@prefix dbpprop: .
@prefix dbpedia: .
dbpedia:Dialect_group dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpedia:Corsican_language dbpprop:map dbpedia:Dialect .
@prefix rdf: .
@prefix opencyc: .
dbpedia:Dialect rdf:type opencyc:Mx4rvVirnZwpEbGdrcN5Y29ycA ,
opencyc:Mx4rzw1ZKqTuQdiLqrjLEubYWg .
@prefix owl: .
dbpedia:Dialect owl:sameAs ,
opencyc:Mx4rvVizq5wpEbGdrcN5Y29ycA .
@prefix foaf: .
@prefix ns6: .
dbpedia:Dialect foaf:page ns6:Dialect ;
dbpprop:reference ,
.
@prefix ns7: .
dbpedia:Dialect dbpprop:reference ns7:soundsfamiliar ,
.
@prefix rdfs: .
dbpedia:Dialect rdfs:label "Murre"@fi ,
"\u65B9\u8A00"@ja ,
"Dialeto"@pt ,
"\u0414\u0438\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442"@ru ,
"Dialect"@nl ,
"Dialetto"@it ,
"\u65B9\u8A00"@zh ,
"Leh\u00E7e (dil bilimi)"@tr ,
"Dialect"@en ,
"Dialect"@ro ,
"Dialekt"@pl ,
"Dialecto"@es ,
"Dialecte"@fr ,
"Dialecte"@ca ,
"N\u00E1\u0159e\u010D\u00ED"@cs ,
"Dialekt"@no ,
"Dialekt"@de ,
"Dialekt"@sv ,
"\u0414\u0456\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442\u0438"@uk ,
"Dialektus"@hu ;
dbpprop:abstract "Die Dialekte (gr. \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03BF\u03BC\u03B1\u03B9, dialegomai \u201Emiteinander reden\u201C) geh\u00F6ren zu den nicht standardisierten Sprachvariet\u00E4ten, wie die Umgangssprachen und die Regionalsprachen. Der Begriff \u201EDialekt\u201C wurde von Philipp von Zesen durch den Ausdruck Mundart eingedeutscht. Im Wesentlichen sind \u201EDialekt\u201C und \u201EMundart\u201C Synonyme. Hingegen werden sie von einigen unterschieden. Der Dialekt bzw. (bedeutungsgleich) die Mundart hat eine ortsbezogene regionale F\u00E4rbung und ist daher die Sprachform mit der geringsten kommunikativen Reichweite. Der Dialektsprecher wird mancherorts bereits im Nachbardorf als ortsfremd erkannt. Vom Begriff \u201EDialekt\u201C ist der Begriff Akzent abzugrenzen. Akzent bezieht sich lediglich auf die phonologischen Charakteristiken der Aussprache. So kann ein Bayer das Standarddeutsch mit einem \"bairischen Akzent\" sprechen, aber nicht Standarddeutsch mit einem \"bairischen Dialekt\". Derjenige Teil der Sprachwissenschaft, der sich mit der traditionellen Beschreibung der Dialekte befasst, hei\u00DFt Dialektologie. In der neueren Linguistik befasst sich auch die Soziolinguistik mit Dialekten. Dialekt bzw. Mundart wird auch in der Literatur verwendet. Man spricht von Mundartdichtung bzw. Dialektdichtung. Sie charakterisiert vor allem Lebensweise und Bev\u00F6lkerung der jeweiligen Region."@de ,
"\u65B9\u8A00\uFF08\u307B\u3046\u3052\u3093\uFF09\u3068\u306F\u3001\u3042\u308B\u3072\u3068\u3064\u306E\u8A00\u8A9E\u306B\u304A\u3051\u308B\u5909\u7A2E\u306E\u3053\u3068\u3067\u3042\u308B\u3002\u8A9E\u5F59\u30FB\u767A\u97F3\uFF08\u8A1B\u308A\u30FB\u30A2\u30AF\u30BB\u30F3\u30C8\u306A\u3069\uFF09\u30FB\u6587\u6CD5\u30FB\u8868\u8A18\u6CD5\u306E\u3044\u305A\u308C\u304B\u3082\u3057\u304F\u306F\u3044\u304F\u3064\u304B\u306E\u9762\u3067\u5DEE\u7570\u304C\u898B\u3089\u308C\u308B\u3002"@ja ,
"Um dialeto ou dialecto, do grego \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, \u00E9 a forma como uma l\u00EDngua \u00E9 realizada numa regi\u00E3o espec\u00EDfica. Cientificamente este conceito \u00E9 conhecido por \"varia\u00E7\u00E3o diat\u00F3pica\", \"variedade geolingu\u00EDstica\" ou \"variedade dialetal\". Uma l\u00EDngua divide-se em in\u00FAmeras variedades dialetais. Desde as mais abrangentes (e. g. portugu\u00EAs europeu e portugu\u00EAs brasileiro) at\u00E9 \u00E0s sub-variedades mais espec\u00EDficas. Por exemplo: O grupo dialetal transmontano-alto-minhoto, que se inclui nos dialetos portugueses setentrionais. O grupo dialetal mineiro, que se inclui no grupo dialetal do sul do Brasil. Os crit\u00E9rios que levam a que um conjunto de dialetos seja considerado uma l\u00EDngua aut\u00F3noma e n\u00E3o uma variedade de outra l\u00EDngua s\u00E3o complexos e frequentemente subvertidos por motivos pol\u00EDticos. A Lingu\u00EDstica considera os seguintes crit\u00E9rios para determinar que um conjunto de dialetos fazem parte de uma l\u00EDngua: Crit\u00E9rio da compreens\u00E3o m\u00FAtua. Se duas comunidades conseguem facilmente compreender-se ao usarem o seu sistema lingu\u00EDstico, ent\u00E3o, elas falam a mesma l\u00EDngua. Crit\u00E9rio da exist\u00EAncia de um corpus ling\u00FC\u00EDstico comum. Se entre duas comunidades existe um conjunto de obras liter\u00E1rias que s\u00E3o consideradas patrim\u00F3nio/ patrim\u00F4nio usado por ambas (sem que haja necessidade de tradu\u00E7\u00E3o), ent\u00E3o elas falam a mesma l\u00EDngua. Um dialeto, para ser considerado como tal, tem de ser falado por uma comunidade regional. As caracter\u00EDsticas da l\u00EDngua que n\u00E3o s\u00E3o espec\u00EDficas de um grupo regional s\u00E3o consideradas socioletos (variedades pr\u00F3prias de diferentes grupos sociais, et\u00E1rios ou profissionais) ou idioletos (variedades pr\u00F3prias de cada indiv\u00EDduo). As regi\u00F5es dialetais s\u00E3o estabelecidas por linhas de fronteira virtuais a que se d\u00E1 o nome de isoglossas."@pt ,
"En dialekt (fra gresk διάλεκτος; di\u00E1lektos) betegner variasjoner i et spr\u00E5k, karakteristisk for en gruppe av spr\u00E5kbrukerne, definert geografisk (til forskjell fra f. eks. sosiolekt). Tidvis kan ogs\u00E5 ordet \u00ABdialekt\u00BB brukes for alle former for spr\u00E5kvariasjon, uten at geografiske forhold har noen innvirkning. S\u00E5 \u00E5 si alle spr\u00E5k snakkes i ulike geografiske varianter, dvs. de har ulike dialekter. Andre spr\u00E5kvariasjoner er blant annet standardspr\u00E5k, som er standardisert for offentlig bruk (f. eks. skreven standard); jargoner, som har sine forskjeller innen ordforr\u00E5det; slang eller pidginspr\u00E5k. Spr\u00E5kvariasjon brukt av en indiviuell kalles idiolekt."@no ,
