons pas de vue externe de notre Galaxie. Divers arguments favorisent des bras plut\u00F4t ferm\u00E9s (b) ou plut\u00F4t ouverts (c) aussi son type est-il consid\u00E9r\u00E9 comme \u00E9tant S(B)bc. En tout \u00E9tat de cause, sa forme g\u00E9n\u00E9rale est un disque de 25\u00A0000 pc de diam\u00E8tre comportant un bulbe central, lui-m\u00EAme entour\u00E9 d\u2019un halo sph\u00E9rique de faible densit\u00E9 de 30 kpc de diam\u00E8tre. Elle contient entre 200 et 400 milliards d\u2019\u00E9toiles, dont le Soleil, pour une masse totale \u00E9valu\u00E9e de l\u2019ordre de plusieurs centaines de milliards de masses solaires. La d\u00E9nomination \u00AB voie lact\u00E9e \u00BB d\u00E9signait d\u2019abord uniquement la partie observable \u00E0 l\u2019\u0153il nu de notre galaxie qui cr\u00E9e la bande blanch\u00E2tre trac\u00E9e dans le ciel nocturne par le disque galactique, mais elle est maintenant fr\u00E9quemment utilis\u00E9e pour d\u00E9signer toute notre galaxie : elle s\u2019\u00E9crit alors \u00AB Voie lact\u00E9e \u00BB avec une majuscule, comme la Galaxie (notre galaxie) ou le Soleil (notre soleil)."@fr ,
		"Vintergatan \u00E4r en spiralgalax som har en diameter p\u00E5 90 000-100 000 ljus\u00E5r och \u00E4r 12 000 ljus\u00E5r tjock. Man r\u00E4knar med att det finns ungef\u00E4r 400 miljarder stj\u00E4rnor i Vintergatan. En av stj\u00E4rnorna \u00E4r solen, som befinner sig i periferin ungef\u00E4r 28 000 ljus\u00E5r fr\u00E5n centrum. M\u00E5nga tror att det i Vintergatans centrum finns ett supermassivt svart h\u00E5l kring vilket galaxen roterar. Ett galaktiskt \u00E5r \u00E4r ca 226 miljoner \u00E5r och \u00E4r den tid det tar f\u00F6r solen att g\u00F6ra ett varv runt Vintergatan. Ordet galax kommer fr\u00E5n grekiskans \u0393\u03B1\u03BB\u03B1\u03BE\u03AF\u03B1\u03C2, Galax\u00EDas, vilket betyder mj\u00F6lkv\u00E4gen. Vintergatan kallas ofta mj\u00F6lkv\u00E4gen p\u00E5 andra spr\u00E5k, exempelvis danska, engelska, norska och tyska."@sv ,
		"Melkeveien er en spiralgalakse, eller n\u00E6rmere bestemt en stavspiralgalakse, som best\u00E5r av mellom 200 og 400 milliarder stjerner. Den store diskrepansen i estimatene skyldes usikkerhet i fastsl\u00E5else av antallet stjerner med sv\u00E6rt liten masse. Solen befinner seg 26 000 \u00B1 1400 lys\u00E5r fra sentrum, ute i en av spiralarmene kalt Orion-armen. Vi har \u00E9n spiralarm utenfor oss og minst tre innenfor. Galaksens diameter ansl\u00E5s til 100 000 (9.5\u00D710 km) lys\u00E5r. En stavspiralgalakse er en spiralgalakse med en stav- eller stanglignende stjerneformasjon i sentrum av galaksen. Generelt vil staven p\u00E5virke b\u00E5de stjernene og den interstellare gassen i spiralgalaksen, samt ha betydning for spiralarmenes struktur. Edwin Hubble klassifiserte denne typen spiralgalakser som \"SB\" (\"Spiral\", \"Barred\" i sin Hubble Sekvens. Denne sekvensen arrangerer videre tre underkategorier avhengig av hvor \u00E5pne spiralens armer fremst\u00E5r. Sba typen er s\u00E5ledes typebetegnelsen p\u00E5 en spiralgalakse med armer som ligger tett opp mot sentrum, mens SBc derav er en spiralgalakse med l\u00F8sere bundet armer. Melkeveien tilh\u00F8rer SBc klassen. Midt p\u00E5 staven i Melkeveisystemet er det et omr\u00E5de med spesielt h\u00F8y stjernetetthet. Dette kulelignende sentrum har en diameter p\u00E5 30 000 lys\u00E5r. Spiralarmene danner skiven. Denne har radius 40 000\u201350 000 lys\u00E5r, men er bare 3000 lys\u00E5r tykk. Man regner med at Melkeveien sett utenfra likner mye p\u00E5 Andromedagalaksen. Rundt hele Melkeveisystemet finnes en kuleformet halo som er ca. 400 000 lys\u00E5r i diameter. Her finnes ca. 90 % av Melkeveiens masse, s\u00E5kalt m\u00F8rk materie. Det er mye diskutert hva denne m\u00F8rke materien best\u00E5r i, men relativt lite av det er i form av gass og partikler. De fleste stjernef\u00F8dsler skjer i skiven, fra 12 000 lys\u00E5r fra kjernen og ut til Solens bane. Stjernene i den kuleformede kjernen er generelt mye eldre enn stjernene i skiven. Helt inne i sentrum av Melkeveisystemet har man funnet et sort hull med flere millioner solmasser . Sentrumet er en kraftig radiokilde, noe som trolig skyldes det sorte hullet. Det som i dagligtalen kalles Melkeveien, er en annen spiralarm enn den vi selv bor i. P\u00E5 grunn av avstanden ser den ut som et t\u00E5kete b\u00E5nd, men i teleskop ser man at den best\u00E5r av flere millioner stjerner. Det er planen at romsonden Gaia skal sendes opp av ESA i 2011 for \u00E5 kartlegge Melkeveien Sett i forhold til andre galakser, er Melkeveien middels stor. De Magellanske skyer er to sm\u00E5 galakser som regnes som ledsagere til Melkeveisystemet."@no ,
