. "Ernesto Nicolini (ur. 23 lutego 1834 Saint-Malo, zm. 19 stycznia 1898 Pau) \u2013 francuski \u015Bpiewak operowy, tenor, specjalizuj\u0105cy si\u0119 w interpretacji kompozytor\u00F3w w\u0142oskich i francuskich. Studiowa\u0142 w Konserwatorium Paryskim. Zadebiutowa\u0142 w 1857 w paryskiej Op\u00E9ra-Comique. Kontynuowa\u0142 studia we W\u0142oszech, po kt\u00F3rych wyst\u0119powa\u0142 m.in.: w La Scali w Mediolanie, w Com\u00E9die-Italienne, w Royal Opera House, w Petersburgu i Moskwie, Wiedniu, Wenecji, Brukseli, Berlinie; odby\u0142 r\u00F3wnie\u017C tras\u0119 koncertow\u0105 po Stanach Zjednoczonych i Ameryce Po\u0142udniowej. By\u0142 partnerem scenicznym i \u017Cyciowym sopranistki Adeliny Patti. Po raz ostatni wyst\u0105pi\u0142 w Theatre Royal przy Drury Lane w 1897."@pl . . . . . . "2846"^^ . "Ernesto Nicolini, pseudonimo di Ernest Nicolas (Tours, 23 febbraio 1834 \u2013 Pau, 18 gennaio 1898), \u00E8 stato un tenore francese, il pi\u00F9 importante del suo tempo."@it . . "Ernesto Nicolini (ur. 23 lutego 1834 Saint-Malo, zm. 19 stycznia 1898 Pau) \u2013 francuski \u015Bpiewak operowy, tenor, specjalizuj\u0105cy si\u0119 w interpretacji kompozytor\u00F3w w\u0142oskich i francuskich. Studiowa\u0142 w Konserwatorium Paryskim. Zadebiutowa\u0142 w 1857 w paryskiej Op\u00E9ra-Comique. Kontynuowa\u0142 studia we W\u0142oszech, po kt\u00F3rych wyst\u0119powa\u0142 m.in.: w La Scali w Mediolanie, w Com\u00E9die-Italienne, w Royal Opera House, w Petersburgu i Moskwie, Wiedniu, Wenecji, Brukseli, Berlinie; odby\u0142 r\u00F3wnie\u017C tras\u0119 koncertow\u0105 po Stanach Zjednoczonych i Ameryce Po\u0142udniowej. By\u0142 partnerem scenicznym i \u017Cyciowym sopranistki Adeliny Patti."@pl . "Ernesto Nicolini (Saint-Malo, Bretanya, 23 de febrer de 1834 - Pau, Occit\u00E0nia, 19 de gener de 1898) fou un tenor oper\u00EDstic franc\u00E8s, particularment associat en el repertori franc\u00E8s i itali\u00E0. Estudi\u00E0 en el Conservatori de Par\u00EDs i debut\u00E0 en el teatre de l'\u00D2pera C\u00F2mica el juliol de 1857, interpretant els , i en debutar la seva fama rest\u00E0 fonamentada en l'admirable veu de tenor fresca i pura del seu cant. De Par\u00EDs sort\u00ED per a altres ciutats de Fran\u00E7a, i pass\u00E0 a l'estranger dedicat a l'\u00F2pera italiana. Retorn\u00E0 a la seva p\u00E0tria i treball\u00E0 en el Teatre Itali\u00E0 fins al 1870, anant en ocasi\u00F3 de la guerra a Londres, Brussel\u00B7les, Viena i Sant Petersburg, on trob\u00E0 de bell nou la seva antiga companya de la sala Ventador, la c\u00E8lebre Adelina Patti, amb la qual m\u00E9s tard es cas\u00E0, vidu ell i divorciada ella de"@ca . . . "Ernesto Nicolini (Saint Malo, 23 de febrero de 1834 - Pau, 19 de enero de 1898) fue un tenor franc\u00E9s, particularmente asociado con el repertorio oper\u00EDstico franc\u00E9s e italiano. Nacido Ernest Nicolas, estudi\u00F3 en el conservatorio de Par\u00EDs y debut\u00F3 en 1857 en la Op\u00E9ra-Comique en de Halevy. Despu\u00E9s viaj\u00F3 a Italia, donde, bajo el nombre de Ernesto Nicolini debut\u00F3 en Florencia, en 1859, con el Alfredo de La traviata.