"\u0414\u0438\u0430\u043B\u0435\u0301\u043A\u0442 \u2014 \u0440\u0430\u0437\u043D\u043E\u0432\u0438\u0434\u043D\u043E\u0441\u0442\u044C \u044F\u0437\u044B\u043A\u0430, \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u0430\u044F \u0443\u043F\u043E\u0442\u0440\u0435\u0431\u043B\u044F\u0435\u0442\u0441\u044F \u0432 \u043A\u0430\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u0435 \u0441\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0432\u0430 \u043E\u0431\u0449\u0435\u043D\u0438\u044F \u043B\u0438\u0446\u0430\u043C\u0438, \u0441\u0432\u044F\u0437\u0430\u043D\u043D\u044B\u043C\u0438 \u043C\u0435\u0436\u0434\u0443 \u0441\u043E\u0431\u043E\u0439 \u043E\u0434\u043D\u043E\u0439 \u0442\u0435\u0440\u0440\u0438\u0442\u043E\u0440\u0438\u0435\u0439. \u0414\u0438\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442 \u044F\u0432\u043B\u044F\u0435\u0442\u0441\u044F \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0446\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u0441\u0438\u0441\u0442\u0435\u043C\u043E\u0439 \u0440\u0435\u0447\u0435\u0432\u043E\u0433\u043E \u043E\u0431\u0449\u0435\u043D\u0438\u044F (\u0443\u0441\u0442\u043D\u043E\u0439 \u0438\u043B\u0438 \u0437\u043D\u0430\u043A\u043E\u0432\u043E\u0439, \u043D\u043E \u043D\u0435 \u043E\u0431\u044F\u0437\u0430\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u043E \u043F\u0438\u0441\u044C\u043C\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439) \u0441\u043E \u0441\u0432\u043E\u0438\u043C\u0438 \u0441\u043E\u0431\u0441\u0442\u0432\u0435\u043D\u043D\u044B\u043C\u0438 \u0441\u043B\u043E\u0432\u0430\u0440\u0451\u043C \u0438 \u0433\u0440\u0430\u043C\u043C\u0430\u0442\u0438\u043A\u043E\u0439. \u0422\u0440\u0430\u0434\u0438\u0446\u0438\u043E\u043D\u043D\u043E \u043F\u043E\u0434 \u0434\u0438\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442\u0430\u043C\u0438 \u043F\u043E\u043D\u0438\u043C\u0430\u043B\u0438\u0441\u044C \u043F\u0440\u0435\u0436\u0434\u0435 \u0432\u0441\u0435\u0433\u043E \u0441\u0435\u043B\u044C\u0441\u043A\u0438\u0435 \u0442\u0435\u0440\u0440\u0438\u0442\u043E\u0440\u0438\u0430\u043B\u044C\u043D\u044B\u0435 \u0434\u0438\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442\u044B. \u0412 \u043F\u043E\u0441\u043B\u0435\u0434\u043D\u0435\u0435 \u0432\u0440\u0435\u043C\u044F \u043F\u043E\u044F\u0432\u0438\u043B\u043E\u0441\u044C \u043D\u0435\u043C\u0430\u043B\u043E \u0440\u0430\u0431\u043E\u0442 \u0438 \u043E \u0433\u043E\u0440\u043E\u0434\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0434\u0438\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442\u0430\u0445; \u0432 \u0447\u0430\u0441\u0442\u043D\u043E\u0441\u0442\u0438, \u043A \u043D\u0438\u043C \u043E\u0442\u043D\u043E\u0441\u044F\u0442 \u0440\u0435\u0447\u044C \u043D\u0435\u0433\u0440\u0438\u0442\u044F\u043D\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u0433\u043E\u0440\u043E\u0434\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043D\u0430\u0441\u0435\u043B\u0435\u043D\u0438\u044F \u0421\u0428\u0410, \u0447\u0435\u0439 \u0430\u043D\u0433\u043B\u0438\u0439\u0441\u043A\u0438\u0439 \u044F\u0437\u044B\u043A \u0441\u0443\u0449\u0435\u0441\u0442\u0432\u0435\u043D\u043D\u043E \u043E\u0442\u043B\u0438\u0447\u0430\u0435\u0442\u0441\u044F \u043E\u0442 \u0434\u0440\u0443\u0433\u0438\u0445 \u0440\u0430\u0437\u043D\u043E\u0432\u0438\u0434\u043D\u043E\u0441\u0442\u0435\u0439 \u0430\u043C\u0435\u0440\u0438\u043A\u0430\u043D\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u0430\u043D\u0433\u043B\u0438\u0439\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E. \u0424\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u0441\u043A\u0438\u0435 \u043B\u0438\u043D\u0433\u0432\u0438\u0441\u0442\u044B \u043D\u0430\u0440\u044F\u0434\u0443 \u0441 \u0442\u0435\u0440\u043C\u0438\u043D\u043E\u043C \u00AB\u0434\u0438\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442\u00BB (dialecte) \u0438\u0441\u043F\u043E\u043B\u044C\u0437\u0443\u044E\u0442 \u0442\u0435\u0440\u043C\u0438\u043D \u00AB\u043F\u0430\u0442\u0443\u0430\u00BB (patois), \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u044B\u0439 \u0442\u0430\u043A\u0436\u0435 \u043E\u0431\u043E\u0437\u043D\u0430\u0447\u0430\u0435\u0442 \u043B\u043E\u043A\u0430\u043B\u044C\u043D\u043E \u043E\u0433\u0440\u0430\u043D\u0438\u0447\u0435\u043D\u043D\u0443\u044E \u0440\u0435\u0447\u044C \u043E\u043F\u0440\u0435\u0434\u0435\u043B\u0451\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0433\u0440\u0443\u043F\u043F \u043D\u0430\u0441\u0435\u043B\u0435\u043D\u0438\u044F, \u0433\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u043C \u043E\u0431\u0440\u0430\u0437\u043E\u043C \u0441\u0435\u043B\u044C\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E."@ru ,
"Het woord dialect komt van het Griekse \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03B5\u03C3\u03B8\u03B1\u03B9/dialegesthai, \"converseren\", waarvan ook dialoog en dialectiek zijn afgeleid. De term kan op minstens drie verschillende manieren worden gebruikt:"@nl ,