		"Calea Lactee (din latin\u0103 Via Lactea, sau greac\u0103 \u0393\u03B1\u03BB\u03B1\u03BE\u03AF\u03B1\u03C2), este galaxia gazd\u0103 a sistemului nostru solar \u015Fi a altor aproximativ 200 miliarde de stele cu planetele lor \u015Fi peste 1000 nebuloase. Toate obiectele din galaxie orbiteaz\u0103 \u00EEn jurul centrului de mas\u0103 al galaxiei numit \u015Fi centru galactic. Calea Lactee este un gigant, av\u00E2nd o mas\u0103 de circa 750-1000 miliarde ori mai mare dec\u00E2t a Soarelui \u015Fi un diametru de aproximativ 100.000 ani-lumin\u0103. Galaxia noastr\u0103 face parte dintr-un grup format din 3 mari galaxii \u015Fi un num\u0103r de alte 30 galaxii mai mici, ea fiind a doua ca m\u0103rime dup\u0103 galaxia Andromeda (M31). Andromeda, situat\u0103 la aproximativ 2,9 milioane ani lumin\u0103 este cea mai apropiat\u0103 mare galaxie de noi. Cu toate acestea un num\u0103r de a\u015Fa numite false galaxii se g\u0103sesc mult mai aproape de noi, acestea juc\u00E2nd un rol de sateli\u0163i ai galaxiei noastre. Cea mai apropiat\u0103 dintre acestea se gase\u015Fte la 80.000 ani lumin\u0103 de noi \u015Fi la 50.000 ani lumin\u0103 de centrul galactic. Galaxia noastr\u0103 are forma unei spirale uria\u015Fe \u015Fi bra\u0163ele acestei spirale con\u0163in pe l\u00E2ng\u0103 altele \u015Fi materie interstelar\u0103, nebuloase \u015Fi stele tinere ce iau na\u015Ftere din aceast\u0103 materie. Pe de alt\u0103 parte centrul galaxiei este format din stele b\u0103tr\u00E2ne concentrate \u00EEn grupuri cu form\u0103 sferic\u0103. Galaxia noastr\u0103 are aproximativ 200 astfel de grupuri dintre care cunoscute nu sunt dec\u00E2t 150. Aceste grupuri sunt concentrate \u00EEn special \u00EEn centrul galactic. Dup\u0103 aparenta lor distribu\u0163ie pe cer, astronomul Harlow Shapley a ajuns la concluzia c\u0103 centrul galaxiei se g\u0103seste ceva mai departe de noi dec\u00E2t se credea p\u00E2n\u0103 acum. Astfel, sistemul nostru solar este situat la 20 ani-lumin\u0103 deasupra planului ecuatorial de simetrie \u015Fi la 28000 ani-lumin\u0103 de centrul galactic. Centrul galaxiei se ga\u015Feste \u00EEn direc\u0163ia constela\u0163iei S\u0103get\u0103torului, la o distan\u0163\u0103 de soare de 25.000-28.000 ani-lumin\u0103. Galaxia noastr\u0103 are 4 componente principale: nucleu, discul cu spirale, haloul \u015Fi roiurile globulare. S-ar putea s\u0103 existe \u015Fi un halou exterior, coroana galactic\u0103. Discul se rote\u015Fte dar nucleul central nu. Nucleul \u015Fi roiurile globulare con\u0163in multe stele b\u0103tr\u00E2ne, cunoscute ca stele de Popula\u0163ie II care s-au format din materie cosmic\u0103 originar\u0103. Bra\u0163ele spiralei, unde se nasc stele noi, con\u0163in mai ales stele de v\u00E2rst\u0103 medie \u015Fi tinere, cunoscute ca stele de Popula\u0163ie I. Acestea s-au format din materie stelar\u0103 reciclat\u0103 \u015Fi sunt bogate \u00EEn metale. V\u00E2rsta celor mai vechi stele din Calea Lactee a fost estimat\u0103 recent la aproximativ 13,6 miliarde de ani, adic\u0103 doar pu\u0163in mai mic\u0103 dec\u00E2t v\u00E2rsta estimat\u0103 a Universului (13,7 miliarde de ani)."@ro ,
		"La V\u00EDa L\u00E1ctea es la galaxia en la que se encuentra el Sistema Solar y, por ende, la Tierra. Seg\u00FAn las observaciones, posee una masa de 10 masas solares y es una espiral barrada; con un di\u00E1metro medio de unos 100.000 a\u00F1os luz, se calcula que contiene entre 200 y 400 mil millones de estrellas. La distancia desde el Sol hasta el centro de la galaxia es de alrededor de 27.700 a\u00F1os luz (8,5 kpc, es decir, el 55 por ciento del radio total gal\u00E1ctico). La V\u00EDa L\u00E1ctea forma parte de un conjunto de unas cuarenta galaxias llamado Grupo Local, y es la segunda m\u00E1s grande y brillante tras la Galaxia de Andr\u00F3meda (aunque puede ser la m\u00E1s masiva). El nombre V\u00EDa L\u00E1ctea proviene de la mitolog\u00EDa griega, y en lat\u00EDn significa camino de leche. \u00C9sa es, en efecto, la apariencia de la banda de luz que rodea el firmamento, y as\u00ED lo afirma la mitolog\u00EDa griega, explicando que se trata de leche derramada del pecho de la diosa Hera, esposa de Zeus, quien se negaba a amamantar al peque\u00F1o H\u00E9rcules pues hab\u00EDa sido fruto de una aventura. En una ocasi\u00F3n lo acercaron a su pecho mientras dorm\u00EDa, pero Hera despert\u00F3, lo retir\u00F3 suavemente de su pez\u00F3n y la leche se derram\u00F3 por los cielos, dando forma a las brillantes constelaciones que admiramos en la noche. Sin embargo, ya en la Antigua Grecia se tiene conocimiento de un astr\u00F3nomo que sugiri\u00F3 que aquel haz blanco en el cielo era en realidad un conglomerado de much\u00EDsimas estrellas. Se trata de Dem\u00F3crito (460 a. C. - 370 a. C. ), quien sostuvo que dichas estrellas eran demasiado tenues individualmente para ser reconocidas a simple vista. Su idea, no obstante, no hall\u00F3 respaldo, y tan s\u00F3lo hacia el a\u00F1o 1609 de nuestra era, el astr\u00F3nomo Galileo Galilei har\u00EDa uso del telescopio para observar el cielo y constatar que Dem\u00F3crito estaba en lo cierto pues, por donde quiera que mirase, aqu\u00E9l se encontraba lleno de estrellas."@es ,
