An Entity of Type: programming language, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Macrosociology is a large-scale approach to sociology, emphasizing the analysis of social systems and populations at the structural level, often at a necessarily high level of theoretical abstraction. Though macrosociology does concern itself with individuals, families, and other constituent aspects of a society, it does so in relation to larger social system of which such elements are a part. The approach is also able to analyze generalized collectivities (e.g. "the city", "the church").

Property Value
dbo:abstract
  • Makrosociologie je subdisciplína sociologie zabývající se velkými sociálními útvary, jako jsou národy, třídy, globální společnosti, vrstvy ap., a těmto útvarům odpovídajícími procesy a jevy (sociální stratifikace, sociální mobilita, migrace, masová společnost, masová kultura aj.). Je tedy opakem mikrosociologie, která zkoumá sociální vazby z pohledu jedince. (cs)
  • La macrosociologia és una perspectiva de la sociologia que emfatitza l'anàlisi de sistemes socials i de població a gran escala. Està centrada principalment al nivell de l'estructura social i, sovint, arriba al nivell d'abstracció teòrica. És la contrapart de la , que se centra en l'essència de l'individu social. La macrosociologia també cobreix a les persones, a les famílies i a altres aspectes constituients de la societat, però sempre ho fa en relació a un sistema social, la majoria dels quals formen part. La macrosociologia també pot ser l'anàlisi de grans grups socials (per exemple una ciutat o l'Església). Les poblacions d'humans són considerades una societat en la mesura que és políticament autònom i els seus membres participen en una àmplia gamma d'activitats de cooperació. Per exemple, aquesta definició es pot aplicar a la població d'Alemanya de ser una societat, però la gent de parla alemanya a si mateixos podrien considerar-se una societat per ser dispersa en diversos països. La macrosociologia estudia tendències en l'àmbit social ampli que poden aplicar-se posteriorment a les característiques més petites de la societat. Per diferenciar bé, la macrosociologia estudia temes com la guerra, el patiment de les nacions del Tercer Món, la pobresa i la privació de l'entorn, mentre que la microsociologia analitza temes com el paper de la dona, la naturalesa de la família i la migració. (ca)
  • علم الاجتماع الكلي أو الماكروسوسيولوجيا (بالإنجليزية: Macrosociology)‏ هي مقاربة لعلم الاجتماع تركز على تحليل النظم الاجتماعية والسكان على نطاق واسع، على مستوى البنية الاجتماعية، وفي الأغلب على مستوى كبير وضروري من التجريد النظري. يركز علم الاجتماع الجزئي أو الميكروسوسيولوجيا (Microsociology) على النقيض من ذلك على الفعالية الاجتماعية الفردية. يهتم علم الاجتماع الكلي أيضًا بالأفراد والأسر والجوانب المكونة الأخرى للمجتمع، ولكنه يفعل ذلك دائمًا بالإشارة إلى صلتهم بالنظام الاجتماعي الأكبر الذين يشكلون جزءًا منه. يمكن أن يُستخدم علم الاجتماع الكلي أيضًا لتحليل المجموعات الكبيرة (مثل المدينة والكنيسة). تُعتبر المجموعات البشرية مجتمعًا يتمتع بدرجة عالية من الاستقلال السياسي، ويشارك أفراده في مجموعة واسعة من الأنشطة التعاونية. ينطبق هذا التعريف مثلًا على سكان ألمانيا الذين يُعتبرون مجتمعًا، ولكن الأشخاص الناطقين باللغة الألمانية ككل والمنتشرين في بلدان مختلفة لن يُعتبروا مجتمعًا. يتعامل علم الاجتماع الكلي مع النزعات المجتمعية الواسعة التي يُمكن تطبيقها فيما بعد على الخصائص الأصغر للمجتمع. وللتمييز، يتعامل علم الاجتماع الكلي مع قضايا مثل الحرب، ومحنة دول العالم الثالث، والفقر، والحرمان البيئي، في حين أن علم الاجتماع الجزئي يحلل قضايا مثل دور المرأة، وطبيعة الأسرة، والهجرة. (ar)
  • Makrosoziologie ist derjenige Teil der Soziologie, der sich mit der Makroebene und Makrodaten von Gesellschaften befasst. Pendant ist die Mikrosoziologie. (de)
