| dbo:abstract
|
- Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία). Era una ciutat independent i limitava al nord amb Sició, a l'oest amb Arcàdia, a l'est amb Cleones i al sud amb l'Argòlida. El territori era una petita vall a uns 900 metres sobre el nivell del mar rodejada de muntanyes d'on baixaven petits rierols i riuets que s'unien a l'Asopos que passava pel mig de la vall. El vi que produïa la comarca era molt apreciat, segons Ateneu de Nàucratis. Estrabó diu que inicialment la ciutat principal era Aretírea (Αραιθυρέη) però els seus habitants es van traslladar a una nova ciutat situada a uns 30 estadis que es va dir Fliünt. Pausànias no parla d'aquest canvi i diu que la ciutat es va dir inicialment Aràntia (Ἀραντία) perquè la va fundar Aras i després Aretírea, del nom de la filla d'Aras, i finalment Fliünt de Flias, fill de Cesios i net de Temen. Segons Esteve de Bizanci el nom de Fliünt venia d'un fill de Dionís i , una filla de Sició. Fliünt va ser sotmesa pels doris dirigits per Regnidas, que venia de Sició. Part dels habitants van emigrar a Samos i a Clazòmenes. Entre els emigrants a Samos hi havia Hippasos, del que descendia Pitàgores. La ciutat la va governar una aristocràcia dòrica. En temps de Pitàgores va quedar subjecte a la tirania de Lleó, segons Diodor de Sicília. Fliünt va enviar 200 soldats a la Batalla de les Termòpiles i 1000 a la de Platea. Durant la guerra del Peloponès va ser aliada d'Esparta i enemiga d'Argos. L'any 393 aC apareixen exiliats de la ciutat que es declaraven amics d'Esparta el que fa suposar que a la ciutat governaven els demòcrates, però Fliünt va romandre en aliança amb Esparta i aquell any Ifícrates va derrotar els seus habitants que van haver de cridar als espartans. Fliünt es va veure obligada a admetre dins de les seves muralles una guarnició espartana, cosa que abans no havien permès, per tel d'evitar que els exiliats hostils tornessin a la ciutat. Els espartans no van fer cap canvi de govern i al cap d'un temps van abandonar la ciutat. El 383 aC aquestos darrers van aconseguir altre cop el suport d'Esparta i la ciutat els va admetre altre cop (383 aC). El conflicte civil que va seguir a Fliunt va provocar una nova intervenció d'Esparta i el rei Agesilau va assetjar la ciutat (380 aC) que va resistir 18 mesos i finalment es va rendir per manca de menjar (379 aC). Agesilau va instal·lar un consell de 100 membres dels que la meitat eren exiliats i l'altra meitat de l'antic govern, amb l'encàrrec de redactar una nova constitució. Des de llavors van romandre lleials a Esparta. Durant la guerra d'Esparta i Tebes, els argius van ocupar Tricarànion (propera a Fliunt pel nord) i els de Sició la ciutat de Thyamia propera a la seva frontera. Deu anys després, el 383 aC els exiliats van convèncer el govern espartà per defensar la seva causa, i els habitants de Fliünt, veient el que havia passat a Mantinea, on els lacedemonis havien obligat a la ciutat a destruir les seves muralles, van pensar que era més prudent acceptar les exigències i van rebre els exiliats, segons diu Xenofont. Però van sorgir greus disputes entre els retornats i els que detentaven el govern. Els nouvinguts van demanar ajuda a Esparta i Agesilau II, l'any 380 aC va arribar amb un exèrcit a reduir la ciutat, que sembla que tenia 5.000 habitants. Agesilau va assetjar la ciutat que