"\u5730\u65B9\u8A9E\u8A00\uFF08\u5E38\u7B80\u79F0\u4E3A\u65B9\u8A00\uFF09\u6700\u7C21\u55AE\u7684\u5B9A\u7FA9\u5C31\u662F\u6307\u4E00\u500B\u7279\u5B9A\u5730\u7406\u5340\u57DF\u4E2D\u67D0\u7A2E\u8A9E\u8A00\u7684\u8B8A\u9AD4\u3002\u7136\u800C\uFF0C\u503C\u5F97\u6CE8\u610F\u7684\u662F\uFF0C\u5728\u5C0D\u6240\u8B02\u7684\u300C\u8A9E\u8A00\u300D\u548C\u300C\u65B9\u8A00\u300D\u9032\u884C\u5B9A\u7FA9\u6642\uFF0C\u7121\u8AD6\u662F\u63A1\u7528\u793E\u6703\u8A9E\u8A00\u5B78\u8005\u300C\u76F8\u4E92\u7406\u89E3\u6027\u300D\u7684\u5224\u5225\u6A19\u6E96\uFF0C\u6216\u8005\u662F\u6B77\u53F2\u8A9E\u8A00\u5B78\u8005\u300C\u6B77\u53F2\u767C\u5C55\u95DC\u4FC2\u300D\u7684\u5224\u5225\u6A19\u6E96\uFF0C\u6211\u5011\u90FD\u7121\u53EF\u907F\u514D\u5730\u6703\u78B0\u5230\u76F8\u7576\u7A0B\u5EA6\u7684\u4EFB\u610F\u6027\u548C\u56F0\u96E3\u6027\u3002\u56E0\u6B64\uFF0C\u591A\u6578\u4EBA\u540C\u610F\uFF0C\u5728\u5BE6\u969B\u64CD\u4F5C\u4E0A\uFF0C\u5224\u5225\u8A9E\u8A00\u548C\u65B9\u8A00\u7684\u6A19\u6E96\u5F80\u5F80\u662F\u653F\u6CBB\u6027\u7684\uFF0C\u5982\u679C\u67D0\u7A2E\u8A9E\u8A00\u5B8C\u6210\u6A19\u6E96\u5316\uFF08\u7279\u5225\u662F\u66F8\u9762\u6A19\u6E96\u5316\uFF09\u7684\u7A0B\u5E8F\uFF0C\u6211\u5011\u901A\u5E38\u5C07\u5176\u7A31\u4E4B\u70BA\u300C\u8A9E\u8A00\u300D(\u5176\u672C\u8CEA\u4E0A\u53EF\u4EE5\u88AB\u8996\u70BA\u662F\u4E00\u7A2E\u300C\u6A19\u6E96\u5316\u65B9\u8A00\u300D)\uFF1B\u5982\u679C\u67D0\u7A2E\u8A9E\u8A00\u6C92\u6709\u5B8C\u6210\u9019\u500B\u7A0B\u5E8F\uFF0C\u5247\u6211\u5011\u901A\u5E38\u5C07\u5176\u7A31\u70BA\u300C\u65B9\u8A00\u300D(\u672C\u8CEA\u4E0A\u53EF\u4EE5\u88AB\u8996\u70BA\u662F\u4E00\u7A2E\u300C\u975E\u6A19\u6E96\u5316\u65B9\u8A00\u300D)\u3002"@zh ,
"Un dialect este o ramur\u0103 sau o varietate a unei limbi vorbit\u0103 \u00EEntr-o anumit\u0103 zon\u0103 geografic\u0103. Num\u0103rul vorbitorilor \u015Fi zona poate fi de dimensiune arbitrar\u0103. Astfel, un dialect al unei zone mai mari con\u0163ine mai multe sub-dialecte, care pot con\u0163ine dialecte \u015Fi mai mici, \u015Fi a\u015Fa mai departe.. Conceptul de dialect se distinge de socilect care este o varietate a unei limbi vorbit\u0103 de un anumit strat social, de limba standard care este standardizat\u0103 pentru uz public, de jargon \u015Fi argou, care sunt caracterizate de diferen\u0163e \u00EEn vocabular. Nu exist\u0103 criterii general valabile pentru a distinge limbile de dialecte, de\u015Fi exist\u0103 un num\u0103r de paradigme, care uneori \u00EEntorc rezultate contradictorii. Printre acestea sunt: dialectele nu sunt recunoscute ca limbi literare limbii \u00EEi lipse\u015Fte prestigiul"@ro ,
"Un dialecte (du grec \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2 / di\u00E1lektos, de \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03BF\u03BC\u03B1\u03B9 / dial\u00E9gomai \u00AB parler ensemble \u00BB) est une vari\u00E9t\u00E9 d'une langue qui se distingue des autres dialectes de cette m\u00EAme langue par un certain nombre de particularit\u00E9s lexicales, morphologiques, syntaxiques ou phon\u00E9tiques, et qui est utilis\u00E9e par une fraction plus restreinte de la population. Toute langue poss\u00E8de des dialectes, sans exception. On distingue g\u00E9n\u00E9ralement deux types de dialectes : les dialectes locaux (ou r\u00E9gionaux, g\u00E9ographiques; on parle aussi de r\u00E9giolecte et de g\u00E9olecte), qui sont \u00E9tudi\u00E9s par la dialectologie. Ces dialectes peuvent co-exister sur le m\u00EAme plan, ou \u00EAtre consid\u00E9r\u00E9s comme inf\u00E9rieurs \u00E0 une langue standard. les dialectes sociaux, \u00E9tudi\u00E9s notamment par la sociolinguistique. Ils sont souvent qualifi\u00E9s de langues domin\u00E9es. Certains linguistes ne font pas la distinction entre dialecte et langue alors que pour d'autres cette opposition demeure pertinente. Lorsque la distinction est retenue, elle peut \u00EAtre bas\u00E9e sur plusieurs crit\u00E8res : Politique : une langue serait un dialecte ayant obtenu une position officielle. Social : une langue serait un dialecte ayant obtenu un prestige social et culturel. D\u00E9mographique : une langue serait un dialecte parl\u00E9 par un nombre \u00E9tendu de personnes. Linguistique : deux dialectes de la m\u00EAme langue seraient mutuellement intelligibles alors que deux langues ou deux dialectes de langues diff\u00E9rentes ne le seraient pas. La revendication pour un idiome du statut de langue ou, au contraire, son maintient au statut de dialecte a souvent une connotation politique."@fr ,
"Dialekt (gr. \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2 dialektos \u2013 \"rozmowa, spos\u00F3b m\u00F3wienia\") \u2013 regionalna odmiana j\u0119zyka, odznaczaj\u0105ca si\u0119 swoistymi cechami fonetycznymi, leksykalnymi itp. Ka\u017Cdy posiada pewn\u0105 liczb\u0119 wyraz\u00F3w nie znanych innym odmianom, r\u00F3\u017Cnice leksykalnie mog\u0105 wynika\u0107 z odmiennych warunk\u00F3w przyrodniczych i kulturowych. Dialektami nazywane s\u0105 r\u00F3\u017Cne odmiany jednego j\u0119zyka m\u00F3wionego. O uznaniu jakiej\u015B mowy za j\u0119zyk, raczej ni\u017C za dialekt innego (nadrz\u0119dnego) j\u0119zyka decyduj\u0105 w znacznie wi\u0119kszym stopniu czynniki pozaj\u0119zykoznawcze, ni\u017C \u015Bci\u015Ble lingwistyczne czy j\u0119zykoznawcze. Przyk\u0142adem mowy o nieustalonym statusie jest kaszubszczyzna, uznawana przez niekt\u00F3rych specjalist\u00F3w za dialekt j\u0119zyka polskiego, a przez innych za odr\u0119bny j\u0119zyk. Tak\u017Ce w\u015Br\u00F3d u\u017Cytkownik\u00F3w mowy kaszubskiej nie ma jednomy\u015Blno\u015Bci na powy\u017Cszy temat; Ministerstwo Edukacji RP uzna\u0142o ostatecznie w 1996 r. kaszubszczyzn\u0119 za odr\u0119bny j\u0119zyk regionalny. Z drugiej strony j\u0119zyk chi\u0144ski oficjalnie (i przez wi\u0119kszo\u015B\u0107 u\u017Cytkownik\u00F3w) uznawany jest za jeden j\u0119zyk o du\u017Cej liczbie dialekt\u00F3w, pomimo \u017Ce ca\u0142kowicie wzajemnie niezrozumia\u0142ych, a specjali\u015Bci uznaj\u0105 go raczej za zesp\u00F3\u0142 j\u0119zyk\u00F3w. R\u00F3\u017Cne odmiany dialekt\u00F3w okre\u015Bla si\u0119 te\u017C jako (nie s\u0105 to definicje \u015Bcis\u0142e, w rzeczywisto\u015Bci cz\u0119sto tych termin\u00F3w u\u017Cywa si\u0119 zamiennie): gwar\u0119 lub narzecze. Badaniem dialekt\u00F3w zajmuje si\u0119 dzia\u0142 j\u0119zykoznawstwa \u2013 dialektologia."@pl ,
"Leh\u00E7e ya da diyalekt, bir dilin belli bir co\u011Fraf\u00EE b\u00F6lgedeki insanlar taraf\u0131ndan konu\u015Fulan \u00E7e\u015Fididir."@tr ,