\u200B Apareci\u00F3 en otros teatros italianos, incluyendo la Scala de Milan con diversos papeles, entre los que destacan el Rodrigo de Otello y Elvino de L'elisir d'amore. De vuelta a Francia, cant\u00F3 en el de 1862 a 1869, apareciendo tambi\u00E9n en esos a\u00F1os en el Covent Garden, de Londres y el Teatro Real de Madrid. En 1869 particip\u00F3 en la primera audici\u00F3n de la versi\u00F3n orquestal de la Petite Messe Solennelle, de Rossini, tres meses despu\u00E9s de la muerte del autor. En 1871 volvi\u00F3 a Londres con Faust y Robert le diable. Desde 1872 hasta 1884 se present\u00F3 todas las temporadas en Londres. Sus papeles m\u00E1s aclamados en esa ciudad incluyeron el Peri de Il Guarany, Radam\u00E9s en Aida y el papel titular de Lohengrin.\u200B En la temporada 1874-75 realiz\u00F3 una gira por Mosc\u00FA y San Petersburgo acompa\u00F1ando a Adelina Patti, de la que se convirti\u00F3 en pareja art\u00EDstica habitual, apareciendo despu\u00E9s en diversas capitales europeas (Viena, Bruselas, Berl\u00EDn, Mil\u00E1n y Venecia). Con el tiempo, terminaron tambi\u00E9n convirti\u00E9ndose en amantes. En 1886, Patti consigui\u00F3 el divorcio de su marido, el Marqu\u00E9s de Caux, y se cas\u00F3 con Nicolini, en su castillo de Swansea (Gales). Poco despu\u00E9s, coincidiendo con unas representaciones de Faust en Par\u00EDs, ambos provocaron un sonado esc\u00E1ndalo, al representar en escena de forma muy realista el amor entre Faust y Margarita.\u200B En 1897 cant\u00F3 por \u00FAltima vez el Almaviva de El barbero de Sevilla en el Teatro Drury Lane de Londres. Falleci\u00F3 en Francia al a\u00F1o siguiente. Su voz ten\u00EDa un amplio vibrato, pero su buena presencia esc\u00E9nica, y su intensidad como actor fueron muy apreciadas en papeles dram\u00E1ticos.\u200B"@es . . . "Ernesto Nicolini, pseudonimo di Ernest Nicolas (Tours, 23 febbraio 1834 \u2013 Pau, 18 gennaio 1898), \u00E8 stato un tenore francese, il pi\u00F9 importante del suo tempo."@it . . "Ernesto Nicolini (23 February 1834 \u2013 19 January 1898) was a French operatic tenor, particularly associated with the French and Italian repertories. Born Ernest Nicolas in Saint Malo, France, he studied at the Paris Conservatory and made his debut in 1857, at the Op\u00E9ra-Comique in Halevy's Les mousquetaires de la reine. After further study in Italy, he made his debut at La Scala in Milan in 1859, under the name Ernesto Nicolini, as Alfredo in La traviata, other roles there included Rodrigo in Rossini's Otello, and Elvino in Bellini's La sonnambula. On his return to France he sang at the Th\u00E9\u00E2tre-Italien from 1862 until 1869. He made his debut at the Royal Opera House, Covent Garden, in London in 1866, as Edgardo in Lucia di Lammermoor, without great success due to the pronounced vibrato that marred his singing. Five years later he returned to London to sing in Faust and Robert le diable at Drury Lane, and from 1872 appeared every season at the Royal Opera House until 1884; his roles there included Pery in Il Guarany, Radames in Aida, and the title role in Lohengrin. He created the role of Celio at the premiere of Charles Lenepveu's Vell\u00E9da in 1882. During the season 1874\u201375, he appeared in St Petersburg and Moscow, opposite the world-famous soprano Adelina Patti, whom he would partner in almost all her appearances thereafter, accompanying her on concert tours of the major western European capitals (Vienna, Milan, Venice, Brussels, Berlin and so on), as well on tours of the United States and South America. While together in Paris in 1886, singing in Faust at the Grand Op\u00E9ra, the two created something of a scandal by getting married; Patti had divorced her first husband, the Marquis de Caux, shortly before her wedding to Nicolini. Nicolini appeared on stage for the last time at Drury Lane in 1897, as Almaviva in Il barbiere di Siviglia. He died the following year in Pau, France."