va resistir durant un any i vuit mesos, fins que es va veure obligada a rendir-se per falta de recursos l'any 379 aC. Agesilau va nomenar un consell de 100 persones, la meitat exiliats i l'altra meitat dels assetjats amb poders de vida i mort sobre els ciutadans, i va proclamar una nova constitució. A partir d'aquell moment Fliünt va mantenir-se fidel a Esparta durant tot el període que va durar la guerra contra Tebes, i van patir greus atacs dels enemics sobre el seu territori. Més tard, els argius van ocupar i fortificar Tricaranon, una ciutat per sobre de Fliünt, i els de Sició Tiamia, a la frontera amb aquell territori. L'any 368 aC la ciutat va ser gairebé ocupada pels exiliats, que sens dubte pertanyien al partit democràtic, expulsats de la ciutat per Agesilau. En aquest any, un contingent d'Arcàdia i l'Èlide que anaven a ajudar a Epaminondes a l'istme van ser persuadits pels exiliats perquè els ajudessin a recuperar la ciutat. Durant la nit, els atacants van aconseguir arribar fins a sota de l'acròpoli, i quan al matí els ciutadans que eren a Tricaranon van anunciar que l'enemic era a la vista, van ocupar l'acròpoli. però van ser expulsats en el seu intent d'abastar la ciutat i finalment es van veure obligats a abandonar la ciutadella. Els arcadis i els argius van ser expulsat fins a fora de les muralles, explica Xenofont. L'any següent, el 367 aC el comandant tebà de Sició amb l'ajut del tirà local Eufró, va atacar la ciutat amb un gran cos d'exèrcit, baixant des de la ciutat de Tricaranon i van arribar fins a l'hèreon, que es trobava als peus de la muntanya, destruint tot el que van trobar a la plana de Fliàsia. Al mateix temps van enviar uns destacaments de sicionis i d'habitants de Pel·lene, i es van situar davant de les portes de la ciutat. Altre cop els atacants van ser rebutjats en no poder unir-se els dos contingents degut a un barranc que els ho va impedir. Després de la mort d'Alexandre el Gran, Fliünt, com moltes altres ciutats, va estar subjecte a tirans, però quan Arat de Sició va organitzar la Lliga Aquea el tirà Cleònom va abdicar voluntàriament del poder i la ciutat va ingressar a la Lliga. A Fliünt hi va nàixer Pratines, inventor del drama satíric, que va competir amb Èsquil pel premi a Atenes. La tomba del seu fill Arísties era a l'àgora de la ciutat, diu Pausànias. També diu que a la ciutat hi havia un temple d'Hebe en un bosquet de xiprers que tenia dret d'asil. També hi havia un temple de Demèter a l'acròpoli, i al baixar a la ciutat, un temple d'Asclepi, un teatre i un altre temple de Demèter, i altres edificis públics. Es conserven ruïnes prop de la muntanya Tricaranum, anomenades Paleókastron. (ca)
- Phleius (altgriechisch Φλειοῦς Phleioûs, Gen. Φλειούντος Phleioúntos, seltener Φλιοῦς Phlioûs, lateinisch Phlius) war eine antike, erst ionische, dann dorisierte Stadt in der nordöstlichen Peloponnes und der Hauptort des durch seinen Wein berühmten Gebiets am oberen Asopos. (de)