  • Makrosoziologia, soziologiaren ikuspegi bat da gizarte-talde handien ikerketan oinarritzen dena : herriak, nazioak eta zibilizazioak. Soziologian, analisi maila desberdinak daude. Makrosoziologia gizatalde handiak aztertzen ditu (hiria, eliza) edo, maila abstraktuagoan, gizarte-erakundeak, gizarte-sistemak eta gizarte-egiturak. Egitura handietan finkatzen du interesa gizartea, kultura eta organismoak perpektiba zabaletik aztertzeko (eta modeloak aurkitzeko) eta baita horien barne aldaketak aztertzeko ere. Kasu honetako adibide dira industrializazio, eta duela gutxi gertatutako informazio iraultza. Fenomeno guzti horiek forma berriak sortu dituzte gizartean. Makrosoziologia esker, posible da gauzen orokortasuna ulertzea eta gizartean nola txertoen diren ulertzea. Makrosoziologiaren ordezkari nagusiak hauek dira: * Karl Marx: honek bereziki gizartea langileen eta jabeen arteko gizarte-borrokaren ikuspegitik aztertu zuen (gehi , Ferdinand Tönnies...). * Max Weber ; gizartea aztertzen du modernizazio azkarraren ikuspuntutik eta horrek sortutako ondorioen analisia, burokratizazioa, esaterako. * Émile Durkheim ; hainbat gai aztertu zituen eta dimentsio sozial handiko modeloekin lotu zituen, adibidez, suizidioa eta gizarte joeren arteko lotura. * Estrukturalismoa (Claude Lévi-Strauss) * Postestrukturalismoa (Pierre Bourdieu) * Funtzionalismo (Talcott Parsons) * Gizarte-sistemen teoria (Niklas Luhmann), * Gizarte aktiboa (Amitai Etzioni). (eu)
  • Macrosociología es una perspectiva de la Sociología que enfatiza el análisis de los sistemas sociales y poblacionales a gran escala. Se enfoca mayormente al nivel de la estructura social, y frecuentemente al nivel de la abstracción teórica.​ Es la contraparte de la microsociología, que se enfoca en la agencia social individual. La macrosociología también concierne a individuos, familias y otros aspectos constitutivos de una sociedad, pero siempre lo hace en relación con un sistema social más amplio del que forman parte. La macrosociología también puede ser el análisis de grandes colectividades (por ejemplo, la ciudad, la iglesia).​ Las poblaciones humanas son consideradas una sociedad en la medida en que son políticamente autónomas y sus miembros se involucran en una amplia gama de actividades cooperativas.​ La macrosociología trata de tendencias societales amplias que se pueden aplicar posteriormente a las características más pequeñas de una sociedad. Para diferenciar, la macrosociología trata temas como la guerra, el desarrollo, la pobreza y la crisis ambiental, mientras que la microsociología analiza temas como el papel de la mujer, la naturaleza de la familia y la inmigración.​ (es)
  • La macrosociologie se rapporte principalement aux recherches à propos des grands groupes sociaux : peuples, nations, civilisations. En sociologie, existent différents niveaux d'analyse. La macro-sociologie est l'analyse de grandes collectivités (la ville, l'église) ou, plus abstraitement, des institutions sociales, des systèmes sociaux et des structures sociales. Elle s'intéresse au grand format en analysant la société (et recherchant des modèles), la culture et les organismes d'une grande perspective ainsi que les changements en leur sein. Ce fut le cas de l'industrialisation, et plus récemment révolution de l'information. Tout phénomène qui ont apporté de nouvelles formes de société. Grâce à la macro-sociologie, il est possible de prendre en compte la chose dans sa globalité et d'en observer (sinon obtenir) un meilleur arrangement de la société. Les principaux représentants des théories macro-sociologiques sont : * Karl Marx ; qui a en particulier analysé la société dans la perspective du conflit de classe entre celle des prolétaires (ouvriers) et celle des bourgeois, + Ludwig Gumplowicz, Ferdinand Tönnies, * Max Weber ; qui a notamment observé la société du point de vue de sa modernisation rapide et a analysé les effets de ce processus, tels que la bureaucratisation, * Émile Durkheim ; qui a étudié différentes questions se rapportant à des modèles sociaux de plus grande dimension, dont la première étude sociologique (liaison du suicide aux tendances sociales), * Structuralisme (Claude Lévi-Strauss) * Poststructuralisme (Pierre Bourdieu) * Fonctionnalisme (Talcott Parsons) * Théorie des systèmes sociaux (Niklas Luhmann), * Société active d'Amitai Etzioni. (fr)