		"\u94F6\u6CB3\u7CFB\uFF08Milky Way\uFF09\u662F\u592A\u9633\u7CFB\u6240\u5904\u7684\u661F\u7CFB\u3002\u662F\u4E00\u500B\u75312,000\u591A\u5104\u9846\u6046\u661F\u3001\u6578\u5343\u500B\u661F\u5718\u548C\u661F\u96F2\u7D44\u6210\u7684\u76E4\u72C0\u6046\u661F\u7CFB\u7D71\uFF0C\u5B83\u7684\u76F4\u5F91\u7D04\u70BA100,000\u591A\u5149\u5E74\uFF0C\u4E2D\u5FC3\u7684\u539A\u5EA6\u7D04\u70BA6,000\u591A\u5149\u5E74\u3002\u592A\u967D\u7CFB\u5C6C\u65BC\u9019\u500B\u9F90\u5927\u661F\u7CFB\u7684\u6046\u661F\u4E4B\u4E00\uFF0C\u800C\u6211\u5011\u5C45\u4F4F\u7684\u5730\u7403\u5247\u5C6C\u65BC\u592A\u967D\u7CFB\u4E2D\u7684\u4E00\u500B\u884C\u661F\u3002\u904E\u53BB\u5B83\u88AB\u8A8D\u70BA\u4E0E\u540C\u5904\u4E8E\u672C\u661F\u7CFB\u56E2\u7684\u4ED9\u5973\u5EA7\u5927\u661F\u7CFB\u4E00\u6837\uFF0C\u90FD\u662F\u65CB\u6E26\u661F\u7CFB\uFF0C\u4F46\u6700\u65B0\u7814\u7A76\u6307\u51FA\u9280\u6CB3\u7CFB\u5BE6\u969B\u4E0A\u70BA\u4E00\u68D2\u65CB\u661F\u7CFB\uFF08barred spiral galaxy\uFF09\u3002\u56E0\u4E3A\u5B83\u50CF\u4E00\u6761\u6D41\u6DCC\u5728\u5929\u4E0A\u95EA\u95EA\u53D1\u5149\u7684\u6CB3\u6D41\u4E00\u6837\uFF0C\u53E4\u79F0\u94F6\u6CB3\u3001\u5929\u6CB3\u3001\u5929\u6C49\uFF0C\u5317\u534A\u7403\u4F86\u8AAA\u590F\u5B63\u6700\u660E\u986F\u770B\u5230\u9280\u6CB3\uFF08\u5728\u5929\u874E\u5EA7\u3001\u4EBA\u99AC\u5EA7\u5EF6\u4F38\u81F3\u590F\u5B63\u5927\u4E09\u89D2\uFF0C\u751A\u81F3\u4ED9\u540E\u5EA7\uFF09\uFF0C\u51AC\u5B63\u7684\u90A3\u908A\u9280\u6CB3\u5F88\u9EEF\u6DE1\uFF08\u5728\u7375\u6236\u5EA7\u8207\u5927\u72AC\u5EA7\uFF09\u3002"@zh ,
		"The Milky Way, or simply the Galaxy, is the galaxy in which the Solar System is located. It is a barred spiral galaxy that is part of the Local Group of galaxies. It is one of billions of galaxies in the observable universe. Its name is a translation of the Latin Via Lactea, in turn translated from the Greek \u0393\u03B1\u03BB\u03B1\u03BE\u03AF\u03B1\u03C2 (Galaxias), referring to the pale band of light formed by the galactic plane as seen from Earth. Some sources hold that, strictly speaking, the term Milky Way should refer exclusively to the band of light that the galaxy forms in the night sky, while the galaxy should receive the full name Milky Way Galaxy, or alternatively the Galaxy. However, it is unclear how widespread this convention is, and the term Milky Way is routinely used in either context."@en ,
		"La Via L\u00E0ctia \u00E9s una gal\u00E0xia de forma espiral on es troba el sistema solar. Est\u00E0 formada per m\u00E9s de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen m\u00E9s de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via L\u00E0ctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, \u00E9s molt dif\u00EDcil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una gal\u00E0xia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra gal\u00E0xia, i s\u00F3n les que formen les agrupacions anomenades constel\u00B7lacions. L'aspecte llet\u00F3s de la part central de la nostra gal\u00E0xia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via L\u00E0ctia, \u00E9s a dir cam\u00ED de llet, com s'explica al mite d'Hera i Alcmene. La Via L\u00E0ctia \u00E9s un gegant entre les gal\u00E0xies: t\u00E9 una massa d'entre 750 mil milions i un bili\u00F3 masses solars. T\u00E9 forma de llentia, amb un di\u00E0metre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la gal\u00E0xia. Els diferents materials que constitueixen la Via L\u00E0ctia estan animats d'un moviment de rotaci\u00F3 entorn de l'eix m\u00E9s curt amb una velocitat angular que \u00E9s m\u00E9s elevada com m\u00E9s a prop del centre es troben. En determinades zones de la Via L\u00E0ctia d'elevada concentraci\u00F3 de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (\u00E9s a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) tamb\u00E9 dep\u00E8n de la dist\u00E0ncia al centre gal\u00E0ctic: \u00E9s m\u00E9s elevada com m\u00E9s a prop del centre. Hi ha dues gal\u00E0xies petites i molt properes que en certa manera es poden considerar gal\u00E0xies sat\u00E8l\u00B7lit de la Via L\u00E0ctia, o fins i tot fragments que se n'han despr\u00E8s: s'anomenen Gran N\u00FAvol de Magallanes i Petit N\u00FAvol de Magallanes. La gal\u00E0xia m\u00E9s propera a la Via L\u00E0ctia \u00E9s una de petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys-llum; la gal\u00E0xia gran m\u00E9s propera \u00E9s la gal\u00E0xia d'Andr\u00F2meda (M31), que \u00E9s a uns 2,9 milions d'anys-llum. En realitat la nostra Via L\u00E0ctia i aquestes altres gal\u00E0xies ve\u00EFnes estan unides gravitat\u00F2riament formant un conjunt de gal\u00E0xies anomenat Grup Local. Es preveu que Andr\u00F2meda col\u00B7lideixi amb la Via L\u00E0ctia d'aqu\u00ED a tres mil milions d'anys."@ca ,
		"Samanyolu, i\u00E7inde G\u00FCne\u015F sistemi'nin de bulundu\u011Fu g\u00F6kada. Yerel k\u00FCme'nin bir par\u00E7as\u0131 olan \u00E7ubuklu sarmal t\u00FCrde bir g\u00F6kadad\u0131r. G\u00F6zlemlenebilir evren'deki milyarlarca g\u00F6kadadan sadece bir tanesidir."@tr ,
		"\u0413\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u0430 \u041C\u043B\u0435\u0301\u0447\u043D\u044B\u0439 \u041F\u0443\u0442\u044C, \u043D\u0430\u0437\u044B\u0432\u0430\u0435\u043C\u0430\u044F \u0442\u0430\u043A\u0436\u0435 \u043F\u0440\u043E\u0441\u0442\u043E \u0413\u0430\u043B\u0430\u0301\u043A\u0442\u0438\u043A\u0430 (\u0441 \u0437\u0430\u0433\u043B\u0430\u0432\u043D\u043E\u0439 \u0431\u0443\u043A\u0432\u044B),\u00A0\u2014 \u0433\u0438\u0433\u0430\u043D\u0442\u0441\u043A\u0430\u044F \u0437\u0432\u0451\u0437\u0434\u043D\u0430\u044F \u0441\u0438\u0441\u0442\u0435\u043C\u0430, \u0432 \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u043E\u0439 \u043D\u0430\u0445\u043E\u0434\u0438\u0442\u0441\u044F \u0421\u043E\u043B\u043D\u0435\u0447\u043D\u0430\u044F \u0441\u0438\u0441\u0442\u0435\u043C\u0430, \u0432\u0441\u0435 \u0432\u0438\u0434\u0438\u043C\u044B\u0435 \u043D\u0435\u0432\u043E\u043E\u0440\u0443\u0436\u0451\u043D\u043D\u044B\u043C \u0433\u043B\u0430\u0437\u043E\u043C \u043E\u0442\u0434\u0435\u043B\u044C\u043D\u044B\u0435 \u0437\u0432\u0451\u0437\u0434\u044B, \u0430 \u0442\u0430\u043A\u0436\u0435 \u043E\u0433\u0440\u043E\u043C\u043D\u043E\u0435 \u043A\u043E\u043B\u0438\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u043E \u0437\u0432\u0451\u0437\u0434, \u0441\u043B\u0438\u0432\u0430\u044E\u0449\u0438\u0445\u0441\u044F \u0432\u043C\u0435\u0441\u0442\u0435 \u0438 \u043D\u0430\u0431\u043B\u044E\u0434\u0430\u0435\u043C\u044B\u0445 \u0432 \u0432\u0438\u0434\u0435 \u043C\u043B\u0435\u0447\u043D\u043E\u0433\u043E \u043F\u0443\u0442\u0438. \u041C\u043B\u0435\u0447\u043D\u044B\u0439 \u041F\u0443\u0442\u044C\u00A0\u2014 \u043E\u0434\u043D\u0430 \u0438\u0437 \u043C\u043D\u043E\u0433\u043E\u0447\u0438\u0441\u043B\u0435\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A \u0412\u0441\u0435\u043B\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439. \u042F\u0432\u043B\u044F\u0435\u0442\u0441\u044F \u0441\u043F\u0438\u0440\u0430\u043B\u044C\u043D\u043E\u0439 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u043E\u0439 \u0441 \u043F\u0435\u0440\u0435\u043C\u044B\u0447\u043A\u043E\u0439 \u0442\u0438\u043F\u0430 SBbc \u043F\u043E \u043A\u043B\u0430\u0441\u0441\u0438\u0444\u0438\u043A\u0430\u0446\u0438\u0438 \u0425\u0430\u0431\u0431\u043B\u0430, \u0438 \u0432\u043C\u0435\u0441\u0442\u0435 \u0441 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u043E\u0439 \u0410\u043D\u0434\u0440\u043E\u043C\u0435\u0434\u044B (M31) \u0438 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u043E\u0439 \u0422\u0440\u0435\u0443\u0433\u043E\u043B\u044C\u043D\u0438\u043A\u0430 (\u041C33), \u0430 \u0442\u0430\u043A\u0436\u0435 \u043D\u0435\u0441\u043A\u043E\u043B\u044C\u043A\u0438\u043C\u0438 \u043C\u0435\u043D\u044C\u0448\u0438\u043C\u0438 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u0430\u043C\u0438-\u0441\u043F\u0443\u0442\u043D\u0438\u043A\u0430\u043C\u0438 \u043E\u0431\u0440\u0430\u0437\u0443\u0435\u0442 \u041C\u0435\u0441\u0442\u043D\u0443\u044E \u0433\u0440\u0443\u043F\u043F\u0443, \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u0430\u044F, \u0432 \u0441\u0432\u043E\u044E \u043E\u0447\u0435\u0440\u0435\u0434\u044C, \u0432\u0445\u043E\u0434\u0438\u0442 \u0432 \u0421\u0432\u0435\u0440\u0445\u0441\u043A\u043E\u043F\u043B\u0435\u043D\u0438\u0435 \u0414\u0435\u0432\u044B."@ru ,
		"\u30D5\u30A1\u30A4\u30EB:Milky Way 2005. jpg \u9280\u6CB3\u7CFB\u306E\u60F3\u50CF\u56F3 \u9280\u6CB3\u7CFB\uFF08\u304E\u3093\u304C\u3051\u3044\u3001\u82F1\u8A9E\u3067\u306F Milky Way \u307E\u305F\u306F\u5927\u6587\u5B57\u3067\u59CB\u307E\u308B the Galaxy\uFF09\u3068\u306F\u3001\u5B87\u5B99\u306B\u6570\u3042\u308B\u9280\u6CB3\u306E\u4E2D\u3067\u3082\u3001\u4EBA\u985E\u306E\u4F4F\u3080\u5730\u7403\u30FB\u592A\u967D\u7CFB\u3092\u542B\u3080\u9280\u6CB3\u306E\u540D\u79F0\u3002 \u5C40\u90E8\u9280\u6CB3\u7FA4\u306B\u5C5E\u3059\u308B\u3002\u4EE5\u524D\u306F\u6E26\u5DFB\u9280\u6CB3\u306E\u4E00\u7A2E\u3068\u8003\u3048\u3089\u308C\u3066\u3044\u305F\u304C\u300120\u4E16\u7D00\u672B\u4EE5\u964D\u306F\u68D2\u6E26\u5DFB\u9280\u6CB3\u3067\u3042\u308B\u3068\u3059\u308B\u8AAC\u304C\u6709\u529B\u306B\u306A\u308A\u3064\u3064\u3042\u308B\u3002 \u5730\u7403\u304B\u3089\u898B\u3048\u308B\u305D\u306E\u5E2F\u72B6\u306E\u59FF\u3092\u5929\u306E\u5DDD\u307E\u305F\u306F\u9280\u6F22\uFF08\u304E\u3093\u304B\u3093\uFF09\u306A\u3069\u3068\u547C\u3093\u3067\u3044\u308B\u3002\u73FE\u5728\u3067\u306F\u9280\u6CB3\u7CFB\u306E\u3053\u3068\u3092\u5929\u306E\u5DDD\u9280\u6CB3\u3068\u547C\u3076\u3053\u3068\u3082\u3042\u308B\u3002\u5929\u306E\u5DDD\u9280\u6CB3\u4EE5\u5916\u306E\u9280\u6CB3\u3092\u300C\u25CB\u25CB\u9280\u6CB3\u7CFB\u300D\u306A\u3069\u3068\u547C\u3076\u3053\u3068\u3082\u3042\u308B\u304C\u8AA4\u7528\u3067\u3042\u308B\u3002"@ja ,
		"Die Milchstra\u00DFe ist die bandf\u00F6rmige Aufhellung am Nachthimmel, die als hervortretende Symmetrieebene des Milchstra\u00DFensystems nahezu l\u00E4ngs eines Gro\u00DFkreises die Himmelskugel umspannt. Der Begriff steht gelegentlich auch als abk\u00FCrzende Bezeichnung f\u00FCr das Milchstra\u00DFensystem selbst, auch Galaxis genannt. Das Sternensystem vom Typ einer Balkenspiralgalaxie ist die Heimat des Sonnensystems. Andere extragalaktische Sterneninseln werden Galaxie genannt."@de ,
		"La Via Lattea (dal latino Via Lactea) \u00E8 la galassia alla quale appartiene il sistema solare; \u00E8 la Galassia per antonomasia, poich\u00E9 il nome deriva dal greco \u0393\u03B1\u03BB\u03AC\u03BE\u03B9\u03B1 (Galaxia), che significa \"latteo\", utilizzato in epoca greca per designarla. In base agli studi pi\u00F9 recenti, pare che la Galassia sia, da un punto di vista strettamente morfologico, una galassia spirale barrata, ovvero una galassia composta da un nucleo attraversato da una struttura a forma di barra, dalla quale si dipartono i bracci di spirale, che seguono un andamento logaritmico; \u00E8 il membro principale, insieme alla Galassia di Andromeda, del Gruppo Locale, un insieme di galassie comprendente, oltre alle due precedentemente citate, la Galassia del Triangolo ed una cinquantina di galassie minori, principalmente nane. In astronomia osservativa, il termine