- Ο Φλειούντας (παλιότερα Φλιοῦς και Φλειοῦς) ήταν αρχαία πόλη-κράτος της Πελοποννήσου, χτισμένη στο Φλιάσιο Πεδίο, στα νοτιοδυτικά του σημερινού νομού Κορινθίας, 3,5 χλμ. βορειοδυτικά της Νεμέας και στις όχθες του Ασωπού ποταμού. Αυτός είναι πλέον χείμαρρος. Ήταν ιωνική πόλη και, όταν επέδραμαν οι Δωριείς, πολλοί κάτοικοι της έφυγαν για τη Σάμο και τη Μικρά Ασία. Στη συνέχεια, όσοι υποτάχθηκαν αποτέλεσαν σταδιακά στενό σύμμαχο της Σπάρτης. Είχαν εχθρικές σχέσεις με τους γείτονές τους Αργείους, αλλά, ως μέλη της δωρικής εξάπολης της Πελοποννήσου, και με την Αθήνα. Σήμερα, από ανασκαφές που κράτησαν από το 1924 έως το 1970, βρέθηκαν και σώζονται ερείπια του τείχους της πόλης και του θεάτρου της, όπως και του βουλευτηρίου. Επίσης, σώζονται χρυσά νομίσματα του 5ου π.Χ. αιώνα με χαραγμένο ταύρο ως σύμβολο του Διονύσου. (el)
- Fliunte (en griego antiguo, Φλιούς, o mejor Φλειοῦς; en latín, Phlius), a veces reseñada como Fliasia, fue una antigua polis griega emplazada en la región de la Argólida, en la península del Peloponeso, al sur de la polis de Sición y al suroeste de Corinto. El gentilicio aceptado para Fliunte es fliasio. El nombre Fliasia designa más comúnmente a la campiña que rodea a la ciudad. (es)
- Phlius (/ˈflaɪəs/; Greek: Φλιοῦς) or Phleius (Φλειοῦς) was an independent polis (city-state) in the northeastern part of Peloponnesus. Phlius' territory, called Phliasia (Φλιασία), was bounded on the north by Sicyonia, on the west by Arcadia, on the east by Cleonae, and on the south by Argolis. This territory is a small valley about 900 feet (270 m) above the level of the sea, surrounded by mountains, from which streams flow down on every side, joining the river in the middle of the plain. The mountain in the southern part of the plain, from which the principal source of the Asopus springs, was called (Καρνεάτης). The territory of Phlius was celebrated in antiquity for its wine. According to Strabo, the ancient capital of the country was Araethyrea (Ἀραιθυρέα) on Mt. Celosse, which city is mentioned by Homer; but the inhabitants subsequently deserted it and built Phlius at the distance of 30 stadia. Pausanias, however, does not speak of any migration, but says that the ancient capital was named Arantia (Ἀραντία), from its founder Aras, an autochthon, that it was afterwards called Araethyrea from a daughter of Aras, and that it finally received the name of Phlius, from Phlias, a son of Ceisus and grandson of Temenus. The name of Arantia was retained in the time of Pausanias in the hill Arantinus, on which the city stood. Hence the statement of grammarians that both Arantia and Araethyrea were ancient names of Phlius. According to Stephanus of Byzantium, Phlius derived its name from Dionysus and Chthonophyle. Phlius was subsequently conquered by Dorians under , who came from Sicyon. Some of the inhabitants migrated to Samos, others to Clazomenae; among the settlers at Samos was Hippasus, from whom Pythagoras derived his descent. Like most of the other Doric states, Phlius was governed by an aristocracy, though it was for a time subject to a tyrant Leon, a contemporary of Pythagoras. Phlius sent 200 soldiers to the Battle of Thermopylae, and 1000 to the Battle of Plataea. Although geographically close to Argos, it was an ally of Sparta and a member of the Peloponnesian League. During the whole of the Peloponnesian War it remained faithful to Sparta and hostile to Argos. (en)
- Phlionte (en grec ancien Φλιοῦς ou mieux Φλειοῦς / Phlioús ou Phleioús) est une cité grecque du Péloponnèse, située au sud de Sicyone et au sud-ouest de Corinthe, à proximité de la localité moderne de Némée. (fr)