  • Macrosociology is a large-scale approach to sociology, emphasizing the analysis of social systems and populations at the structural level, often at a necessarily high level of theoretical abstraction. Though macrosociology does concern itself with individuals, families, and other constituent aspects of a society, it does so in relation to larger social system of which such elements are a part. The approach is also able to analyze generalized collectivities (e.g. "the city", "the church"). In contrast, microsociology focuses on the individual social agency. Macrosociology, however, deals with broad societal trends that can later be applied to smaller features of society, or vice versa. To differentiate, macrosociology deals with issues such as war as a whole; distress of Third-World countries; poverty on a national/international level; and environmental deprivation, whereas microsociology analyses issues such as the individual features of war (e.g. camaraderie, one's pleasure in violence, etc.); the role of women in third-world countries; poverty's effect on "the family"; and how immigration impacts a country's environment. A "society" can be considered as a collective of human populations that are politically autonomous, in which members engage in a broad range of cooperative activities. The people of Germany, for example, can be deemed "a society", whereas people with German heritage as a whole, including those who populate other countries, would not be considered a society, per se. (en)
  • 거시사회학(巨視社會學, 영어: macrosociology )은 대규모의 사회적 유형을 연구하는 학문이다. 작은 규모의 사회집단 내에서 발생하는 사고와 행동 유형을 연구하는 미시사회학(微視社會學, 영어: microsociology )과 달리, 거시사회학에서는 전체 사회, 경제, 정치, 가족 제도, 종교 체계, 국제 관계 등을 연구한다. 다수의 거시사회학자들은 상대적으로 장기적인 관점에서 특정 사회의 변동을 연구하며, 과거 존재했거나 현재 존재하는 여러 사회들을 비교연구하는 경우도 있다. (ko)
  • Makrosocjologia – dział socjologii, którego przedmiotem zainteresowania są ; także socjologiczna orientacja badawcza zajmująca się przede wszystkim analizą tak zwanych wielkich procesów i zjawisk społecznych oraz budowaniem na tej podstawie ogólnych teorii socjologicznych. Inaczej makrostruktury to specyficzny układ wyznaczający ramy i kierunki życia społecznego. Charakteryzuje się: * wielokrotna złożonością; * skomplikowaniem powiązań pomiędzy elementami* względną odpornością wobec ingerencji i dezintegracji; * wspólnotą kultury. Własności makrostruktur: * samoistność rozumiana jako niezależność; * zamknięcie świata społecznego w odpowiednie ramy; * samoreferencja: rozwój autonomiczny, gdzie układem odniesienia jest struktura sama dla siebie; * samowystarczalność. Przykłady makrostruktur: * klasy i warstwy; * ruchy społeczne; * narody; * kultury; * religie; * społeczności lokalne. (pl)
  • De macrosociologie is een sociologisch perspectief waarbij de nadruk ligt op sociale systemen en ruime populaties. Individuen zijn volgens macrosociologische denkkaders onderhevig aan de sociale structuur waarin ze leven. De tegenhanger van de macrosociologie is de microsociologie, dat zich meer focust op alledaagse interacties tussen individuen en hoe individuen actief betekenis geven aan hun omgeving. De macrosociologie ontkent niet dat individuen en families belangrijke bestanddelen van de maatschappij zijn, maar deze bestanddelen worden steeds gelinkt aan het grotere sociale systeem waarvan ze onderdeel zijn. De macrosociologie kan ook analyses genereren van grote collectiviteiten zoals "de stad" of "de kerk". Macrosociologisch onderzoek zal zich vaak bedienen van statistische analyses en op zoek gaan naar maatschappelijke patronen in of gedrag. (nl)