designa la debole banda luminosa biancastra dall'aspetto lattiginoso che attraversa diagonalmente la sfera celeste, formata dalle stelle e dalle nebulosit\u00E0 situate nel disco galattico stesso. La Via Lattea \u00E8 pi\u00F9 brillante in direzione della costellazione del Sagittario, dove si trova il centro galattico, il quale non \u00E8 per\u00F2 visibile a causa dell'assorbimento della luce da parte delle dense polveri presenti in quella direzione. Nel corso della storia molti miti e leggende sono sorti per spiegare l'origine della Via Lattea: dal latte di Era che allatta Eracle nella mitologia greca al Gange etereo dell'India; immaginata da Democrito e dagli astronomi arabi come una scia di stelle lontane, fu in seguito riconosciuta come tale da studiosi e filosofi come Immanuel Kant, William Herschel e Lord Rosse. Secondo alcune fonti, il termine Via Lattea sarebbe da riferirsi esclusivamente alla scia luminosa osservabile nel cielo notturno, mentre in campo scientifico, secondo una consuetudine radicata principalmente nei Paesi anglosassoni, sarebbe preferibile utilizzare, per indicare la galassia nel complesso, il termine Galassia Via Lattea (in inglese Milky Way Galaxy), o anche la Galassia, con l'iniziale maiuscola. Tuttavia, anche nelle pubblicazioni scientifiche, la locuzione Via Lattea resta comunque la pi\u00F9 diffusa in tutti i contesti, anche per indicare la galassia nel suo complesso."@it ,
		"A Via L\u00E1ctea \u00E9 a gal\u00E1xia onde est\u00E1 localizado o Sistema Solar. \u00C9 uma estrutura constitu\u00EDda por cerca de duzentos bilh\u00F5es de estrelas (algumas estimativas colocam esse n\u00FAmero no dobro, em torno de quatrocentos bilh\u00F5es) e tem uma massa de cerca de um trilh\u00E3o e 750 bilh\u00F5es de massas solares. Sua idade est\u00E1 calculada entre treze e treze bilh\u00F5es e 800 milh\u00F5es de anos, embora alguns autores afirmem estar na faixa de quatorze bilh\u00F5es de anos."@pt ,
		"Droga Mleczna \u2013 galaktyka spiralna z poprzeczk\u0105, w kt\u00F3rej znajduje si\u0119 m. in. nasz Uk\u0142ad S\u0142oneczny. Droga Mleczna inaczej nazywana jest Galaktyk\u0105 (lub Nasz\u0105 Galaktyk\u0105, dla podkre\u015Blenia faktu, \u017Ce si\u0119 w niej znajdujemy). Zawiera od 200 (wg starszych szacunk\u00F3w) do 400 miliard\u00F3w (wg nowszych szacunk\u00F3w) gwiazd, \u015Brednic\u0119 oko\u0142o 100 000 lat \u015Bwietlnych i grubo\u015B\u0107 ok. 12 000 lat \u015Bwietlnych. Na niebie widziana jest jako jasna smuga przecinaj\u0105ca niebo. Wynika to z faktu, \u017Ce ogl\u0105damy dysk Galaktyki z jej wn\u0119trza, jako \u017Ce Uk\u0142ad S\u0142oneczny znajduje si\u0119 w pobli\u017Cu p\u0142aszczyzny tego dysku. Droga Mleczna \u015Bwieci najja\u015Bniej w okolicy gwiazdozbioru Strzelca, w kt\u00F3rym to kierunku znajduje si\u0119 jej centrum. Pas Drogi Mlecznej si\u0119ga na p\u00F3\u0142nocy do gwiazdozbioru Kasjopei, a na po\u0142udniu do gwiazdozbioru Krzy\u017Ca Po\u0142udnia. Odzwierciedla to silne nachylenie p\u0142aszczyzny r\u00F3wnika galaktycznego do p\u0142aszczyzny r\u00F3wnika. P\u0142aszczyzna Galaktyki jest tak\u017Ce silnie nachylona do p\u0142aszczyzny ekliptyki, czyli orbity ziemskiej. Staro\u017Cytni Grecy wierzyli, \u017Ce Droga Mleczna powsta\u0142a z kropli rozlanego mleka, kt\u00F3rym Hera karmi\u0142a Heraklesa."@pl ,
		"Na\u0161e galaxie Ml\u00E9\u010Dn\u00E1 dr\u00E1ha \u010Di Galaxie je galaxie, v n\u00ED\u017E se nach\u00E1z\u00ED Slunce spolu se slune\u010Dn\u00ED soustavou. Na\u0161e Galaxie je velk\u00E1 spir\u00E1ln\u00ED galaxie s p\u0159\u00ED\u010Dkou typu SBc dle Hubbleovy klasifikace. Je rozm\u011Brem druhou nejv\u011Bt\u0161\u00ED galaxi\u00ED v M\u00EDstn\u00ED skupin\u011B galaxi\u00ED. Jej\u00ED hmotnost je pravd\u011Bpodobn\u011B v t\u00E9to skupin\u011B nejv\u011Bt\u0161\u00ED. Pr\u016Fm\u011Br disku Galaxie je p\u0159ibli\u017En\u011B 28 000 pc. Jde o v\u00FDrazn\u011B ploch\u00FD syst\u00E9m \u2013 v m\u00EDst\u011B, kde se nach\u00E1z\u00ED Slunce je tlou\u0161\u0165ka galaktick\u00E9ho disku asi 920 pc. Pom\u011Brem pr\u016Fm\u011Bru a tlou\u0161\u0165ky by se tvar Galaxie dal p\u0159irovnat k hudebn\u00EDmu CD. Z disku pouze vystupuje st\u0159edov\u00E1 p\u0159\u00ED\u010Dkov\u00E1 v\u00FDdu\u0165 \u2013 galaktick\u00E9 j\u00E1dro."@cs ,
		"\u0427\u0443\u043C\u0430\u0301\u0446\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0428\u043B\u044F\u0445 \u2014 \u043F\u0438\u0442\u043E\u043C\u0430 \u0443\u043A\u0440\u0430\u0457\u043D\u0441\u044C\u043A\u0430 \u043D\u0430\u0437\u0432\u0430 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u0438, \u0443 \u044F\u043A\u0456\u0439 \u0440\u043E\u0437\u0442\u0430\u0448\u0443\u0432\u0430\u043B\u0430\u0441\u044F \u043D\u0430\u0448\u0430 \u0421\u043E\u043D\u044F\u0447\u043D\u0430 \u0441\u0438\u0441\u0442\u0435\u043C\u0430, \u0430 \u0442\u0430\u043A\u043E\u0436 \u0443\u0441\u0456 \u0437\u043E\u0440\u0456, \u044F\u043A\u0456 \u043C\u0438 \u0431\u0430\u0447\u0438\u043C\u043E \u043D\u0435\u043E\u0437\u0431\u0440\u043E\u0454\u043D\u0438\u043C \u043E\u043A\u043E\u043C. \u0417\u0430 \u043F\u043E\u0441\u043B\u0456\u0434\u043E\u0432\u043D\u0456\u0441\u0442\u044E \u0425\u0430\u0431\u0431\u043B\u0430 \u0427\u0443\u043C\u0430\u0446\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0428\u043B\u044F\u0445 \u0454 \u0441\u043F\u0456\u0440\u0430\u043B\u044C\u043D\u043E\u044E \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u043E\u044E \u0442\u0438\u043F\u0443 SBbc, \u0449\u043E \u0440\u0430\u0437\u043E\u043C \u0456\u0437 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u043E\u044E \u0410\u043D\u0434\u0440\u043E\u043C\u0435\u0434\u0438, \u0413\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u043E\u044E \u0422\u0440\u0438\u043A\u0443\u0442\u043D\u0438\u043A\u0430 \u0442\u0430 \u043D\u0438\u0437\u043A\u043E\u044E \u0456\u043D\u0448\u0438\u0445 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A \u0443\u0442\u0432\u043E\u0440\u044E\u044E\u0442\u044C \u043C\u0456\u0441\u0446\u0435\u0432\u0443 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u0447\u043D\u0443 \u0433\u0440\u0443\u043F\u0443. \u0423 \u0441\u0432\u043E\u044E \u0447\u0435\u0440\u0433\u0443, \u043C\u0456\u0441\u0446\u0435\u0432\u0430 \u0433\u0440\u0443\u043F\u0430 \u0432\u0445\u043E\u0434\u0438\u0442\u044C \u0434\u043E \u041D\u0430\u0434\u0441\u043A\u0443\u043F\u0447\u0435\u043D\u043D\u044F \u0414\u0456\u0432\u0438. \u041F\u0435\u0440\u0448\u0438\u043C \u0432\u0447\u0435\u043D\u0438\u043C, \u044F\u043A\u0438\u0439 \u043F\u0440\u0438\u043F\u0443\u0441\u0442\u0438\u0432, \u0449\u043E \u0427\u0443\u043C\u0430\u0446\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0428\u043B\u044F\u0445 \u0441\u043A\u043B\u0430\u0434\u0430\u0454\u0442\u044C\u0441\u044F \u0456\u0437 \u0432\u0456\u0434\u0434\u0430\u043B\u0435\u043D\u0438\u0445 \u0437\u0456\u0440\u043E\u043A, \u0431\u0443\u0432 \u0414\u0435\u043C\u043E\u043A\u0440\u0438\u0442."@uk ,
		"De Melkweg of het galactisch stelsel is de naam voor het spiraalvormige sterrenstelsel van gemiddelde grootte, waarin ons zonnestelsel zich bevindt. Vanaf de Aarde zien we haar van binnenuit als lichtende band die de hemel omspant, mits het donker genoeg is. Door lichtvervuiling is de Melkweg op sommige plaatsen moeilijk of niet meer te zien."@nl ;
	rdfs:comment	""@ru ,
		""@zh ,
		"\u30D5\u30A1\u30A4\u30EB:Milky Way 2005."@ja ,
		"Na\u0161e galaxie Ml\u00E9\u010Dn\u00E1 dr\u00E1ha \u010Di Galaxie je galaxie, v n\u00ED\u017E se nach\u00E1z\u00ED Slunce spolu se slune\u010Dn\u00ED soustavou. Na\u0161e Galaxie je velk\u00E1 spir\u00E1ln\u00ED galaxie s p\u0159\u00ED\u010Dkou typu SBc dle Hubbleovy klasifikace. Je rozm\u011Brem druhou nejv\u011Bt\u0161\u00ED galaxi\u00ED v M\u00EDstn\u00ED skupin\u011B galaxi\u00ED. Jej\u00ED hmotnost je pravd\u011Bpodobn\u011B v t\u00E9to skupin\u011B nejv\u011Bt\u0161\u00ED. Pr\u016Fm\u011Br disku Galaxie je p\u0159ibli\u017En\u011B 28 000 pc."@cs ,
		"Vintergatan \u00E4r en spiralgalax som har en diameter p\u00E5 90 000-100 000 ljus\u00E5r och \u00E4r 12 000 ljus\u00E5r tjock. Man r\u00E4knar med att det finns ungef\u00E4r 400 miljarder stj\u00E4rnor i Vintergatan. En av stj\u00E4rnorna \u00E4r solen, som befinner sig i periferin ungef\u00E4r 28 000 ljus\u00E5r fr\u00E5n centrum. M\u00E5nga tror att det i Vintergatans centrum finns ett supermassivt svart h\u00E5l kring vilket galaxen roterar."@sv ,
		"Samanyolu, i\u00E7inde G\u00FCne\u015F sistemi'nin de bulundu\u011Fu g\u00F6kada. Yerel k\u00FCme'nin bir par\u00E7as\u0131 olan \u00E7ubuklu sarmal t\u00FCrde bir g\u00F6kadad\u0131r. G\u00F6zlemlenebilir evren'deki milyarlarca g\u00F6kadadan sadece bir tanesidir."@tr ,
		"\u0427\u0443\u043C\u0430\u0301\u0446\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0428\u043B\u044F\u0445 \u2014 \u043F\u0438\u0442\u043E\u043C\u0430 \u0443\u043A\u0440\u0430\u0457\u043D\u0441\u044C\u043A\u0430 \u043D\u0430\u0437\u0432\u0430 \u0433\u0430\u043B\u0430\u043A\u0442\u0438\u043A\u0438, \u0443 \u044F\u043A\u0456\u0439 \u0440\u043E\u0437\u0442\u0430\u0448\u0443\u0432\u0430\u043B\u0430\u0441\u044F \u043D\u0430\u0448\u0430 \u0421\u043E\u043D\u044F\u0447\u043D\u0430 \u0441\u0438\u0441\u0442\u0435\u043C\u0430, \u0430 \u0442\u0430\u043A\u043E\u0436 \u0443\u0441\u0456 \u0437\u043E\u0440\u0456, \u044F\u043A\u0456 \u043C\u0438 \u0431\u0430\u0447\u0438\u043C\u043E \u043D\u0435\u043E\u0437\u0431\u0440\u043E\u0454\u043D\u0438\u043C \u043E\u043A\u043E\u043C."@uk ,
		"Die Milchstra\u00DFe ist die bandf\u00F6rmige Aufhellung am Nachthimmel, die als hervortretende Symmetrieebene des Milchstra\u00DFensystems nahezu l\u00E4ngs eines Gro\u00DFkreises die Himmelskugel umspannt. Der Begriff steht gelegentlich auch als abk\u00FCrzende Bezeichnung f\u00FCr das Milchstra\u00DFensystem selbst, auch Galaxis genannt. Das Sternensystem vom Typ einer Balkenspiralgalaxie ist die Heimat des Sonnensystems. Andere extragalaktische Sterneninseln werden Galaxie genannt."@de ,
		"A Via L\u00E1ctea \u00E9 a gal\u00E1xia onde est\u00E1 localizado o Sistema Solar. \u00C9 uma estrutura constitu\u00EDda por cerca de duzentos bilh\u00F5es de estrelas (algumas estimativas colocam esse n\u00FAmero no dobro, em torno de quatrocentos bilh\u00F5es) e tem uma massa de cerca de um trilh\u00E3o e 750 bilh\u00F5es de massas solares. Sua idade est\u00E1 calculada entre treze e treze bilh\u00F5es e 800 milh\u00F5es de anos, embora alguns autores afirmem estar na faixa de quatorze bilh\u00F5es de anos."@pt ,