- Phlius atau Phlious atau Phleious (/ˈflaɪəs/; bahasa Yunani Kuno: Φλιοῦς atau Φλειοῦς) adalah sebuah polis (kota-negara) independen di bagian timur laut Peloponnesus. Wilayah Phlius, yang disebut Phliasia (Φλιασία), berbatasan di bagian utara dengan , di bagain barat dengan , di bagian timur dengan , dan di bagian selatan dengan . (in)
- Phlius (Oudgrieks: Φλειοῦς, Phleious) was een Griekse stad in het noordwesten van Argolis (nu in het moderne Korinthe, in de buurt van Nemea) op de Peloponnesos. Het zou zijn genoemd naar de Griekse held , en heette voorheen Araethyrea (uitspr: / ˌærəˈθɪriə /; Άραιθυρεα, Araithurea). Ondanks zijn ligging dicht bij Argos, werd de stad een Spartaanse bondgenoot en een lid van de Peloponnesische Bond. Net als vele andere steden in het Oude Griekenland viel Phlius in civiele strijd tussen een democratische en een oligarchische factie tijdens de 4e eeuw v.Chr.; in eerste instantie kreeg de democratische factie de macht en verbande het haar tegenstanders, maar in 380 v.Chr belegerde een Spartaans leger onder Agesilaüs II de stad voor ongeveer twintig maanden, wat de bewoners van Phlius uiteindelijk dwong te capituleren en een oligarchische regering te aanvaarden. Phlius was de woonplaats van de toneelschrijver en Plato's vrouwelijke student Axiothea van Phlius. (nl)
- Fliunte o Flio (in greco antico: Φλειοῦς, Phleiùs, in latino: Phlius) era una città situata nella parte nord orientale del Peloponneso, il cui territorio denominato Fliàsia era indipendente e limitato a nord da Sicione, a ovest dall'Arcadia, a est da Cleone, a sud dall'Argolide. (it)
- Fliunt (gr. Φλειοῦς Phleioús lub Φλιοῦς Phlioús, łac. Phlius) – niezależne polis w północno-wschodniej części Peloponezu, graniczące od północy z Sykionem, od zachodu z Arkadią, od wschodu z i od południa z Argolidą. Jego terytorium zwane Fliazją (Φλιασία), stanowiła niewielka dolina położona ok. 270 m n.p.m., otoczona przez góry, z których strumienie ze wszystkich stron spływały do rzeki . Przez starożytnych miejsce to było cenione ze względu na jakość produkowanych tam win. Był ojczyzną hellenistycznego filozofa Tymona z Fliuntu. Fliunt podbity został przez Dorów z Sykionu. Podobnie jak inne doryckie poleis, rządzony był przez arystokrację. Na bitwę pod Termopilami wysłał 300 hoplitów, a 1000 na bitwę pod Platejami. W trakcie całej wojny peloponeskiej był sojusznikiem Sparty. Mimo wewnętrznych zaburzeń pozostał jej wierny również podczas wojny korynckiej i wojny beockiej, w których doznał znacznych strat. Po śmierci Aleksandra Macedońskiego Fliunt dostał się pod władzę tyranów, jednak po utworzeniu Związku Achajskiego tyran Kleonymos dobrowolnie zrzekł się władzy i polis przystąpiło do Związku. Na miejscowym akropolu mieściła się świątynia Hebe albo Ganimedesa ze świętym gajem cyprysowym, będącym miejscem azylu, jak również świątynia Demeter. Poza tym w mieście znajdował się teatr, świątynia Asklepiosa oraz druga świątynia Demeter. (pl)
- Flius (grekiska Φλειοῦς, Fleioûs eller Φλιοῦς, Flioûs, latin Phlius) var under antiken en grekisk stad i nordvästra Argolis på Peloponnesos. Flius beboddes först av joner, men blev sedan doriserad. Den låg vid floden Asopos övre lopp, i det lilla landskapet Fliasia, som var känt för sitt vin. Flius låg nära det mäktigare Argos, men staden allierade sig ändå med Sparta och var medlem av det peloponnesiska förbundet ända till det peloponnesiska kriget. Som många andra grekiska städer råkade Flius i inbördes strider mellan en demokratisk och en oligarkisk fraktion under 300-talet f.Kr. År 394 f.Kr. fick den demokratiska fraktionen inledningsvis kontrollen och tvingade sina motståndare i exil, men år 380 f.Kr. belägrade en spartansk armé under Agesilaos II staden i omkring tjugo månader, vilket till sist tvingade Fliusborna att kapitulera och acceptera ett oligarkiskt styre. (sv)