  • Makrosociologi är en sociologisk ansats som studerar samhället till dess helhet och håller, till skillnad från mikrosociologi och mesosociologi, en hög abstraktionsnivå. Denna artikel om sociologi saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
  • Макросоціоло́гія — галузь соціологічного знання, що орієнтується на вивчення великих соціальних процесів та аналіз цілісних соціальних груп та систем, таких як суспільство, цивілізація і т. д. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1428994 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7601 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1081878458 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Makrosociologie je subdisciplína sociologie zabývající se velkými sociálními útvary, jako jsou národy, třídy, globální společnosti, vrstvy ap., a těmto útvarům odpovídajícími procesy a jevy (sociální stratifikace, sociální mobilita, migrace, masová společnost, masová kultura aj.). Je tedy opakem mikrosociologie, která zkoumá sociální vazby z pohledu jedince. (cs)
  • Makrosoziologie ist derjenige Teil der Soziologie, der sich mit der Makroebene und Makrodaten von Gesellschaften befasst. Pendant ist die Mikrosoziologie. (de)
  • 거시사회학(巨視社會學, 영어: macrosociology )은 대규모의 사회적 유형을 연구하는 학문이다. 작은 규모의 사회집단 내에서 발생하는 사고와 행동 유형을 연구하는 미시사회학(微視社會學, 영어: microsociology )과 달리, 거시사회학에서는 전체 사회, 경제, 정치, 가족 제도, 종교 체계, 국제 관계 등을 연구한다. 다수의 거시사회학자들은 상대적으로 장기적인 관점에서 특정 사회의 변동을 연구하며, 과거 존재했거나 현재 존재하는 여러 사회들을 비교연구하는 경우도 있다. (ko)
  • Makrosociologi är en sociologisk ansats som studerar samhället till dess helhet och håller, till skillnad från mikrosociologi och mesosociologi, en hög abstraktionsnivå. Denna artikel om sociologi saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
  • Макросоціоло́гія — галузь соціологічного знання, що орієнтується на вивчення великих соціальних процесів та аналіз цілісних соціальних груп та систем, таких як суспільство, цивілізація і т. д. (uk)
  • علم الاجتماع الكلي أو الماكروسوسيولوجيا (بالإنجليزية: Macrosociology)‏ هي مقاربة لعلم الاجتماع تركز على تحليل النظم الاجتماعية والسكان على نطاق واسع، على مستوى البنية الاجتماعية، وفي الأغلب على مستوى كبير وضروري من التجريد النظري. يركز علم الاجتماع الجزئي أو الميكروسوسيولوجيا (Microsociology) على النقيض من ذلك على الفعالية الاجتماعية الفردية. يهتم علم الاجتماع الكلي أيضًا بالأفراد والأسر والجوانب المكونة الأخرى للمجتمع، ولكنه يفعل ذلك دائمًا بالإشارة إلى صلتهم بالنظام الاجتماعي الأكبر الذين يشكلون جزءًا منه. يمكن أن يُستخدم علم الاجتماع الكلي أيضًا لتحليل المجموعات الكبيرة (مثل المدينة والكنيسة). تُعتبر المجموعات البشرية مجتمعًا يتمتع بدرجة عالية من الاستقلال السياسي، ويشارك أفراده في مجموعة واسعة من الأنشطة التعاونية. ينطبق هذا التعريف مثلًا على سكان ألمانيا الذين يُعتبرون مجتمعًا، ولكن ا (ar)
  • La macrosociologia és una perspectiva de la sociologia que emfatitza l'anàlisi de sistemes socials i de població a gran escala. Està centrada principalment al nivell de l'estructura social i, sovint, arriba al nivell d'abstracció teòrica. És la contrapart de la , que se centra en l'essència de l'individu social. La macrosociologia també cobreix a les persones, a les famílies i a altres aspectes constituients de la societat, però sempre ho fa en relació a un sistema social, la majoria dels quals formen part. La macrosociologia també pot ser l'anàlisi de grans grups socials (per exemple una ciutat o l'Església). Les poblacions d'humans són considerades una societat en la mesura que és políticament autònom i els seus membres participen en una àmplia gamma d'activitats de cooperació. Per exemp (ca)