		"Calea Lactee (din latin\u0103 Via Lactea, sau greac\u0103 \u0393\u03B1\u03BB\u03B1\u03BE\u03AF\u03B1\u03C2), este galaxia gazd\u0103 a sistemului nostru solar \u015Fi a altor aproximativ 200 miliarde de stele cu planetele lor \u015Fi peste 1000 nebuloase. Toate obiectele din galaxie orbiteaz\u0103 \u00EEn jurul centrului de mas\u0103 al galaxiei numit \u015Fi centru galactic. Calea Lactee este un gigant, av\u00E2nd o mas\u0103 de circa 750-1000 miliarde ori mai mare dec\u00E2t a Soarelui \u015Fi un diametru de aproximativ 100.000 ani-lumin\u0103."@ro ,
		"De Melkweg of het galactisch stelsel is de naam voor het spiraalvormige sterrenstelsel van gemiddelde grootte, waarin ons zonnestelsel zich bevindt. Vanaf de Aarde zien we haar van binnenuit als lichtende band die de hemel omspant, mits het donker genoeg is. Door lichtvervuiling is de Melkweg op sommige plaatsen moeilijk of niet meer te zien."@nl ,
		"A Tej\u00FAtrendszer a Lok\u00E1lis Galaxiscsoport egyik k\u00FCll\u0151s spir\u00E1lgalaxisa, melyben a Naprendszer \u00E9s ezen bel\u00FCl F\u00F6ld\u00FCnk tal\u00E1lhat\u00F3. 200-400 milli\u00E1rd csillag tal\u00E1lhat\u00F3 benne, \u00E1tm\u00E9r\u0151je 30 kiloparszek (97 800 f\u00E9ny\u00E9v, azaz 9,5\u00D7\u00B710 kilom\u00E9ter), legnagyobb vastags\u00E1ga 5 kpc (16 300 f\u00E9ny\u00E9v). A F\u00F6ldr\u0151l k\u00E9t spir\u00E1lkarj\u00E1t, az Orion- \u00E9s Nyilas-kart l\u00E1tjuk. Vizsg\u00E1lat\u00E1t megnehez\u00EDti, hogy bel\u00FClr\u0151l l\u00E1tjuk. A Tej\u00FAtrendszernek a F\u00F6ldr\u0151l l\u00E1that\u00F3 r\u00E9sze a Tej\u00FAt."@hu ,
		"Linnunrata on maailmankaikkeudessa leijuva sauvaspiraaligalaksi, yksi monista, jonka tekee erityiseksi se, ett\u00E4 se on oman aurinkokuntamme kotipaikka. Linnunrata on kiekon muotoinen t\u00E4htirykelm\u00E4, jossa on satoja miljardeja Auringon kaltaisia t\u00E4hti\u00E4. Linnunrata kuuluu paikalliseen ryhm\u00E4\u00E4n, jossa on kolme suurta ja yli 30 pient\u00E4 k\u00E4\u00E4pi\u00F6galaksia. N\u00E4ist\u00E4 2,5 miljoonan valovuoden et\u00E4isyydell\u00E4 sijaitseva Andromedan galaksi on l\u00E4pimitaltaan suurin ja Linnunrata l\u00E4hes yht\u00E4 suuri."@fi ,
		"La Via Lattea (dal latino Via Lactea) \u00E8 la galassia alla quale appartiene il sistema solare; \u00E8 la Galassia per antonomasia, poich\u00E9 il nome deriva dal greco \u0393\u03B1\u03BB\u03AC\u03BE\u03B9\u03B1 (Galaxia), che significa \"latteo\", utilizzato in epoca greca per designarla."@it ,
		"The Milky Way, or simply the Galaxy, is the galaxy in which the Solar System is located. It is a barred spiral galaxy that is part of the Local Group of galaxies. It is one of billions of galaxies in the observable universe. Its name is a translation of the Latin Via Lactea, in turn translated from the Greek \u0393\u03B1\u03BB\u03B1\u03BE\u03AF\u03B1\u03C2 (Galaxias), referring to the pale band of light formed by the galactic plane as seen from Earth."@en ,
		"Melkeveien er en spiralgalakse, eller n\u00E6rmere bestemt en stavspiralgalakse, som best\u00E5r av mellom 200 og 400 milliarder stjerner. Den store diskrepansen i estimatene skyldes usikkerhet i fastsl\u00E5else av antallet stjerner med sv\u00E6rt liten masse. Solen befinner seg 26 000 \u00B1 1400 lys\u00E5r fra sentrum, ute i en av spiralarmene kalt Orion-armen. Vi har \u00E9n spiralarm utenfor oss og minst tre innenfor. Galaksens diameter ansl\u00E5s til 100 000 (9.5\u00D710 km) lys\u00E5r."@no ,
		"Droga Mleczna \u2013 galaktyka spiralna z poprzeczk\u0105, w kt\u00F3rej znajduje si\u0119 m. in. nasz Uk\u0142ad S\u0142oneczny. Droga Mleczna inaczej nazywana jest Galaktyk\u0105 (lub Nasz\u0105 Galaktyk\u0105, dla podkre\u015Blenia faktu, \u017Ce si\u0119 w niej znajdujemy). Zawiera od 200 (wg starszych szacunk\u00F3w) do 400 miliard\u00F3w (wg nowszych szacunk\u00F3w) gwiazd, \u015Brednic\u0119 oko\u0142o 100 000 lat \u015Bwietlnych i grubo\u015B\u0107 ok. 12 000 lat \u015Bwietlnych. Na niebie widziana jest jako jasna smuga przecinaj\u0105ca niebo."@pl ,
		"La Via L\u00E0ctia \u00E9s una gal\u00E0xia de forma espiral on es troba el sistema solar. Est\u00E0 formada per m\u00E9s de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen m\u00E9s de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses."@ca ,
		"La V\u00EDa L\u00E1ctea es la galaxia en la que se encuentra el Sistema Solar y, por ende, la Tierra. Seg\u00FAn las observaciones, posee una masa de 10 masas solares y es una espiral barrada; con un di\u00E1metro medio de unos 100.000 a\u00F1os luz, se calcula que contiene entre 200 y 400 mil millones de estrellas. La distancia desde el Sol hasta el centro de la galaxia es de alrededor de 27.700 a\u00F1os luz (8,5 kpc, es decir, el 55 por ciento del radio total gal\u00E1ctico)."@es ,
		"La Voie lact\u00E9e (appel\u00E9e aussi \u00AB notre galaxie \u00BB, ou parfois simplement \u00AB la Galaxie \u00BB, avec une majuscule) est le nom de la galaxie dans laquelle se situent le Syst\u00E8me solaire (dont la Terre, notamment) et toutes les \u00E9toiles visibles \u00E0 l\u2019\u0153il nu. Elle est partiellement visible dans de bonnes conditions d\u2019observations, notamment sous les tropiques, sous la forme d\u2019une bande plus claire dans le ciel nocturne."@fr ;
	foaf:depiction	<http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Milky_Way_IR_Spitzer.jpg> .