- Fliunte, Flios ou Flio (em grego clássico: Φλιοῦς or Φλειοῦς) era uma cidade grega da Antiguidade, localizada no noroeste da Argólida, no Peloponeso. Embora estivesse próxima, geograficamente, a Argos, tornou-se uma aliada de Esparta, e fez parte da Liga do Peloponeso. Como tantas outras cidades da Grécia Antiga, Fliunte sofreu com uma guerra civil entre facções democráticas e oligárquicas, durante o século IV a.C.; as forças democráticas ganharam o controle, inicialmente, e mandaram seus oponentes para o exílio; em 380 a.C., no entanto, um exército espartano, sob o comando de Agesilau II, sitiou a cidade por vinte meses e forçou eventualmente os habitantes a aceitarem o governo oligárquico. (pt)
- Флиунт (др.-греч. Φλιοΰς; жители — Φλιασιοι, флиасийцы, флиунтцы) — независимый город в северо-восточной части древнего Пелопоннеса; его область, Флиасия, граничила на Западе — с Аркадией, на Севере — с Сикионом, на Востоке — с Клеонами, на Юге — с Аргосом. По свидетельству Страбона в древности главным городом области была на горе ; но этот город был рано покинут жителями, которые поселились в нескольких километрах, на Асопе, основав Флиунт. В городе находился акрополь с храмами Ганимеда или Гебы, Деметры и Артемиды; храм Гебы служил, между прочим, убежищем. По Павсанию флиасийцы были аргивского происхождения. При вторжении дорян Флиунт доризировался, причём часть жителей переселилась на Самос и в Клазомены. Образ правления был первоначально аристократический; затем, после периода тирании, установилась олигархия. До Пелопоннесской войны Флиунт стоял на стороне спартанцев; 200 флиасийцев сражались под начальством Леонида I при Фермопилах с персами. В 394 году до н. э. произошло во Флиунте демократическое движение, после чего изгнанные олигархи обратились за помощью к Спарте. Хотя флиасийцы и открыли ворота лакедемонянам, но олигархия была восстановлена лишь после ряда внутренних раздоров и нового нашествия лакедемонского войска под начальством Агесилая II. После этого, несмотря на попытки демократии утвердиться во Флиунте и на нападения аргивян, сикионцев и аркадян, флиасийцы оставались верными Спарте. В период, непосредственно предшествовавший римскому завоеванию, Флиунт входил в состав Ахейского союза. Географ II века Клавдий Птолемей упоминал о Флиунте как о части Аргивской области. (ru)
- Фліунт (дав.-гр. Φλειοῦς) — давньогрецьке місто-держава на північному заході Арголіди (Пелопоннес), що межувало з Аркадією і Сікіоном. За легендами спочатку мало назву і було перейменовано на честь аргонавта Фліанта, який народився у цьому місті. Вихідцями з Фліунту вважали засновників Клазомен і грецьких першопоселенців Самоса. З ахейських часів у місті вшановували Гебу, Деметру і Артеміду. Ці культи зберелися і після того, як місто захопили дорійці. Фліунт був включений до складу аргоських володінь Фідоном. Після перемоги спартанців під Сепеєю увійшов до Пелопоннеського союзу. Незважаючи на міцний союз із Спартою, у Фліунті тривала запекла боротьба між прихильниками олігархії і демократії, крапку в якій поставив спартанський цар Агесилай. Після 12-місячної облоги у 380 р. до н. е., він здобув Фліунт і остаточно утвердив в ньому олігархічний режим. Фліунт — батьківщина драматурга Пратіна та скульптора Лафая. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Phleius (altgriechisch Φλειοῦς Phleioûs, Gen. Φλειούντος Phleioúntos, seltener Φλιοῦς Phlioûs, lateinisch Phlius) war eine antike, erst ionische, dann dorisierte Stadt in der nordöstlichen Peloponnes und der Hauptort des durch seinen Wein berühmten Gebiets am oberen Asopos. (de)
- Fliunte (en griego antiguo, Φλιούς, o mejor Φλειοῦς; en latín, Phlius), a veces reseñada como Fliasia, fue una antigua polis griega emplazada en la región de la Argólida, en la península del Peloponeso, al sur de la polis de Sición y al suroeste de Corinto. El gentilicio aceptado para Fliunte es fliasio. El nombre Fliasia designa más comúnmente a la campiña que rodea a la ciudad. (es)
- Phlionte (en grec ancien Φλιοῦς ou mieux Φλειοῦς / Phlioús ou Phleioús) est une cité grecque du Péloponnèse, située au sud de Sicyone et au sud-ouest de Corinthe, à proximité de la localité moderne de Némée. (fr)
- Phlius atau Phlious atau Phleious (/ˈflaɪəs/; bahasa Yunani Kuno: Φλιοῦς atau Φλειοῦς) adalah sebuah polis (kota-negara) independen di bagian timur laut Peloponnesus. Wilayah Phlius, yang disebut Phliasia (Φλιασία), berbatasan di bagian utara dengan , di bagain barat dengan , di bagian timur dengan , dan di bagian selatan dengan . (in)
- Fliunte o Flio (in greco antico: Φλειοῦς, Phleiùs, in latino: Phlius) era una città situata nella parte nord orientale del Peloponneso, il cui territorio denominato Fliàsia era indipendente e limitato a nord da Sicione, a ovest dall'Arcadia, a est da Cleone, a sud dall'Argolide. (it)
- Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία). Era una ciutat independent i limitava al nord amb Sició, a l'oest amb Arcàdia, a l'est amb Cleones i al sud amb l'Argòlida. El territori era una petita vall a uns 900 metres sobre el nivell del mar rodejada de muntanyes d'on baixaven petits rierols i riuets que s'unien a l'Asopos que passava pel mig de la vall. El vi que produïa la comarca era molt apreciat, segons Ateneu de Nàucratis. (ca)
- Ο Φλειούντας (παλιότερα Φλιοῦς και Φλειοῦς) ήταν αρχαία πόλη-κράτος της Πελοποννήσου, χτισμένη στο Φλιάσιο Πεδίο, στα νοτιοδυτικά του σημερινού νομού Κορινθίας, 3,5 χλμ. βορειοδυτικά της Νεμέας και στις όχθες του Ασωπού ποταμού. Αυτός είναι πλέον χείμαρρος. Ήταν ιωνική πόλη και, όταν επέδραμαν οι Δωριείς, πολλοί κάτοικοι της έφυγαν για τη Σάμο και τη Μικρά Ασία. Στη συνέχεια, όσοι υποτάχθηκαν αποτέλεσαν σταδιακά στενό σύμμαχο της Σπάρτης. Είχαν εχθρικές σχέσεις με τους γείτονές τους Αργείους, αλλά, ως μέλη της δωρικής εξάπολης της Πελοποννήσου, και με την Αθήνα. Σήμερα, από ανασκαφές που κράτησαν από το 1924 έως το 1970, βρέθηκαν και σώζονται ερείπια του τείχους της πόλης και του θεάτρου της, όπως και του βουλευτηρίου. Επίσης, σώζονται χρυσά νομίσματα του 5ου π.Χ. αιώνα με χαραγμένο ταύρο (el)