"A dialektus (a latin, ez pedig a g\u00F6r\u00F6g \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, eredetileg \u2019besz\u00E9dmodor\u2019 jelent\u00E9s\u0171 sz\u00F3b\u00F3l) a nyelv\u00E9szetben olyan, \u00E9l\u0151 vagy m\u00E1r elt\u0171nt k\u00F6z\u00F6s nyelvb\u0151l kialakult nyelvv\u00E1ltozatot jel\u00F6l, amely m\u00E1s, ugyanabb\u00F3l a nyelvb\u0151l kialakult nyelvv\u00E1ltozatokhoz viszony\u00EDtva rendszerint er\u0151s elt\u00E9r\u00E9seket mutat; illetve m\u00E1sodlagos \u00E9rtelemben dialektusnak nevezik azt a nyelvi rendszert, amely nem \u00E9ri el a nyelv kateg\u00F3ri\u00E1t. M\u00EDg az els\u0151 meghat\u00E1roz\u00E1s nyelvt\u00F6rt\u00E9neti, a m\u00E1sodik ink\u00E1bb szociolingvisztikai. A kifejez\u00E9st gyakran haszn\u00E1lj\u00E1k kiz\u00E1r\u00F3lag a sztenderd nyelvv\u00E1ltozatt\u00F3l elt\u00E9r\u0151 nyelvv\u00E1ltozatokra, nyelvt\u00F6rt\u00E9netileg azonban \u2013 szigor\u00FA \u00E9rtelemben v\u00E9ve \u2013 a sztenderd nyelvv\u00E1ltozat is egy dialektus (hiszen minden sztenderd nyelv egy adott t\u00F6rt\u00E9neti dialektus mesters\u00E9ges szab\u00E1lyoz\u00E1ssal kialak\u00EDtott v\u00E1ltozata). A dialektussal sokszor azonos \u00E9rtelemben haszn\u00E1lt kifejez\u00E9s a nyelvj\u00E1r\u00E1s, amely alatt azonban hagyom\u00E1nyosan ink\u00E1bb csak egy adott sztenderd nyelvv\u00E1ltozat kis m\u00E9rt\u00E9kben elt\u00E9r\u0151 ter\u00FCleti nyelvv\u00E1ltozat\u00E1t, aldialektus\u00E1t \u00E9rtik"@hu ,
"N\u00E1\u0159e\u010D\u00ED neboli dialekt (adj. n\u00E1\u0159e\u010Dn\u00ED, z\u0159. n\u00E1\u0159e\u010Dov\u00FD a dialektn\u00ED, dialektov\u00FD, zast. dialektick\u00FD) je nespisovn\u00FD jazykov\u00FD \u00FAtvar u\u017E\u00EDvan\u00FD pouze mluv\u010D\u00EDmi z ur\u010Dit\u00E9 geografick\u00E9 oblasti. Obor, kter\u00FD se zab\u00FDv\u00E1 v\u011Bdeck\u00FDm studiem n\u00E1\u0159e\u010D\u00ED, se naz\u00FDv\u00E1 dialektologie. N\u00E1\u0159e\u010D\u00ED v \u010De\u0161tin\u011B vznikala p\u0159ibli\u017En\u011B od 12. stolet\u00ED jako d\u016Fsledek izolace jednotliv\u00FDch oblast\u00ED a lid\u00ED v nich \u017Eij\u00EDc\u00EDch. N\u00E1\u0159e\u010D\u00ED se uplat\u0148uje p\u0159edev\u0161\u00EDm v b\u011B\u017En\u00E9, neform\u00E1ln\u00ED \u00FAstn\u00ED komunikaci. \u0158id\u010Deji m\u016F\u017Eeme n\u00E1\u0159e\u010D\u00ED nal\u00E9zt i um\u011Bleck\u00E9 literatu\u0159e, kde se j\u00EDm dosahuje p\u0159esv\u011Bd\u010Div\u011Bj\u0161\u00ED charakteristiky postav i prost\u0159ed\u00ED. Zvl\u00E1\u0161t\u011B hojn\u00E9 jsou n\u00E1\u0159e\u010Dn\u00ED prvky v \u010Desk\u00E9 literatu\u0159e 19. stolet\u00ED. Toto u\u017Eit\u00ED n\u00E1\u0159e\u010D\u00ED je v\u0161ak p\u0159izp\u016Fsobeno pot\u0159eb\u00E1m um\u011Bleck\u00E9 literatury, a je proto t\u0159eba jej od n\u00E1\u0159e\u010D\u00ED skute\u010Dn\u00E9ho odli\u0161ovat (mluv\u00EDme o n\u00E1\u0159e\u010D\u00ED stylizovan\u00E9m)."@cs ,
"Kielitieteess\u00E4 murre on jonkin ryhm\u00E4n tai yksil\u00F6n puhuma kielen muoto. Murteet voidaan jakaa aluemurteisiin, sosiaalisiin murteisiin eli sosiolekteihin, ja yksil\u00F6murteisiin eli idiolekteihin."@fi ,
"Un dialecte \u00E9s una varietat d'una llengua, parlada en una certa \u00E0rea geogr\u00E0fica. El nombre de parlants, i l'\u00E0rea mateixa, poden ser de qualsevol grand\u00E0ria. Un dialecte d'una \u00E0rea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i aix\u00ED successivament. Les isoglosses caracter\u00EDstiques d'un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l'\u00E0rea en la qual es distribueixin ser\u00E0 una zona de transici\u00F3 i hi trobarem un dialecte de transici\u00F3. Els dialectes tamb\u00E9 poden procedir de l'evoluci\u00F3 in situ d'un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no \u00E9s el de la seva formaci\u00F3 es parla de dialecte consecutiu. El seu estudi s'anomena dialectologia. El concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest \u00E9s una varietat d'un idioma parlada per un cert estrat social, aix\u00ED com un cronolecte \u00E9s la varietat d'un grup generacional o la varietat d'un per\u00EDode hist\u00F2ric. Totes tres varietats, per\u00F2, tenen en com\u00FA que s\u00F3n varietats d'un grup i, dins ell, d'una persona. El conjunt de varietats amb qu\u00E8 s'expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte. En oposici\u00F3 als dialectes, d'abast limitat, hi ha la llengua est\u00E0ndard, que \u00E9s la varietat que es codifica per als usos p\u00FAblics m\u00E9s formals i generals (per exemple, l'est\u00E0ndard escrit) i que est\u00E0, doncs, m\u00E9s aviat relacionada amb els registres. Totes les varietats, dialectals o no, poden distingir-se no sols pels seu l\u00E8xic, sin\u00F3 tamb\u00E9 per difer\u00E8ncies en la gram\u00E0tica, la fon\u00E8tica i la pros\u00F2dia. No obstant aix\u00F2, una llengua pot tenir m\u00E9s d'una varietat est\u00E0ndard o normativa, com \u00E9s el cas de l'angl\u00E8s, en el qual tenim diferent ortografia i vocabulari est\u00E0ndard per a l'angl\u00E8s brit\u00E0nic, l'angl\u00E8s americ\u00E0 i l'angl\u00E8s de l'\u00CDndia. Tots ells es consideren variants est\u00E0ndards de la mateixa llengua. Aquest tipus de lleng\u00FCes s'anomenen lleng\u00FCes pluric\u00E8ntriques. En el cas del catal\u00E0 s'ha parlat alhora de l'exist\u00E8ncia d'un est\u00E0ndard polic\u00E8ntric i d'un est\u00E0ndard composicional. L'est\u00E0ndard catal\u00E0 \u00E9s composicional per la voluntat del seu autor, Pompeu Fabra, de crear una llengua nacional, perqu\u00E8 en la majoria d'aspectes s'ha adoptat per a l'\u00FAs general una soluci\u00F3 que havia arribat a ser pr\u00F2pia d'una part del territori, com \u00E9s el cas de l'ortografia, basada en la fon\u00E8tica del catal\u00E0 occidental. Tamb\u00E9 \u00E9s el cas, en general, de la fon\u00E8tica (guaita, guaitar, home i no *goita, *goitar, *homo), amb l'excepci\u00F3 del vocalisme \u00E0ton (trobar\u00E9) i de la vocal t\u00F2nica