@prefix skos:	<http://www.w3.org/2004/02/skos/core#> .
@prefix ns14:	<http://dbpedia.org/resource/Category:> .
dbpedia:Milky_Way	skos:subject	ns14:Milky_Way_Galaxy ,
		ns14:Barred_spiral_galaxies ,
		ns14:Spiral_galaxies ,
		ns14:Galactic_astronomy ,
		ns14:Milky_Way_Subgroup ,
		ns14:Local_Group .
@prefix ns15:	<http://dbpedia.org/resource/Template:> .
dbpedia:Milky_Way	dbpprop:wikiPageUsesTemplate	ns15:mactutor_biography ,
		ns15:wide_image ,
		ns15:see_also ,
		ns15:quote ,
		ns15:infobox ;
	dbpprop:data	"13.2 billion years"@en ,
		"100-400 billion (1\u20134&times;10<sup>11</sup>)"@en ,
		"26,000 \u00B1 1,400 light-years"@en ,
		"220 million years (negative rotation)"@en ,
		5.8 ,
		"100,000 light years"@en ,
		"SBbc"@en ,
		"1,000 light years"@en ;
	dbpprop:wideImageProperty	"1000px"@en ,
		"Universe Reference Map (Location) 001.jpeg"@en ,
		"A diagram of our location in the Local Supercluster. Click to view more detail."@en ;
	dbpprop:l	"Galaxy&mdash;Observation history"@en ;
	dbpprop:label	"Thickness"@en ,
		"Oldest known star"@en ,
		"Number of stars"@en ,
		dbpedia:Galaxy_morphological_classification ,
		dbpedia:Galactic_Center ,
		"Mass"@en ,
		dbpedia:Sun ,
		"Diameter"@en ;
	dbpprop:id	"Al-Biruni"@en ;
	dbpprop:title	"Milky Way Galaxy"@en ,
		"Abu Rayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni"@en ;
	dbpprop:quoteProperty	"\"See yonder, lo, the Galaxy\u00EB\n Which men clepeth the Milky Wey,\n For hit is whyt.\""@en ,
		"Geoffrey Chaucer ''The House of Fame'', ''c.'' 1380."@en ,
		"Geoffrey Chaucer"@en ;
	dbpprop:below	dbpedia:List_of_galaxies ,
		dbpedia:Galaxy ;
	dbpprop:labelstyle	"background: inherit;"@en ;
	dbpprop:titlestyle	"background:  30D5C8;"@en ;
	dbpprop:belowstyle	"background:  30D5C8;"@en .
@prefix ns16:	<http://dbpedia.org/resource/Milky_Way/> .
dbpedia:Milky_Way	dbpprop:relatedInstance	ns16:portal1 ,
		ns16:portal2 ,
		ns16:convert4 ,
		ns16:convert1 ,
		ns16:convert2 ,
		ns16:convert3 ;
	dbpprop:caption	"Infrared image of the core of the Milky Way galaxy"@en ;
	dbpprop:headerstyle	"background:  30D5C8;"@en ;
	dbpprop:label10	dbpedia:Density_wave_theory ;
	dbpprop:label11	dbpedia:Barred_spiral_galaxy ;
	dbpprop:label12	dbpedia:Cosmic_microwave_background ;
	dbpprop:header	"Observation data"@en ;
	dbpprop:data10	"50 million years"@en ;
	dbpprop:data11	"15 to 18 million years"@en ;
	dbpprop:data12	"552 km/s"@en .
@prefix ns17:	<http://www4.wiwiss.fu-berlin.de/flickrwrappr/photos/> .
dbpedia:Milky_Way	dbpprop:hasPhotoCollection	ns17:Milky_Way .
dbpedia:Jacobus_Kapteyn	dbpprop:shortDescription	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Galaxia_Kuklos	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:SN_185	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:IC_443	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Lactea	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:SN_1054	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:SN_1604	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Cassiopeia_A	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:SN_1006	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:SN_1181	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:SN_1572	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
<http://dbpedia.org/resource/Milky_Way_%28galaxy%29>	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Milky_way	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Our_galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Local_Galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Speed_of_the_Milky_Way_through_Space	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:This_galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Puppis_A	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
<http://dbpedia.org/resource/Milky_Way_%28band_of_light%29>	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Milkyway	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:RCW103	dbpprop:host	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Sagittarius_Window_Eclipsing_Extrasolar_Planet_Search	dbpprop:goals	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Milky_Way_Galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
<http://dbpedia.org/resource/Milky_Way_%28astronomy%29>	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Milky_Way_galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Milky_way_Galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Milky_way_galaxy	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
dbpedia:Via_Lactea	dbpprop:redirect	dbpedia:Milky_Way .
@prefix ns18:	<http://dbpedia.org/resource/GeoCities/> .
ns18:nihongo13	dbpprop:nihongoProperty	dbpedia:Milky_Way .
@prefix yago:	<http://mpii.de/yago/resource/> .
yago:Milky_Way	owl:sameAs	dbpedia:Milky_Way .