  • Macrosociología es una perspectiva de la Sociología que enfatiza el análisis de los sistemas sociales y poblacionales a gran escala. Se enfoca mayormente al nivel de la estructura social, y frecuentemente al nivel de la abstracción teórica.​ Es la contraparte de la microsociología, que se enfoca en la agencia social individual. Para diferenciar, la macrosociología trata temas como la guerra, el desarrollo, la pobreza y la crisis ambiental, mientras que la microsociología analiza temas como el papel de la mujer, la naturaleza de la familia y la inmigración.​ (es)
  • Makrosoziologia, soziologiaren ikuspegi bat da gizarte-talde handien ikerketan oinarritzen dena : herriak, nazioak eta zibilizazioak. Soziologian, analisi maila desberdinak daude. Makrosoziologia gizatalde handiak aztertzen ditu (hiria, eliza) edo, maila abstraktuagoan, gizarte-erakundeak, gizarte-sistemak eta gizarte-egiturak. Makrosoziologia esker, posible da gauzen orokortasuna ulertzea eta gizartean nola txertoen diren ulertzea. Makrosoziologiaren ordezkari nagusiak hauek dira: (eu)
  • Macrosociology is a large-scale approach to sociology, emphasizing the analysis of social systems and populations at the structural level, often at a necessarily high level of theoretical abstraction. Though macrosociology does concern itself with individuals, families, and other constituent aspects of a society, it does so in relation to larger social system of which such elements are a part. The approach is also able to analyze generalized collectivities (e.g. "the city", "the church"). (en)
  • La macrosociologie se rapporte principalement aux recherches à propos des grands groupes sociaux : peuples, nations, civilisations. En sociologie, existent différents niveaux d'analyse. La macro-sociologie est l'analyse de grandes collectivités (la ville, l'église) ou, plus abstraitement, des institutions sociales, des systèmes sociaux et des structures sociales. Grâce à la macro-sociologie, il est possible de prendre en compte la chose dans sa globalité et d'en observer (sinon obtenir) un meilleur arrangement de la société. Les principaux représentants des théories macro-sociologiques sont : (fr)
  • Makrosocjologia – dział socjologii, którego przedmiotem zainteresowania są ; także socjologiczna orientacja badawcza zajmująca się przede wszystkim analizą tak zwanych wielkich procesów i zjawisk społecznych oraz budowaniem na tej podstawie ogólnych teorii socjologicznych. Inaczej makrostruktury to specyficzny układ wyznaczający ramy i kierunki życia społecznego. Charakteryzuje się: * wielokrotna złożonością; * skomplikowaniem powiązań pomiędzy elementami* względną odpornością wobec ingerencji i dezintegracji; * wspólnotą kultury. Własności makrostruktur: Przykłady makrostruktur: (pl)
  • De macrosociologie is een sociologisch perspectief waarbij de nadruk ligt op sociale systemen en ruime populaties. Individuen zijn volgens macrosociologische denkkaders onderhevig aan de sociale structuur waarin ze leven. De tegenhanger van de macrosociologie is de microsociologie, dat zich meer focust op alledaagse interacties tussen individuen en hoe individuen actief betekenis geven aan hun omgeving. Macrosociologisch onderzoek zal zich vaak bedienen van statistische analyses en op zoek gaan naar maatschappelijke patronen in of gedrag. (nl)
rdfs:label
  • علم الاجتماع الكلي (ar)
  • Macrosociologia (ca)
  • Makrosociologie (cs)
  • Makrosoziologie (de)
  • Macrosociología (es)
  • Makrosoziologia (eu)
  • Macrosociologie (fr)
  • Macrosociology (en)
  • 거시사회학 (ko)
  • Macrosociologie (nl)
  • Makrosocjologia (pl)
  • Makrosociologi (sv)
  • Макросоціологія (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:mainInterest of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:mainInterests of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License