procedent de la E llarga i la I breu del llat\u00ED (ceba), en qu\u00E8 en cada gran dialecte s'admet en la llengua formal o est\u00E0ndard la soluci\u00F3 pr\u00F2pia. Aquests dos aspectes, per\u00F2, no s\u00F3n problem\u00E0tics perqu\u00E8 pr\u00F2piament no hi ha alternatives excloents: les correspond\u00E8ncies entre els dialectes s\u00F3n sistem\u00E0tiques, no afecten l'ortografia i no entrebanquen gens la comprensi\u00F3 m\u00FAtua, perqu\u00E8 cada soluci\u00F3 no \u00E9s m\u00E9s que una etapa de l'evoluci\u00F3 que ha portat a la soluci\u00F3 m\u00E9s evolucionada. Per contra, \u00E9s problem\u00E0tica l'admissi\u00F3 de diferents variants en la morfologia verbal (polimorfisme), perqu\u00E8 obliga a fer diferents versions d'un mateix text. Justament, aquest model polim\u00F2rfic \u00E9s el que explica que es parli de l'exist\u00E8ncia de diferents parast\u00E0ndards. Aquesta codificaci\u00F3 polic\u00E8ntrica i polim\u00F2rfica, que no era greu a la primera meitat del s. XX, ha esdevingut un perill per a la unitat funcional de la llengua catalana al principi del s. XXI amb l'expansi\u00F3 dels nous mitjans de comunicaci\u00F3 i amb una comunitat ling\u00FC\u00EDstica no comparable demogr\u00E0ficament ni territorialment, per la seva continu\u00EFtat i relativa poca extensi\u00F3 territorials, amb l'anglesa, la francesa o la castellana, que basen els seus parast\u00E0ndards en l'exist\u00E8ncia de grans societats allunyades geogr\u00E0ficament. Aquest model fragmentador del catal\u00E0, val a dir que rep el suport dels qui s'oposen a la normalitzaci\u00F3 definitiva de l'\u00FAs de la llengua catalana, tot defensant identitats regionals, i afavoreix la situaci\u00F3 de subordinaci\u00F3 ling\u00FC\u00EDstica del catal\u00E0 envers un castell\u00E0 amb una codificaci\u00F3 no problem\u00E0tica i plenament implantada a tot el territori catal\u00E0."@ca ,
"En ling\u00FC\u00EDstica, la palabra dialecto hace referencia a una de las posibles variedades de una lengua; en concreto, un dialecto ser\u00EDa la variante de una lengua asociada con una determinada zona geogr\u00E1fica (de ah\u00ED que tambi\u00E9n se use como t\u00E9rmino sin\u00F3nimo la palabra geolecto o, en terminolog\u00EDa de Eugenio Coseriu, las expresiones variedad sint\u00F3pica y norma espacial). M\u00E1s concretamente, un dialecto esun sistema de signos desgajado de una lengua com\u00FAn, viva o desaparecida, normalmente, con una concreta limitaci\u00F3n geogr\u00E1fica, pero sin una fuerte diferenciaci\u00F3n frente a otros de origen com\u00FAn. El n\u00FAmero de hablantes y el tama\u00F1o de la zona dialectal pueden ser variables y un dialecto puede estar, a su vez, dividido en subdialectos (o, hablas). Independientemente de la antig\u00FCedad del t\u00E9rmino, su uso ling\u00FC\u00EDstico se inicia a finales del siglo XIX cuando la ling\u00FC\u00EDstica hist\u00F3rica dio paso a la aparici\u00F3n de la dialectolog\u00EDa como disciplina ling\u00FC\u00EDstica dedicada espec\u00EDficamente a las variedades geogr\u00E1ficas de las lenguas. Los dialectos han de ser entendidos como variantes geogr\u00E1ficas condicionadas hist\u00F3ricamente, esto es, la historia de los contactos ling\u00FC\u00EDsticos es el factor que determina la diferenciaci\u00F3n dialectal. Como causas de la variaci\u00F3n dialectal se se\u00F1alan, habitualmente, las siguientes: Con todo, la delimitaci\u00F3n del concepto de dialecto es un proceso delicado en ling\u00FC\u00EDstica, porque exige una adecuada caracterizaci\u00F3n de la lengua del territorio, la precisi\u00F3n de su filiaci\u00F3n hist\u00F3rica y unos rigurosos an\u00E1lisis socioling\u00FC\u00EDsticos y estudios de actitudes ling\u00FC\u00EDsticas por parte de los hablantes. Adem\u00E1s, obliga a manejar tambi\u00E9n un determinado concepto de lengua, respecto del que se define el primero, algo que no est\u00E1 tampoco exento de dificultades. Como elemento a\u00F1adido a la hora de dificultar la precisi\u00F3n conceptual de ambos t\u00E9rminos, hist\u00F3ricamente, la pol\u00EDtica ling\u00FC\u00EDstica de determinadas comunidades ha podido usar la palabra dialecto con un valor peyorativo, con el objeto de privilegiar como veh\u00EDculo de expresi\u00F3n oficial a una determinada lengua en perjuicio de otra u otras a las que, como forma de descalificaci\u00F3n, se les ha aplicado dicho t\u00E9rmino; en este otro sentido de la palabra, dialecto har\u00EDa referencia a un sistema ling\u00FC\u00EDstico que no alcanza la categor\u00EDa de lengua."@es ,
"\u0414\u0456\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442 (\u0433\u0440\u0435\u0446. \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03BF\u03BC\u03B1\u03B9, dialegomai \u201E\u0440\u043E\u0437\u043C\u043E\u0432\u043B\u044F\u0442\u0438, \u0441\u043F\u0456\u043B\u043A\u0443\u0432\u0430\u0442\u0438\u0441\u044C, \u0432\u0435\u0441\u0442\u0438 \u0440\u043E\u0437\u043C\u043E\u0432\u0443 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0437 \u043E\u0434\u043D\u0438\u043C\u201C \u0437\u0432\u0456\u0434\u043A\u0438 \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2 \u2014 \u043D\u0430\u0440\u0456\u0447\u0447\u044F, \u0433\u043E\u0432\u0456\u0440, \u043C\u043E\u0432\u0430, \u044F\u043A\u043E\u044E \u0441\u043F\u0456\u043B\u043A\u0443\u0454\u0442\u044C\u0441\u044F \u043C\u0456\u0436 \u0441\u043E\u0431\u043E\u044E \u043F\u0435\u0432\u043D\u0430 \u0433\u0440\u0443\u043F\u0430 \u043B\u044E\u0434\u0435\u0439), \u0440\u0456\u0437\u043D\u043E\u0432\u0438\u0434 \u043C\u043E\u0432\u0438, \u0449\u043E \u0432\u0436\u0438\u0432\u0430\u0454\u0442\u044C\u0441\u044F \u044F\u043A \u0437\u0430\u0441\u0456\u0431 \u043F\u043E\u0440\u043E\u0437\u0443\u043C\u0456\u043D\u043D\u044F \u043E\u0441\u043E\u0431\u0430\u043C\u0438, \u043F\u043E\u0432'\u044F\u0437\u0430\u043D\u0438\u043C\u0438 \u043C\u0456\u0436 \u0441\u043E\u0431\u043E\u044E \u0442\u0435\u0440\u0438\u0442\u043E\u0440\u0456\u0454\u044E, \u0444\u0430\u0445\u043E\u0432\u043E\u044E \u0430\u0431\u043E \u0441\u043E\u0446\u0456\u0430\u043B\u044C\u043D\u043E\u044E \u0441\u043F\u0456\u043B\u044C\u043D\u0456\u0441\u0442\u044E."@uk ,