- Phlius (/ˈflaɪəs/; Greek: Φλιοῦς) or Phleius (Φλειοῦς) was an independent polis (city-state) in the northeastern part of Peloponnesus. Phlius' territory, called Phliasia (Φλιασία), was bounded on the north by Sicyonia, on the west by Arcadia, on the east by Cleonae, and on the south by Argolis. This territory is a small valley about 900 feet (270 m) above the level of the sea, surrounded by mountains, from which streams flow down on every side, joining the river in the middle of the plain. The mountain in the southern part of the plain, from which the principal source of the Asopus springs, was called (Καρνεάτης). The territory of Phlius was celebrated in antiquity for its wine. According to Strabo, the ancient capital of the country was Araethyrea (Ἀραιθυρέα) on Mt. Celosse, which city (en)
- Phlius (Oudgrieks: Φλειοῦς, Phleious) was een Griekse stad in het noordwesten van Argolis (nu in het moderne Korinthe, in de buurt van Nemea) op de Peloponnesos. Het zou zijn genoemd naar de Griekse held , en heette voorheen Araethyrea (uitspr: / ˌærəˈθɪriə /; Άραιθυρεα, Araithurea). Ondanks zijn ligging dicht bij Argos, werd de stad een Spartaanse bondgenoot en een lid van de Peloponnesische Bond. Phlius was de woonplaats van de toneelschrijver en Plato's vrouwelijke student Axiothea van Phlius. (nl)
- Fliunt (gr. Φλειοῦς Phleioús lub Φλιοῦς Phlioús, łac. Phlius) – niezależne polis w północno-wschodniej części Peloponezu, graniczące od północy z Sykionem, od zachodu z Arkadią, od wschodu z i od południa z Argolidą. Jego terytorium zwane Fliazją (Φλιασία), stanowiła niewielka dolina położona ok. 270 m n.p.m., otoczona przez góry, z których strumienie ze wszystkich stron spływały do rzeki . Przez starożytnych miejsce to było cenione ze względu na jakość produkowanych tam win. Był ojczyzną hellenistycznego filozofa Tymona z Fliuntu. (pl)
- Fliunte, Flios ou Flio (em grego clássico: Φλιοῦς or Φλειοῦς) era uma cidade grega da Antiguidade, localizada no noroeste da Argólida, no Peloponeso. Embora estivesse próxima, geograficamente, a Argos, tornou-se uma aliada de Esparta, e fez parte da Liga do Peloponeso. (pt)
- Flius (grekiska Φλειοῦς, Fleioûs eller Φλιοῦς, Flioûs, latin Phlius) var under antiken en grekisk stad i nordvästra Argolis på Peloponnesos. Flius beboddes först av joner, men blev sedan doriserad. Den låg vid floden Asopos övre lopp, i det lilla landskapet Fliasia, som var känt för sitt vin. Flius låg nära det mäktigare Argos, men staden allierade sig ändå med Sparta och var medlem av det peloponnesiska förbundet ända till det peloponnesiska kriget. (sv)
- Флиунт (др.-греч. Φλιοΰς; жители — Φλιασιοι, флиасийцы, флиунтцы) — независимый город в северо-восточной части древнего Пелопоннеса; его область, Флиасия, граничила на Западе — с Аркадией, на Севере — с Сикионом, на Востоке — с Клеонами, на Юге — с Аргосом. По свидетельству Страбона в древности главным городом области была на горе ; но этот город был рано покинут жителями, которые поселились в нескольких километрах, на Асопе, основав Флиунт. (ru)
- Фліунт (дав.-гр. Φλειοῦς) — давньогрецьке місто-держава на північному заході Арголіди (Пелопоннес), що межувало з Аркадією і Сікіоном. За легендами спочатку мало назву і було перейменовано на честь аргонавта Фліанта, який народився у цьому місті. Вихідцями з Фліунту вважали засновників Клазомен і грецьких першопоселенців Самоса. З ахейських часів у місті вшановували Гебу, Деметру і Артеміду. Ці культи зберелися і після того, як місто захопили дорійці. Фліунт — батьківщина драматурга Пратіна та скульптора Лафая. (uk)
|