@en . . . . . . . "Ernesto Nicolini"@it . . . . . . . . . "18231969"^^ . "1059981215"^^ . . . . . . . . . . . "Ernesto Nicolini (Saint-Malo, Bretanya, 23 de febrer de 1834 - Pau, Occit\u00E0nia, 19 de gener de 1898) fou un tenor oper\u00EDstic franc\u00E8s, particularment associat en el repertori franc\u00E8s i itali\u00E0. Estudi\u00E0 en el Conservatori de Par\u00EDs i debut\u00E0 en el teatre de l'\u00D2pera C\u00F2mica el juliol de 1857, interpretant els , i en debutar la seva fama rest\u00E0 fonamentada en l'admirable veu de tenor fresca i pura del seu cant. De Par\u00EDs sort\u00ED per a altres ciutats de Fran\u00E7a, i pass\u00E0 a l'estranger dedicat a l'\u00F2pera italiana. Retorn\u00E0 a la seva p\u00E0tria i treball\u00E0 en el Teatre Itali\u00E0 fins al 1870, anant en ocasi\u00F3 de la guerra a Londres, Brussel\u00B7les, Viena i Sant Petersburg, on trob\u00E0 de bell nou la seva antiga companya de la sala Ventador, la c\u00E8lebre Adelina Patti, amb la qual m\u00E9s tard es cas\u00E0, vidu ell i divorciada ella del marqu\u00E8s de Caux. Nicolini no tard\u00E0 a abandonar l'escena a causa de la seva prec\u00E0ria salut, acompanyant des de llavors a la seva esposa en les gires art\u00EDstiques."@ca . . . . . "Ernesto Nicolini (Saint Malo, 23 de febrero de 1834 - Pau, 19 de enero de 1898) fue un tenor franc\u00E9s, particularmente asociado con el repertorio oper\u00EDstico franc\u00E9s e italiano. Nacido Ernest Nicolas, estudi\u00F3 en el conservatorio de Par\u00EDs y debut\u00F3 en 1857 en la Op\u00E9ra-Comique en de Halevy. Despu\u00E9s viaj\u00F3 a Italia, donde, bajo el nombre de Ernesto Nicolini debut\u00F3 en Florencia, en 1859, con el Alfredo de La traviata.\u200B Apareci\u00F3 en otros teatros italianos, incluyendo la Scala de Milan con diversos papeles, entre los que destacan el Rodrigo de Otello y Elvino de L'elisir d'amore. De vuelta a Francia, cant\u00F3 en el de 1862 a 1869, apareciendo tambi\u00E9n en esos a\u00F1os en el Covent Garden, de Londres y el Teatro Real de Madrid. En 1869 particip\u00F3 en la primera audici\u00F3n de la versi\u00F3n orquestal de la Petite M"@es . "Ernesto Nicolini"@ca . . . . . . . . . . . . . "Ernesto Nicolini (23 February 1834 \u2013 19 January 1898) was a French operatic tenor, particularly associated with the French and Italian repertories. Born Ernest Nicolas in Saint Malo, France, he studied at the Paris Conservatory and made his debut in 1857, at the Op\u00E9ra-Comique in Halevy's Les mousquetaires de la reine. After further study in Italy, he made his debut at La Scala in Milan in 1859, under the name Ernesto Nicolini, as Alfredo in La traviata, other roles there included Rodrigo in Rossini's Otello, and Elvino in Bellini's La sonnambula."@en . . . . . "Ernesto Nicolini"@en . . . . . . . . . . . "Ernesto Nicolini"@pl . . . . . . . . . "Ernesto Nicolini"@es . . . . . . . . . . .