"The term dialect (from the Greek word \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, dialektos) is used in two distinct ways, even by scholars of language. One usage refers to a variety of a language that is characteristic of a particular group of the language's speakers. The term is applied most often to regional speech patterns, but a dialect may also be defined by other factors, such as social class. A dialect that is associated with a particular social class can be termed a sociolect; a regional dialect may be termed a regiolect or topolect. The other usage refers to a language socially subordinate to a regional or national standard language, often historically cognate to the standard, but not a variety of it or in any other sense derived from it. This more precise usage enables distinguishing between varieties of a language, such as the French spoken in Nice, France, and local languages distinct from the superordinate language, e.g. Nissart, the traditional native Romance language of Nice, known in French as Ni\u00E7ard. A dialect is distinguished by its vocabulary, grammar, and pronunciation. Where a distinction can be made only in terms of pronunciation, the term accent is appropriate, not dialect. Other speech varieties include: standard languages, which are standardized for public performance (for example, a written standard); jargons, which are characterized by differences in lexicon; slang; patois; pidgins or argots. The particular speech patterns used by an individual are termed an idiolect."@en ,
"En dialekt \u00E4r en spr\u00E5klig varietet med regional bas, i motsats till sociolekter som har sin bas i en samh\u00E4llsklass och idiolekter som \u00E4r enskilda individers spr\u00E5k. Ofta menas att en dialekt talas av inv\u00E5narna i ett visst omr\u00E5de, s\u00E5som till exempel ett landskap eller en socken. Detta \u00E4r inte alldeles sant, d\u00E5 gr\u00E4nserna \u00E4r ganska mycket suddigare \u00E4n s\u00E5, men det \u00E4r den vanligaste definitionen. Man kallar normalt ett dialektalt drags utbredningsomr\u00E5de f\u00F6r en isogloss. N\u00E4r flera isoglosser faller i varandra kan man b\u00F6rja tala om ett dialektomr\u00E5de. Det finns inga skarpa gr\u00E4nser f\u00F6r n\u00E4r en dialekt slutar och en annan tar vid; i st\u00E4llet ackumuleras de spr\u00E5kliga f\u00F6r\u00E4ndringarna \u00F6ver ett dialektkontinuum. Inom spr\u00E5ksociologin talar man om fyra niv\u00E5er av dialektanv\u00E4ndning: Neutralt standardspr\u00E5k \u00E4r den standardform, vanligtvis med ett etablerat skriftspr\u00E5k, som underst\u00F6ds av institutioner och \u00F6verskuggar de andra varianterna (se vidare stycket Spr\u00E5k eller dialekt nedan). Ett exempel \u00E4r rikssvenska, vars uttal baseras p\u00E5 det standardiserade skriftspr\u00E5ket; rikssvenska \u00E4r den svenska som anv\u00E4nds i media och som l\u00E4res som fr\u00E4mmande spr\u00E5k. Regionalt standardspr\u00E5k inneh\u00E5ller vissa regionala drag, till exempel uttal och prosodi, men r\u00F6jer inte n\u00E5gon preciserad geografisk h\u00E4rkomst. Vissa nyhetsuppl\u00E4sare i TV, radio och andra talade media kan s\u00E4gas tala regionalt standardspr\u00E5k. Utj\u00E4mnad dialekt skiljer sig p\u00E5 flera punkter fr\u00E5n standardspr\u00E5k, men f\u00F6rst\u00E5s v\u00E4l av andra som inte talar dialekten. Man h\u00F6r l\u00E4tt p\u00E5 en utj\u00E4mnad dialekt ungef\u00E4r varifr\u00E5n talaren h\u00E4rstammar. Genuin dialekt \u00E4r normalt sv\u00E5r att f\u00F6rst\u00E5 f\u00F6r utomst\u00E5ende. Grammatik, ordf\u00F6rr\u00E5d och uttal skiljer sig v\u00E4sentligt fr\u00E5n standardspr\u00E5ket. Till de f\u00E5 genuina dialekter som \u00F6verlevt i Sverige i dag h\u00F6r dialekterna gutniska, j\u00E4mtska och n\u00E5gra varianter av dalm\u00E5l, till exempel \u00E4lvdalska. I \u00D6sterbotten i Svenskfinland lever genuina svenska dialekter kvar i h\u00F6gre grad. Vad som \u00E4r vad \u00E4r delvis en politisk/kulturell definition, som baserar sig p\u00E5 vad som f\u00F6rekommer i radio/TV. Det \u00E4r talspr\u00E5k som omfattas av dessa termer, medan dialekt oftast knappt f\u00F6rekommer i skrift."@sv ,
"Un dialetto (voce dotta, ripresa dal lat. tardo d\u012D\u0103lect\u014Fs, s. f. , \"dialetto\", prestito dal greco \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, letteralmente \"colloquio, parlare ordinario, lingua, pronuncia particolare, dialetto\") \u00E8 una variet\u00E0 linguistica usata da abitanti originari di una particolare area geografica. Il numero di locutori e le dimensioni dell'area interessata possono variare. Un dialetto, se si estende in un'area piuttosto ampia, pu\u00F2 contenere molte varianti, che a loro volta possono distinguersi in sottovarianti per aree minori. In generale, al termine si riconoscono due principali diverse accezioni. La prima, di derivazione (nel senso del significato) pi\u00F9 anglosassone (cui corrisponde l'inglese \"dialect\"), definisce il \"dialetto\" una delle \"varianti\" di un continuum linguistico geografico, e pertanto il termine si intende riferito ad una precisa famiglia linguistica ed eventualmente relazionato alla \"forma linguistica di riferimento\" o \"principale\" di tale famiglia, detta forma sStandard'; e talune famiglie possono presentare pi\u00F9 di una forma 'standard'. Seguendo la seconda accezione, il \"dialetto\" altro non \u00E8 che un \"idioma\" con una sua caratterizzazione territoriale, a prescindere da qualsiasi legame con altri eventuali idiomi geograficamente vicini o con la lingua ufficiale (o lingue ufficiali) usata nel suo territorio di pertinenza; idioma, per\u00F2, al quale, a differenza della lingua ufficiale, non \u00E8 riconosciuto il rango di lingua, perch\u00E9 non presenta, o non gli si riconosce, appunto, un uso ufficiale o comunque prestigioso. Questa seconda accezione \u00E8 adottata da alcuni linguisti italiani. In Italia, dunque, sono diffuse, non senza ambiguit\u00E0 e relativismo semantici, entrambe le accezioni. In particolare dal punto di vista politico, legislativo e giurisprudenziale il termine \"dialetto\" \u00E8 usato, fedelmente alla seconda accezione, per definire qualsiasi idioma storico romanzo (ma talvolta, con questo senso, \u00E8 usato anche per gli idiomi non-romanzi) parlato in un'area geografica del Paese e che non goda dello status di \"lingua\" (ufficiale o coufficiale). Nella categoria ricadono i numerosi idiomi italiani dotati di storia propria, non intercomprensibili e spesso fregiati di una propria tradizione letteraria di rilievo, come, ad esempio, il dialetto milanese, la lingua napoletana, la lingua veneta e la lingua siciliana. Lo specifico studio scientifico, oggetto della dialettologia, non si limita a confrontare differenze ed affinit\u00E0, ma fornisce, dei dialetti, una precisa classificazione e ne studia i rapporti e le mutue interferenze con le lingue ufficiali e con gli idiomi geograficamente vicini di maggior prestigio. Inoltre lo studio dialettologico consente, nell'ambito dell'etnografia e della sociolinguistica di definire in un quadro pi\u00F9 ampio, articolato e dettagliato gli usi, i costumi e la cultura materiale delle differenti popolazioni e/o degli strati sociali. Talvolta, in certi contesti, per risolvere contenziosi di poco conto o nel comune parlare, \u00E8 pi\u00F9 agevole, tra dialettofoni, sostenere le proprie ragioni, o comunque esprimersi, nel dialetto locale. In altri contesti, l'accorto uso di lingua e dialetto locale pu\u00F2 costituire un abile strumento retorico nelle arti della diplomazia e dell'eloquenza."@it ;
rdfs:comment "Die Dialekte (gr. \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03BF\u03BC\u03B1\u03B9, dialegomai \u201Emiteinander reden\u201C) geh\u00F6ren zu den nicht standardisierten Sprachvariet\u00E4ten, wie die Umgangssprachen und die Regionalsprachen. Der Begriff \u201EDialekt\u201C wurde von Philipp von Zesen durch den Ausdruck Mundart eingedeutscht. Im Wesentlichen sind \u201EDialekt\u201C und \u201EMundart\u201C Synonyme. Hingegen werden sie von einigen unterschieden. Der Dialekt bzw."@de ,
"\u0414\u0438\u0430\u043B\u0435\u0301\u043A\u0442 \u2014 \u0440\u0430\u0437\u043D\u043E\u0432\u0438\u0434\u043D\u043E\u0441\u0442\u044C \u044F\u0437\u044B\u043A\u0430, \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u0430\u044F \u0443\u043F\u043E\u0442\u0440\u0435\u0431\u043B\u044F\u0435\u0442\u0441\u044F \u0432 \u043A\u0430\u0447\u0435\u0441\u0442\u0432\u0435 \u0441\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0432\u0430 \u043E\u0431\u0449\u0435\u043D\u0438\u044F \u043B\u0438\u0446\u0430\u043C\u0438, \u0441\u0432\u044F\u0437\u0430\u043D\u043D\u044B\u043C\u0438 \u043C\u0435\u0436\u0434\u0443 \u0441\u043E\u0431\u043E\u0439 \u043E\u0434\u043D\u043E\u0439 \u0442\u0435\u0440\u0440\u0438\u0442\u043E\u0440\u0438\u0435\u0439."@ru ,
"Dialekt (gr. \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2 dialektos \u2013 \"rozmowa, spos\u00F3b m\u00F3wienia\") \u2013 regionalna odmiana j\u0119zyka, odznaczaj\u0105ca si\u0119 swoistymi cechami fonetycznymi, leksykalnymi itp. Ka\u017Cdy posiada pewn\u0105 liczb\u0119 wyraz\u00F3w nie znanych innym odmianom, r\u00F3\u017Cnice leksykalnie mog\u0105 wynika\u0107 z odmiennych warunk\u00F3w przyrodniczych i kulturowych. Dialektami nazywane s\u0105 r\u00F3\u017Cne odmiany jednego j\u0119zyka m\u00F3wionego."@pl ,
"The term dialect (from the Greek word \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, dialektos) is used in two distinct ways, even by scholars of language. One usage refers to a variety of a language that is characteristic of a particular group of the language's speakers. The term is applied most often to regional speech patterns, but a dialect may also be defined by other factors, such as social class."@en ,
"En dialekt \u00E4r en spr\u00E5klig varietet med regional bas, i motsats till sociolekter som har sin bas i en samh\u00E4llsklass och idiolekter som \u00E4r enskilda individers spr\u00E5k. Ofta menas att en dialekt talas av inv\u00E5narna i ett visst omr\u00E5de, s\u00E5som till exempel ett landskap eller en socken. Detta \u00E4r inte alldeles sant, d\u00E5 gr\u00E4nserna \u00E4r ganska mycket suddigare \u00E4n s\u00E5, men det \u00E4r den vanligaste definitionen. Man kallar normalt ett dialektalt drags utbredningsomr\u00E5de f\u00F6r en isogloss."@sv ,
"Um dialeto ou dialecto, do grego \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, \u00E9 a forma como uma l\u00EDngua \u00E9 realizada numa regi\u00E3o espec\u00EDfica. Cientificamente este conceito \u00E9 conhecido por \"varia\u00E7\u00E3o diat\u00F3pica\", \"variedade geolingu\u00EDstica\" ou \"variedade dialetal\". Uma l\u00EDngua divide-se em in\u00FAmeras variedades dialetais. Desde as mais abrangentes (e. g. portugu\u00EAs europeu e portugu\u00EAs brasileiro) at\u00E9 \u00E0s sub-variedades mais espec\u00EDficas."@pt ,
"En dialekt (fra gresk διάλεκτος; di\u00E1lektos) betegner variasjoner i et spr\u00E5k, karakteristisk for en gruppe av spr\u00E5kbrukerne, definert geografisk (til forskjell fra f. eks. sosiolekt). Tidvis kan ogs\u00E5 ordet \u00ABdialekt\u00BB brukes for alle former for spr\u00E5kvariasjon, uten at geografiske forhold har noen innvirkning. S\u00E5 \u00E5 si alle spr\u00E5k snakkes i ulike geografiske varianter, dvs. de har ulike dialekter."@no ,
"\u65B9\u8A00\uFF08\u307B\u3046\u3052\u3093\uFF09\u3068\u306F\u3001\u3042\u308B\u3072\u3068\u3064\u306E\u8A00\u8A9E\u306B\u304A\u3051\u308B\u5909\u7A2E\u306E\u3053\u3068\u3067\u3042\u308B\u3002\u8A9E\u5F59\u30FB\u767A\u97F3\uFF08\u8A1B\u308A\u30FB\u30A2\u30AF\u30BB\u30F3\u30C8\u306A\u3069\uFF09\u30FB\u6587\u6CD5\u30FB\u8868\u8A18\u6CD5\u306E\u3044\u305A\u308C\u304B\u3082\u3057\u304F\u306F\u3044\u304F\u3064\u304B\u306E\u9762\u3067\u5DEE\u7570\u304C\u898B\u3089\u308C\u308B\u3002"@ja ,
"Kielitieteess\u00E4 murre on jonkin ryhm\u00E4n tai yksil\u00F6n puhuma kielen muoto. Murteet voidaan jakaa aluemurteisiin, sosiaalisiin murteisiin eli sosiolekteihin, ja yksil\u00F6murteisiin eli idiolekteihin."@fi ,
"Un dialecte \u00E9s una varietat d'una llengua, parlada en una certa \u00E0rea geogr\u00E0fica. El nombre de parlants, i l'\u00E0rea mateixa, poden ser de qualsevol grand\u00E0ria. Un dialecte d'una \u00E0rea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i aix\u00ED successivament."@ca ,
"Leh\u00E7e ya da diyalekt, bir dilin belli bir co\u011Fraf\u00EE b\u00F6lgedeki insanlar taraf\u0131ndan konu\u015Fulan \u00E7e\u015Fididir."@tr ,
"N\u00E1\u0159e\u010D\u00ED neboli dialekt (adj. n\u00E1\u0159e\u010Dn\u00ED, z\u0159. n\u00E1\u0159e\u010Dov\u00FD a dialektn\u00ED, dialektov\u00FD, zast. dialektick\u00FD) je nespisovn\u00FD jazykov\u00FD \u00FAtvar u\u017E\u00EDvan\u00FD pouze mluv\u010D\u00EDmi z ur\u010Dit\u00E9 geografick\u00E9 oblasti. Obor, kter\u00FD se zab\u00FDv\u00E1 v\u011Bdeck\u00FDm studiem n\u00E1\u0159e\u010D\u00ED, se naz\u00FDv\u00E1 dialektologie. N\u00E1\u0159e\u010D\u00ED v \u010De\u0161tin\u011B vznikala p\u0159ibli\u017En\u011B od 12. stolet\u00ED jako d\u016Fsledek izolace jednotliv\u00FDch oblast\u00ED a lid\u00ED v nich \u017Eij\u00EDc\u00EDch."@cs ,
"\u0414\u0456\u0430\u043B\u0435\u043A\u0442 (\u0433\u0440\u0435\u0446."@uk ,
""@zh ,
"Un dialect este o ramur\u0103 sau o varietate a unei limbi vorbit\u0103 \u00EEntr-o anumit\u0103 zon\u0103 geografic\u0103. Num\u0103rul vorbitorilor \u015Fi zona poate fi de dimensiune arbitrar\u0103. Astfel, un dialect al unei zone mai mari con\u0163ine mai multe sub-dialecte, care pot con\u0163ine dialecte \u015Fi mai mici, \u015Fi a\u015Fa mai departe.."@ro ,
"Het woord dialect komt van het Griekse \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03B5\u03C3\u03B8\u03B1\u03B9/dialegesthai, \"converseren\", waarvan ook dialoog en dialectiek zijn afgeleid. De term kan op minstens drie verschillende manieren worden gebruikt:"@nl ,
"Un dialetto (voce dotta, ripresa dal lat. tardo d\u012D\u0103lect\u014Fs, s. f. , \"dialetto\", prestito dal greco \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, letteralmente \"colloquio, parlare ordinario, lingua, pronuncia particolare, dialetto\") \u00E8 una variet\u00E0 linguistica usata da abitanti originari di una particolare area geografica. Il numero di locutori e le dimensioni dell'area interessata possono variare."@it ,
"Un dialecte (du grec \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2 / di\u00E1lektos, de \u03B4\u03B9\u03B1\u03BB\u03AD\u03B3\u03BF\u03BC\u03B1\u03B9 / dial\u00E9gomai \u00AB parler ensemble \u00BB) est une vari\u00E9t\u00E9 d'une langue qui se distingue des autres dialectes de cette m\u00EAme langue par un certain nombre de particularit\u00E9s lexicales, morphologiques, syntaxiques ou phon\u00E9tiques, et qui est utilis\u00E9e par une fraction plus restreinte de la population. Toute langue poss\u00E8de des dialectes, sans exception."@fr ,
"En ling\u00FC\u00EDstica, la palabra dialecto hace referencia a una de las posibles variedades de una lengua; en concreto, un dialecto ser\u00EDa la variante de una lengua asociada con una determinada zona geogr\u00E1fica (de ah\u00ED que tambi\u00E9n se use como t\u00E9rmino sin\u00F3nimo la palabra geolecto o, en terminolog\u00EDa de Eugenio Coseriu, las expresiones variedad sint\u00F3pica y norma espacial)."@es ,
"A dialektus (a latin, ez pedig a g\u00F6r\u00F6g \u03B4\u03B9\u03AC\u03BB\u03B5\u03BA\u03C4\u03BF\u03C2, eredetileg \u2019besz\u00E9dmodor\u2019 jelent\u00E9s\u0171 sz\u00F3b\u00F3l) a nyelv\u00E9szetben olyan, \u00E9l\u0151 vagy m\u00E1r elt\u0171nt k\u00F6z\u00F6s nyelvb\u0151l kialakult nyelvv\u00E1ltozatot jel\u00F6l, amely m\u00E1s, ugyanabb\u00F3l a nyelvb\u0151l kialakult nyelvv\u00E1ltozatokhoz viszony\u00EDtva rendszerint er\u0151s elt\u00E9r\u00E9seket mutat; illetve m\u00E1sodlagos \u00E9rtelemben dialektusnak nevezik azt a nyelvi rendszert, amely nem \u00E9ri el a nyelv kateg\u00F3ri\u00E1t."@hu .
@prefix skos: .
@prefix ns10: .
dbpedia:Dialect skos:subject ns10:Greek_loanwords ,
ns10:Language ,
ns10:Lexicology ,
ns10:Language_varieties_and_styles ,
ns10:Dialects .
@prefix ns11: .
dbpedia:Dialect dbpprop:wikiPageUsesTemplate ns11:for ,
ns11:mergeto ;
dbpprop:date "September 2009"@en ;
dbpprop:forProperty "Eye dialect"@en ,
"the programming language called Dialect"@en ,
"dialect (programming language)"@en ,
"dialects of programming languages"@en ,
"dialect (computing)"@en ,
"use in literature"@en .
@prefix ns12: .
dbpedia:Dialect dbpprop:hasPhotoCollection ns12:Dialect .
dbpedia:Dialectal dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpedia:Regiolect dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpedia:Portuguese_Canadians dbpprop:langs dbpedia:Dialect .
dbpedia:Yadav dbpprop:languages dbpedia:Dialect .
dbpedia:Bidialectism dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpedia:Dialects dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpedia:Regional_dialect dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
dbpedia:Regionalect dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .
@prefix ns13: .
ns13:nihongo1 dbpprop:nihongoProperty dbpedia:Dialect .
dbpedia:Topolect dbpprop:redirect dbpedia:Dialect .